El 60% del terme municipal de Terrassa és sòl no urbanitzable i per primera vegada l’Ajuntament de Terrassa ha pres la iniciativa d’“endreçar-lo”. Les finques que envolten la ciutat acullen masies, algunes amb obres no autoritzades, horts il·legals, focus de barraquisme i de brutícia. Ara, un programa de protecció pentina l’entorn urbà de Terrassa per detectar activitats que no s’ajusten a la normativa i demanar als propietaris del terreny que hi posin solució.
“Fins ara s’actuava quan algú donava un avís, però no hi havia una actuació sistematitzada de control –explica Carles Caballero, regidor d’Urbanisme i Medi Ambient. La vigilància sobre sòl urbanitzable era insuficient i ara prenem la iniciativa de protegir-lo”.
Des de l’estiu, un dispositiu d’inspecció integrat per una inspectora-ambientòloga, una advocada i una administrativa recorren l’entorn natural de Terrassa inspeccionant finca per finca. El grup trigarà dos anys a pentinar totalment el terme municipal i tenir un retrat complert de la situació.
Un programa de protecció pentina l’entorn de Terrassa i recorda als propietaris que en són els responsables
L’experiència sobre el terreny ja permet tenir un primer retrat de les activitats irregulars que es donen en sòl no urbanitzable. Lluny de la proliferació d’edificacions il·legals habituals a altres entorns, a Terrassa el catàleg d’irregularitats se centra en la presència d’uns 15 assentaments de barraquisme i horts il·legals, intervencions sobre el terreny (obres o moviments de terres) sense la llicència o l’autorització pertinent, i masies en mal estat.
Moviments en positiu
La llei d’Urbanisme de 2002 estableix per a les cases pairals les mateixes exigències en matèria de seguretat, salubritat i ornamentació pública que als edificis ubicats en la trama urbana. A banda, algunes d’aquestes masies tenen un element extra de protecció, en la seva condició de béns culturals d’interès local.
15 focus d’horts il·legals s’han localitzat entorn de Terrassa i en sòl no urbanitzable, prop de les rieres
Caballero explica que les inspeccions han donat lloc ja a l’obertura d’expedients i que la iniciativa de l’administració de prendre un paper actiu de control “ha provocat moviments en positiu. S’hi han venut masies i alguna s’està rehabilitant o estan a punt de fer-ho. Aquest era un dels objectius del programa”, explica el regidor.
Pocs, però molt degradats
El gruix de les irregularitats detectades en sòl no urbanitzable tenen a veure amb la proliferació d’horts i focus de barraquisme. “Són pocs –comenten des de la regidoria d’Urbanisme– però molt degradats”. Es tracta de nuclis d’horta il·legal, perimetrats amb peces de fibrociment, fustes, matalassos, somiers i altres materials de rebuig i on, diuen, s’han detectat “pràctiques com el rec amb aigües insalubres”. Aquests quinze assentaments se situen majoritàriament al voltant de rieres i torrents.
Ja s’han obert els primers expedients. Les irregularitats no són legalitzables i les sancions no prescriuen
L’Ajuntament de Terrassa ha començat a comunicar als propietaris del sòl la necessitat que prenguin la iniciativa en l’erradicació d’aquests focus. “Són els titulars els responsables de fer-ho”. L’administració recorda als titulars que en sòl no urbanitzable el règim regulador és més estricte que en el sol urbà. Dos exemples: “Les sancions no prescriuen i les irregularitats (edificacions, obres, assentaments) no són legalitzables”.
Després de dècades de no control, alguns propietaris han aixecat la veu davant la dificultat de fer front en solitari a l’eliminació de determinats assentaments. Carles Caballero explica que “en alguns casos l’estesa d’horts és tal que haurem de plantejar una iniciativa de col·laboració público-privada. És una fórmula que estem valorant i, si cal, la posarem sobre la taula”.
L’administració assegura, però, estar determinada “a endreçar el sòl no urbanitzable de la ciutat i “a obrir la via de l’execució subsidiària” si els propietaris se’n desentenen, procedint a la retirada de l’activitat il·legal i girant posteriorment la factura al titular del terreny.
Els propietaris proposen conveni o acord de custòdia
L’Associació de Propietaris per a la Sostenibilitat de les Finques Agroforestals de Matadepera i Terrassa, que agrupa els 25 titulars del 60% del sòl no urbanitzable de Terrassa, va entrar ahir una instància a l’Ajuntament expressant la seva “sorpresa” per l’obertura d’expedients “sense un diàleg previ –explica Jordi Joan, biòleg i assessor tècnic de l’entitat. Ens sembla bé que hi hagi control, però creiem que sempre és millor parlar”.
A la instància, els propietaris proposen explorar la via “del conveni o de l’acord de custòdia del territori”, fórmules que obrin la posta a la col·laboració publicoprivada davant d’un repte, el de la “neteja” de les finques d’activitats irregulars, “que no tothom pot assumir”.
El repte és econòmic i també legal. Ho explica Eloi Carbonell, titular de part del sòl no urbanitzable. Hi ha horts, diu, “de 40 anys i amb drets adquirits. Per molt que s’hagi de donar resposta a un requeriment, no es pot saltar una altra llei”. Sovint aquests desallotjaments requereixen un procés “llarg i costós. Hauria estat bé poder-nos trobar abans. Entenem que cal regularitzar, però cal buscar emplaçaments alternatius i actitud dialogant”.
Finques grans i mitjanes en mans dels hereus
El sòl no urbanitzable de Terrassa està en mans de grans, mitjans propietaris i només alguns petits, majoritàriament a les finques del sud de la ciutat, sobretot al tram de Les Martines. A les vessants de ponent, llevant i nord de Terrassa, sovintegen les finques d’entre 20 i 150 hectàrees. A diferència de la realitat urbana, on les grans propietats van passar a mans dels bancs i dels fons volto durant el crac de l’immobiliari, al sòl no urbanitzable de la ciutat les famílies històricament propietàries mantenen la titularitat. La política de l’hereu ha impedit l’atomització de les finques i avui la majoria de les més grans estan en mans de 3 o 4 hereus.
Només un 10% del sòl és actiu, bàsicament agrari
Un dels reptes del sòl no urbanitzable és el de la seva rendibilitat, apunten des de l’associació de propietaris. Actualment, expliquen, “com a molt un 10% del sòl és actiu econòmicament”, destinat a la producció agrícola de cereals de secà i colza. La resta són masies i zona boscosa. Els propietaris expliquen que en aquests trams de bosc “la rendibilitat és pràcticament nul·la. El pi recte i amb tronc de diàmetre gran pot anar a serradora, però la venda de fusta no és rendible i amb la biomassa no surten els números”, apunta Jordi Joan Serrahima. Les finques de Terrassa també queden fora de les subvencions de la Generalitat per a la millora forestal. “Puntuem poc i ens permetrien fer una millor gestió del bosc i de les zones menys rendibles”.
