Ara, fins i tot, Sant Cugat del Vallès té un CUAP, un Centre d’Urgències d’Atenció Primària, un CAP només per a urgències. A Terrassa, tenint en compte les reclamacions veïnals sobre les deficiències estructurals de l’atenció primària, crear un CUAP no seria la panacea, però segurament ajudaria a alleugerir la càrrega assistencial. De moment, l’Ajuntament, com va anunciar, ha fet el primer pas per intentar impulsar la construcció d’aquest centre i ha ofert a la Generalitat quatre solars municipals. Un d’ells és el que compleix tots els requisits: està a Torre-sana, davant de Montserrat.
El tràmit serà el semblant als que han regit expedients d’igual calibre: el Consistori fa l’oferiment d’un terreny de titularitat municipal, la Generalitat l’estudia, accepta la cessió o no i redacta el projecte de constructiu si el considera convenient i les dotacions i prioritats pressupostàries ho permeten.
La proposta ja està en mans de la Generalitat, com confirma la regidora de Salut, Mónica Polo. El Departament de Salut haurà de decidir a partir d’ara. El llistat del govern municipal està format per quatre espais: un d’ells està situat al carrer de Montserrat, al Centre; un altre al carrer de Pau Marsal, al costat de la plaça dels Països Catalans, on en l’actualitat hi ha un aparcament per a vehicles d’universitaris; un tercer a Torre-sana, al carrer de Pontevedra, i el quart és l’edifici de la rambla d’Ègara on estaven els antics jutjats, buit i sense ús des del trasllat, fa anys, del Palau de Justícia a la rambleta del Pare Alegre.
Edifici dels antics jutjats de Terrassa, també proposat a la Generalitat
L’opció de Torre-sana s’endevina com la més idònia tenint en compte les característiques del que es vol per a la ciutat, de l’entrellucat en reunions institucionals: la intenció és construir un equipament d’una sola planta, preferiblement a edificar de zero, amb una superfície útil d’uns 2.000 metres quadrats, i l’únic terreny que s’ajusta a totes aquestes condicions és el situat al costat del número 70 del carrer de Pontevedra, just davant dels habitatges dels grups de Montserrat, entre el carrer de la Rioja i la rotonda del carrer de Salamanca i l’avinguda de les Nacions.
La proximitat d’artèries de trànsit constitueix un altre punt favorable a aquesta opció: l’avinguda del Vallès està a uns pocs metres. També la carretera de Montcada. La parcel·la és utilitzada hores d’ara com a aparcament de vehicles a l’aire lliure i eventualment ha estat objecte de queixes veïnals per l’acumulació de brutícia.
De moment, segons la regidora Polo, l’Ajuntament encara no té notícies de la Generalitat sobre l’acceptació d’algun dels solars proposats; en definitiva, sobre la decisió de construir un CUAP a Terrassa. El Consistori ja ha fet en aquest aspecte la seva funció: oferir els solars i informar de les possibilitats de cadascun d’ells.
Entesa
El projecte per a la construcció d’un CUAP a Terrassa es va reactivar a principis d’octubre passat, en el transcurs d’una reunió entre plataformes veïnals i d’usuaris de la sanitat, l’Ajuntament i el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), per tractar l’estat de saturació del CAP Terrassa Nord. El Servei Català de la Salut (CatSalut) ja coneixia la proposta, pero la reunió del 4 d’octubre va constituir un recolzament per al projecte; es va materialitzar una entesa ciutadana, amb l’Ajuntament al capdavant, per demanar a la Generalitat la construcció d’un equipament d’aquest tipus que faci minvar els desplaçaments a les urgències dels hospitals.
El 14 de desembre, Sant Cugat del Vallès va inaugurar el seu CUAP: un espai gestionat per MútuaTerrassa que dona cobertura a gairebé 100.000 persones, amb capacitat de fer proves analítiques i radiografies, d’activitat les 24 hores. Sabadell té un CUAP, i Badalona també, i l’Hospitalet de Llobregat, fins i tot Castelldefels. L’Ajuntament i diverses entitats ciutadanes volen situar Terrassa en el llistat de prioritats de Salut per posar en marxa un centre similar a la ciutat que generi un “efecte dominó” positiu absorbint visites d’urgències a altres centres.
