Als consell de districte estaven cansats de formular propostes que s’eternitzaven en el temps o, en el pitjor dels casos, acabaven al fons d’un calaix. Aquesta frustració havia posat en qüestió el model clàssic de participació ciutadana, que aquest any explora un nou format. Se centra a millorar els barris amb projectes que, anant més enllà de les inversions en obres, apostin per una ciutat activa, més cívica i saludable.
El procés participatiu “Amb tu fem un barri millor, per una ciutat saludable” ha passat la primera prova de foc, què sondejava la predisposició de la ciutadania de participar en una nova convocatòria participativa. La resposta ha estat positiva: 158 propostes de ciutadans i entitats que, després d’un primer filtre per descartar les que responien al patró clàssic de la inversió, ha quedat en 92 projectes cívics, majoritàriament comunitaris, relacionats amb la mobilitat, la sostenibilitat i la millora de la convivència.
Ciutadania i entitats han formulat 158 propostes per a millorar els barris, de les que s’han prioritzat 92
“Ens ha sorprès molt positivament la participació”, comenta Ona Martínez, regidora de Qualitat Democràtica. La política explica que el seu departament aposta per “un canvi de paradigma” en els processos “on la participació es construeixi de manera col·lectiva. Volem trencar l’estigma que ciutadania i Ajuntament som enemics. Podem treballar junts per a millorar la ciutat”.
El procés vol recuperar el paper dels consells de districte i el protagonisme dels veïns i les entitats en la presa de decisions. Consta de diferents fases, una primera de recollida d’idees, que han estat prioritzades pels consells de districte. Aquestes setmanes s’ha fet la presentació de les 92 propostes seleccionades, que tornaran als districtes per a una segona fase de priorització, una tasca que comptarà amb el suport tècnic municipal.
Reduir el pas de cotxes i busos, acompanyar la gent gran i fomentar els àpats saludables són algunes idees
En aquest procés participatiu s’han explorat noves metodologies, amb espais de participació i deliberació en cercle, fugint de les fórmules clàssiques de tarima i audiència. La regidoria també ha format als tècnics en noves formes d’incentivar la participació.
“L’objectiu és dinamitzar i evitar la sensació de frustració”, comenta Martínez, que anuncia que la resposta a les idees de la ciutadania serà ràpida i l’execució a curt termini. “Aquestes són propostes factibles i ràpides d’executar. Volem tancar el procés el marc de 2022 i executar-les aquest mateix any, tot i que algunes se n’aniran al 2023 segurament per calendaris administratius”.
La regidora recorda que el nou procés participatiu, a banda d’explorar metodologies, té també una vessant pedagògica. “Quan penses a millorar el barri és més fàcil pensar en el totxo, el més visible, Aquest procés ens fa reflexionar sobre projectes més intangibles, però molt necessaris”.
Pressupostos participatius, amb perspectiva de mandat
La regidoria de Qualitat Democràtica no dóna per liquidat els pressupostos participatius que durant els darrers anys han deixat la decisió sobre una part de les inversions municipals en mans de la ciutadania. “No es tracta que desapareguin -comenta Ona Martínez-, però les inversions són lentes i comporten una càrrega pressupostària condicionada per un calendari que acaba generant frustració”. La regidora opina que els pressupostos participatius “s’haurien de reformular i ser de mandat”. Martínez afirma que en aquest moment les propostes veïnals vinculades a inversions “es deriven als serveis, no queden en sac buit” i anima “als consells de districte a continuar fent de motor”, a dinamitzar les entitats i les iniciatives ciutadanes.
Les propostes dels veïns
Dinamització social
Objectiu, millorar la qualitat de vida. Són les iniciatives més nombroses. Els veïns proposen crear emissores de ràdio per a joves i adolescents, tallers de cuina saludable, rutines esportives per a gent gran o concursos per a estimular la creativitat dels veïns. Al districte 7 volen una campanya per la neteja de la Serra Galliners i al districte 4, un programa per acostar la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les arts als nens de Can Palet de Vista Alegre.
Medi ambient
Barris més sostenibles. La La idea de tenir uns barris més sostenibles es veu reflectida en les propostes veïnals, que parlen de reduir el plàstic a un sol ús als mercats i reiteren la demanda d’una millor recollida de residus. Al Roc Blanc aposten perquè cada veí aprengui a fer compost amb els seus residus, al districte 5 plantegen la idea de formar les famílies per elaborar esmorzars i sopars saludables i al districte 1 volen un nou hort comunitari.
Millora de la Mobilitat
El trànsit i l’illa de vianants. L’ampliació de l’illa de vianants al centre genera inquietud entre els veïns del districte 1, que volen més informació i senyalització sobre els canvis, i també eliminar el pas de busos i vehicles pels carrers del Nord, Societat, Sant Antoni i Mas Adei. Al districte 5 suggereixen pacificar el trànsit entorn de l’escola Enxaneta. Altres veïns demanen reduir el soroll de les motos i l’incivisme de patinets i bicicletes.
Accions comunitaries
Pensant en els veïns. A banda de plantejar activitats cultuals i de lleure, els veïns de Terrassa formulen interessants propostes de dinamització comunitària, com crear un servei d’acompanyament a la gent gran, un programa de caminades pels camins històrics des de l’Antic Poble fins a Sant Pere, estudiar la presència del xot (rapinyaire) als parcs de Terrassa o crear un espai perquè els veïns coneguin la història del seu barri.
Iniciatives cíviques
Fomentar la convivència. Vàries són les propostes que apel·len a desenvolupar programes per a la difusió dels comportaments cívics i la millora de la convivència. Als districtes 4, 5 i 7 plantegen el problema de les deposicions dels gossos i demanen més campanyes per a conscienciar els propietaris dels animals. Pel que fa al civisme, hi ha propostes comunitàries i altres més concretes, com la que proposa una campanya contra les burilles.
