La pandèmia ha tingut un fort impacte en la matrícula fora de termini o matricula viva a Terrassa, una de les ciutats on aquest fenomen ha estat latent i ha generat preocupació a les administracions i als centres educatius. La matrícula viva a l’etapa de primària ha caigut un 27% en els darrers dos cursos i a secundària aquest descens s’ha incrementat fins a un 67% en el mateix període, segons els informes anuals del Consell Escolar Municipal (CEM).
Aquests percentatges són el resultat de les dades gestionades per les comissions de garanties d’admissió, que són les encarregades de reunir-se per abordar les sol·licituds escolar fora de termini i assignar la plaça i el centre educatiu.
Així, el curs 2020-21 va registrar una matrícula viva a primària de 689 alumnes, que van ser 258 menys que el curs anterior. D’aquest nombre (689), el més nombrós (450) és el de l’alumnat nouvingut i la seva procedència es reparteix al 50%: 225 provenien de l’estranger i 225 de l’Estat espanyol. La demanda de nouvinguts de l’estranger es va reduir fins a un 42% mentre, un fet que s’explica a causa del tancament de fronteres per la Covid-19. En canvi, les sol·licituds d’alumnat de dins de l’Estat espanyol es van mantenir bastant estables.
La majoria de nouvinguts vénen d’Àfrica i Amèrica, i en menor percentatge d’Europa
La situació a secundària encara ha estat més acusada. El curs 2020-21 va gestionar fora de termini un total de 283 peticions respecte a les 416 del curs anterior. D’aquest nombre (283), la meitat procedien d’alumnat nouvingut de l’estranger (70) i de l’Estat espanyol (95). A secundària també es reprodueix el patró de primària i és que la demanda de plaça d’alumnat nouvingut estranger es va reduir a més de la meitat. L’alumnat estranger que ve a Terrassa segueix sent en la seva majoria d’Àfrica i Amèrica i una minoria que prové d’Àsia i Europa. Quant als cursos demanats, està molt repartit i s’observa més demanda als inferiors que els superiors, un aspecte aquest que és valorar de manera positiva perquè, d’entrada, es garanteix que pugin els cursos i les promocions
Les dades de la radiografia de la matrícula viva encara van més enllà i ens permet saber a on s’ha escolaritzat l’alumnat que estableix la seva residència a Terrassa. Aquí s’observa que el repartiment d’assignacions entre pública i concertada comença a ser una mica més equitatiu. Això és gràcies al fet que el nombre de noves demandes ha baixat i que ja es comencen a notar els efectes positius de noves mesures com l’increment de reserva de places per alumnat desfavorit i tancar ràtios a centres de màxima complexitat. I, a més, cal afegir un factor de caràcter general i és que la natalitat es manté en descens i hi ha més vacants.
Distribució
En aquest context, per exemple, els 225 alumnes de primària nouvinguts estrangers del curs 2020-21 es van escolaritzar 140 (62%) a la pública i 85 (38%) a la concertada. El percentatge d’assignacions en les dues xarxes ha millorat molt respecte a temps enrere en què gairebé més del 80% es feia a la pública. En gran part això es devia al fet que la concertada tancava la matrícula plena amb la preinscripció i ja no disposava de places lliures durant el curs. A secundària, el padró s’inverteix completament. Dels 70 alumnes nouvinguts estrangers el curs 2020-21, hi ha 22 (31%) que estan a la pública i 48 (69%) a la concertada.
La matrícula fora de termini es va començar a donar fa una dècada quan es vivia el “boom immobiliari” i es demanava mà d’obra. Terrassa va ser una de les ciutats que va créixer en construcció de pisos. A partir de 2008, quan va esclatar la crisi, va començar a baixar però no gaire. Cal tenir en compte també que la matrícula viva que registra l’informe és un indicador d’altes que es donen, però que no se sap si representa un augment perquè no consten les baixes.
Infantil i primària perden 2.100 alumnes en un curs
La baixa natalitat de manera especial, al costat de la caiguda de la matrícula viva, està provocant un daltabaix en les aules d’infantil i primària. Aquest curs hi ha una matrícula de 19.371, el que representa 2.100 alumnes menys que el curso anterior (21.520), segons l’informe del Consell Escolar Municipal. La matrícula d’aquest curs queda lluny dels 22.650 que va haver-hi el curs 2015-16 i que encara seguíem amb els efectes de la crisi econòmica.
A secundària, a l’etapa obligatòria d’ESO, ja s’ha donat un respir perquè la matrícula baixa per primer cop en l’última dècada. S’ha situat en 10.212 alumnes, 587 menys que el curs passat (10.829). L’ESO portava els últims cursos molt tensada a causa que havia d’escolaritzar les promocions de primària que eren molt nombroses. Ara, doncs, ja far el camí a la inversa com també el va fer la primària. Cal dir, però que la delegació territorial d’Educació de la Generalitat aposta, de moment, per unes ràtios més flexibles. D’aquesta manera hi ha molts centres que a poc a poc han pogut recuperar aules per matèries més específiques o per fer aprenentatges que suposen grups més reduïts per afavorir els coneixements.
Les escoles bressol municipal remunten
Les famílies que tenen fills de 0 a 3 anys s’han mostrat aquest curs més sensible amb l’escolarització. És una constatació que fem a través de les dades de la matrícula en aquesta etapa d’infantil on ja s’ha anunciat que, a partir del curs vinent i de manera progressiva, formarà part de l’etapa reglada. Les escoles bressol de l’Ajuntament , que té onze centres bressol, acull a 940 alumnes, 114 més que el curs passat. La de Llars d’Infants de la Generalitat té 256, 42 menys que el curs passat. En conjunt, la xarxa pública ha guanyat 72 alumnes. És una bona notícia perquè la pandèmia sanitària frena a moltes famílies a cerca plaça. També ha ajudat les noves mesures de tarifació social de l’Ajuntament.
La Formació Professional és la que ara rep més pressió
La demanda de places que va registrar la ciutat durant uns anys, en el que el parc escolar va augmentar fins a vuit escoles d’infantil i primària, va arribar a l’ESO i ara ho fa a la Formació Professional (FP). Cal dir que els centres gestors són pràcticament els mateixos perquè hi ha instituts i centres concertats que fan FP. Aquest curs hi ha 4.614 alumnes fent aquests estudis (la majoria de Terrassa), que són 300 més que el curs passat. A la gran oferta que hi havia, aquest curs s’han obert més línies a la xarxa pública de les especialitats amb més demanda: Informàtica, Cures auxiliars d’Infermeria i Administració. I així mateix s’ha obert un curs d’Auxiliar d’Infermeria a la privada concertada. També s’han incrementat ràtios per reduir la gran demanda.
