La construcció d’habitatge públic surt del coma a Terrassa. En aquest moment, l’Ajuntament negocia amb l’Incasòl i amb les constructores dues promocions d’habitatge de lloguer assequible que sumen 440 pisos nous a la ciutat.
La primera promoció correspon a un paquet de 200 habitatges de lloguer projectats al barri de Torre-sana. L’administració local treballa amb l’Incasòl un conveni pel qual el municipi de Terrassa cedirà el sòl públic perquè l’Institut Català del Sòl edifiqui les noves promocions.
La Societat Municipal d’Habitatge promourà pisos públics de lloguer assequible en aquest punt, a pocs metres de la rotonda de Can Colomer, a la carretera de Rellinars / Alberto Tallón
Els habitatges es construiran a dues pastilles de terreny situades al número 7 del Parc de Guernika i al número 80 del carrer de Ciudad Real.
El segon projecte és una promoció publicoprivada impulsada per la Societat Municipal de l’Habitatge. En aquest cas es tracta d’un projecte de 240 habitatges al nou sector de Can Colomer, al nord de la ciutat.
Les dues promocions d’habitatge podrien estar enllestides a finals de 2023
L’edifici es construirà sobre sòl públic i, com l’anterior, es destinarà a lloguer assequible. Els pisos ocuparan dos solars ubicats a l’eix de la carretera de Rellinars, tocant a la rotonda de Can Colomer, a la dreta de la calçada en direcció muntanya. Una promoció es construirà al número 499 de la carretera de Rellinars i l’altre, a pocs metres de distància, al número 367.
“Són dues promocions en les quals estem treballant intensament”, comenta la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat Lluïsa Melgares. Els treballs avancen amb la previsió inicial que tant les promocions de Torre Sana com les impulsades per l’Ajuntament estiguin enllestides “a finals de 2023 o principis de 2024. Tot i que és molt possible que sigui abans”.
La consellera d’Acció Social Violant Cervera, anunciava dissabte en una entrevista a Diari de Terrassa la predisposició del seu departament a construir habitatge públic de lloguer a la ciutat si l’Ajuntament hi posava sòl públic a disposició.
La primera promoció l’edificarà l’Incasòl i a la segona la Societat Municipal d’Habitatge actuarà com a promotora. Seran els primers habitatges públics d’obra nova des de l’aturada de la crisi immobiliària
“En som conscients i estem treballant amb l’Incasòl”, va explicar ahir Melgares, que ja impulsa la cessió de sòl municipal al sector de Torre Sana. Amb l’arribada de nous recursos a Acció Social – el departament disposarà de 540 milions per a la promoció d’habitatge social-, la intenció de la Generalitat és impulsar noves promocions i “Terrassa, com a tercera ciutat de Catalunya en població, ha de ser una de les receptores”, va anunciar dissabte la consellera Cervera.
Terrassa, mercat tens
Fa temps que la demanda de lloguer ha superat la de compra a la ciutat. Segons la Secretaria d’Habitatge de Generalitat, Terrassa era a finals de 2020 la segona ciutat de Catalunya on es formalitzaven més contractes de lloguer. Durant el quart trimestre de 2020 se’n van signar 1.188, un 5,23% més que el quart trimestre de 2019. Durant aquest període, només Rubí en va formalitzar més lloguers . El primer any de la pandèmia, a la resta de poblacions de més de 70.000 habitants van caure els contractes.
El lloguer s’ha imposat com a l’alternativa per a joves i famílies que no arriben als preus de compra. En aquest escenari els del lloguer, però, s’han disparat, tant per l’increment de la demanda com per la manca d’oferta. El preu mitjà del lloguer supera els 600 euros a Terrassa, que ha estat declarada mercat tens, donada la dificultat per trobar habitatge a un preu assequible.
Ara, l’administració pública – Ajuntament i Incasòl- promouen habitatge de lloguer assequible que pot sortir al mercat en dos anys.
Pel que fa a l’Ajuntament de Terrassa, els 240 habitatges de Can Colomer seran la primera promoció pública d’obra nova a la ciutat des de maig de 2014, data en què es van entregar els 58 pisos del darrer edifici aixecat a la promoció de Torre Sana.
La crisi de 2009 va frenar en sec la promoció pública d’habitatge i la caiguda a plom de la demanda va deixar la Societat Municipal d’Habitatge amb un forat econòmic important. Des d’aquell moment, l’Ajuntament ha adquirit 31 habitatges de segona mà per a destinar-los a habitatge social mitjançant la fórmula de tanteig i retracte.
