Anar al Nepal cada any per col·laborar en els projectes de l’ONG CITTA és un dels motius de la fundació de l’Associació Pont Solidari al Món. Enguany, l’expedició ha comptat amb la presència del terrassenc Joaquín Broto, especialista en otorrinolaringologia, que ha dut a terme una tasca important durant la seva estada. A través de la metgessa Neus Jové, presidenta d’aquesta associació, va conèixer l’associació i es va implicar durant un mes, tractant les oïdes dels habitants de Kalthe, una població allunyada de la capital, Katmandú.
En principi els aconsellaven no anar-hi per tot el tema de la Covid i, explica Broto, “abans d’arribar a Kalthe, vam estar a un col·legi de la capital, la Nepal Ratna School”. Allà van tractar, principalment a nens, però també a adults. Els resultats de les 300 revisions van ser 60 taps retirats. Alma Millán, una infermera egarenca jubilada de l’ONG EDFON està relacionada amb aquesta escola.
Després ja van poder anar a l’hospital de Kalthe, on van portar alguns aparells per millorar les prestacions del centre, un per fer audiometries i altres relacionats amb l’oxigen.
A més de l’hospital, també van estar a altres quatre escoles. “Hem fet proves d’audició i altres coses” i afegeix que “una visita d’un otorrino no els hi havien fet en la vida”, explica. Calcula que, en total, haurà fet durant el mes que ha estat a terres nepaleses, sobre un miler de revisions de l’oïda, entre infants i adults. “Són gent molt pobre i la nostra intenció anar cada any” i muntar un petit servei d’otorrinolaringologia.
Comenta que aquell país “viu molt del turisme” i amb la pandèmia ho estan passant malament i, mèdicament, predomina la medicina privada, però en la majoria dels casos “no tenen diners” per poder-se-la costejar. Diu que “el trànsit és caòtic i a les carreteres estan fatal i hi ha moltes esllavissades per culpa de les pluges i els tifons”. Broto, explica que “de l’hospital a la capital hi ha sis o set hores en cotxe” i traslladar un pacient per una urgència “és una mica dramàtic”.
Taps de cera
Els taps de cera a les oïdes i algunes infeccions són les principals afeccions, i també, en persones grans, la pèrdua auditiva. En aquest sentit, estan en contacte amb empreses del sector per veure si poden enviar especialistes per . “També hem examinat coll i nas i no hem detectat gaires problemes”. El problema a les oïdes tan accentuat, segons roto, és a causa “del tipus de pell que tenen, però com que no els examina ningú ni els hi posen gotes”.
Són gent molt agraïda i molt educada i treure un tap de cera a nen d’aquí costa i allà ni es movien”, assegura. L’alimentació és molt limitada i diu que “em va sorprendre molt perquè mengen arròs i una crema de llenties que en diuen Dal Bath i no els treus d’aquí”. Tenen moltes mancances alimentàries i “això es veu amb el creixement”. Per Broto, aquesta ha estat “l’experiència de la meva vida i m’ha servit per relativitzar les coses i personalment m’ha anat molt bé”. El seu compromís ferm és anar-hi cada any.
