La historiadora de l’art terrassenca Anna Fernández ha estat testimoni directe de com els seus alumnes de l’escola la Bressola del Soler, situada a la Catalunya Nord. Feien una interpretació lliure de la Masia Freixa en un treball sobre el Modernisme. Són nens i nenes entre 7 i 10 anys que han deixat córrer la imaginació per a reinterpretar l’edifici de Lluís Muncunill i recrear un món imaginari a partir de les formes de l’edifici més emblemàtic de Terrassa.
Les formes arrodonides, els arcs parabòlics i els jocs de colors esdevenen a ulls de nen un univers de la natura, amb centpeus i aranyes que caminen ajudades per les columnes de l’edifici, serps que envolten la casa arran de terra, palmeres que onegen al vent i una petxina de mar sobre la torre.
Amb el seu exercici creatiu, els alumnes de la Bressola del Soler ens conviden a revisitar l’edifici i deixar anar la imaginació. També a conèixer, prenen com a referència la fabulació infantil, quina és la realitat arquitectònica de la Masia Freixa i quina va ser la seva utilitat quan era la residència de la família Freixa i Argemí.
L’industrial Josep Freixa va decidir el 1905 transformar la fàbrica de base rectangular que tenia als afores de la ciutat en la residència familiar. Va encarregar el projecte a l’arquitecte modernista Lluís Muncunill, que va aprofitar l’estructura de la nau i la va folrar amb una doble coberta, convertint-la en un edifici d’espectacular bellesa.
La seva estètica i el seu valor arquitectònic meravellen als egarencs, als turistes, als publicistes i als influencers, que han convertit la Masia Freixa en escenari de fotos i directes.
La cobertura de la teulada de la fàbrica amb voltes de maó, revestides amb ciment i fragments de vidre, aporten un peculiar joc d’ombres i colors. I fan que la casa brilli les nits de lluna, tal com volia la família Freixa. Una llum màgica que ha fet volar la imaginació dels nens i que ara provoca una segona lectura de l’edifici.
Un segle més tard, els nens francesos han donat prova des de la distància de com el Modernisme es projecta al món provocant sensacions sense límit, també entre els més petits. Muncunill s’inspirava en la natura i la natura irromp a la ment quan mirem la Masia Feixa amb ulls creatius. Avui expliquem que hi ha de realitat en aquesta fabulació.
Com ho veuen, com és
Lluís Muncunill es va inspirar en la natura i l’organicisme per dissenyar els diferents elements de la Masia, un univers ple de criatures a ulls dels nens i nenes de l’escola Bressola. Què hi veuen i que hi ha en realitat?
La galeria
Un centpeus
A la galeria de la masia, les columnes del porxo estan coronades per una cúpula d’arcs parabòlics que passats pel filtre dels ulls infantils, apareixen com un centpeus, una aranya o una taràntula. La masia transmuta en un animalot amb llargues potes que pacientment descansa sobre el llit del Parc de Sant Jordi. Aquesta és l’única zona de la casa amb decoració exterior, un arrambador de ceràmica dissenyat per Muncunill i elaborat a la fàbrica Pujol i Bausis Esplugues de Llobregat.
L’aposta de Muncunill
La façana sud de la masia mostra els elements definitoris de l’obra de Muncnunill i del seu modernisme auster, desproveït de les ornamentacions de les creacions gaudinianes. Les col·lumnes, la cúpula d’arcs, el podi arrodonit i sinuós i, a la façana interior, un seguit de finestres amb arcs parabòlics, són un cant a la natura i a les seves criatures. Al damunt, dues plantes acollien la cuina, els jocs infantils i les cambres del servei.
El podi de la masia
Lava volcànica
Aquí els alumnes de l’escola Bressola han fet volar la seva imaginació i han captat en el terra de la masia, el podi sobre el que reposa la casa, un tapís de lava volcànica, també pètals de rosa ondulants al voltant de l’edifici, aigua escampada o fins i tot un seguit de serps o vetes dels arbres recorrent el perímetre de la casa.
Rèptils al contorn
La creativitat infantil es fon amb la de l’artista al podi de la masia. Amb la voluntat d’integrar el pati original de la casa amb la galeria de columnes que envolta la masia, la família Freixa va demanar crear un podi com a base sobre el que s’assentés la casa. D’aquesta manera es va crear aquest tapís amb rajoles sobre el que descansen les columnes, que ja no toquen a terra. Muncunill va donar a aquesta catifa arquitectònica una forma sinuosa que recorre el contorn de la masia com una serp. A la façana sud de l’edifici és on millor s’aprecia l’efecte rèptil.
La torre
Una petxina
Aquí no hi ha hagut floritures. Els nens francesos han tingut clar que sobre la torre de la masia hi ha una petxina. En un entorn que conceben com fluvial i ple d’animalots, faltava el detall marí, una petxina coronant el punt més alt de l’edifici.
El minaret
En la reforma de l’edifici la família va demanar una torre que li permetés veure l’entorn de l’alçada. Muncunill va construir aquesta torre vertical amb mirador, similar a un minaret, de formes arrodonides i amb una cúpula també rodona.
Les columnes
Forquilles, palmeres…
Les formes verticals i dentades de les columnes del porxo de la masia són, a ull dels alumnes, forquilles situades cap amunt o bé palmeres d’un paisatge tropical, fins i tot un ventall a punt d’obrir-se. Sense conèixer l’edifici, a cop d’ull, els alumnes han captat a la perfecció la inspiració de Muncunill.
Patró arquitectònic
A la galeria de la masia s’aprecia com l’arquitecte modernista va veure de la natura que inspirava l’arquitectura del moment. Com a la Sagrada Família de Gaudí, la Masia Freixa segueix el patró organicista amb columnes llargues, de formes arrodonides que recorden els arbres.
La glorieta
Un pingüí
Els ulls de les finestres són els d’un pingüí que mira fix a la classe dels alumnes d’entre 7 i 10 anys de la Bressola. Així ho veuen en una interpretació lliure de l’edifici més emblemàtic i viral de Terrassa. Però, què hi ha en realitat darrere d’aquest pingüí?
L’entrada a la fàbrica
Aquest era l’antiga entrada a la fàbrica. Amb les reformes de l’edifici, es va afegir un cos a l’estructura, una glorieta que va funcionar com la sala d’estar de la senyora de la casa. Entre les finestres arrodonide baixa un canaló d’aigua que accentua l’estètica animada de l’edifici.
El dipòsit d’aigua
La casa dels Barrufets
A la teulada de l’edifici, la cúpula situada al bell mig de la coberta, entre un mar d’ones, apareix a ulls dels estudiants com la Casa dels Barrufets. D’un moment a l’altre, esperaven la sortida de Gargamel o Gandul! Els alumnes també van veure a la teulada un camp de bolets, un univers de trufes de xocolata, muntanyes, tortugues, dromedaris, camells i per descomptat un grapat de gepes.
L’equip per al rec
Aquesta petita cúpula al centre de la teulada és en realitat el dipòsit que recollia les aigües de pluja per regar el jardí de la residència de la família Freixa.
