Qui paga, mana, diu l’asserció, i Neus Cano ho emfatitza per apuntar el que podria ser un indici, només un indici, de maltractament. Així li ho fa constar al Sergi i a la Lourdes, tècnics que han visitat el seu comerç, Frutas Neus, al carrer Ample. Si una persona gran que pot valer-se per si mateixa a l’hora de pagar no pot fer-ho perquè és la seva parella qui ho fa, a més amb escarafalls de dominació, podem estar davant d’un indici de maltractament. Es pot quedar aquí, o pot obrir la porta a una indagació. En això consisteix el projecte “Parem el cop”, que impulsa la fundació Alzheimer Catalunya a Terrassa, ciutat triada com a banc de proves per a un pla de detecció de casos de violència contra persones grans. Aquesta campanya pionera es desenvolupa en un centenar de comerços de proximitat com la fruiteria de la Neus.
O com la llibreria Álvarez, al carrer de Frederic Mistral. El seu propietari, Carlos Carrasco, assenteix mentre Sergi Roldán, educador social, li explica la campanya. Dues setmanes enrere, el Sergi va visitar la llibreria i altres establiments per proposar-los participar en una iniciativa que el Carlos considera “molt interessant” i que, segons la fundació, “vol sensibilitzar, donar eines i potenciar la cohesió de la comunitat perquè aquesta sigui capaç de detectar situacions de maltractament envers les persones grans”. El paper més retllevant correspon als botiguers de barri, “ja que degut a la naturalesa del seu ofici poden tenir més facilitat per observar situacions de risc”.
Un exemple: qui paga mana. Un altre: aquella dona gran que viu en situació d’aïllament social, aquell iaio que vesteix roba d’estiu en ple hivern, aquesta deterioració galopant del veí, aquell cuidador que sembla superat per les circumstàncies i que es confessa amb el botiguer de tota la vida. “Una persona em va dir una vegada que no podia més, que estava agobiada per cuidar d’un familiar”, recorda Antonia Fernández, una botiguera. “Hi ha persones que necessiten seguiment i ajuda. Se’ls nota desequilibri emocional”, comenta el Carlos.
Ajuda
Sergi Roldán, Lourdes Montes, treballadora social i coordinadora del projecte, i Paqui Gómez, directora de l’Àrea Ajudar i Protegir de la fundació, han visitat el Carlos i la Neus, i també la ferreteria Egara, del carrer de Bartrina, un altre establiment adherit a la campanya. Per aquesta ferreteria “passa molta gent” i Iván Macías, dependent, veu amb bons ulls una iniciativa “que pot servir d’ajuda. És cert que a clients grans se’ls nota a vegades un gran canvi d’un dia per l’altre”.
Ni el Sergi, ni la Paqui, ni la Lourdes són detectius. El seu treball és prevenir mitjançant la informació que permeti detectar situacions que, arribat el cas, la fundació tracta o deriva als estaments apropiats. A Serveis Socials, per exemple. Es tracta de localitzar factors de risc com la solitud, la demència o la dependència, d’optar per mesures restauratives “i no de buscar culpables”, perquè moltes vegades els maltractadors es veuen abocats a situacions de negligència o falta de respecte per la seva sobrecàrrega, perquè es veuen sols i desemparats, atabalats, atrapats “en dinàmiques internes que s’enquisten”, diu Paqui Gómez.
La fundació subratlla que les informacions facilitades pertanyen “a un espai confidencial”, que els botiguers no es veuran obligats a involucrar-se més del compte, encara que sí que és necessari que facin el primer pas per permetre les indagacions posteriors. I també aquest espai confidencial, de confiança, és el que s’ofereix als implicats en les situacions de vulnerabilitat. Cada cas és tractat d’una manera, amb terapeutes que ajudin a reconvertir la situació.
La campanya va començar el 18 d’octubre i durarà sis mesos. “Terrassa és pionera en aquests projectes i en línies de prevenció i divulgació”, afirma Paqui Gómez, que destaca l’alta preparació d’entitats de la ciutat en aquest àmbit. En breu es redactarà un protocol d’avaluació i actuacions en situacions de maltractament a gent gran, que inclourà institucions, policia i operadors jurídics.
La fundació ha visitat comerços i continuarà les rondes en les pròximes setmanes per difondre el programa i recollir les experiències que puguin aportar ja els contactats. “En dues setmanes ens veiem”, diu el Sergi a un comerciant. Els participants en la campanya també poden facilitar dades a través d’un formulari web. Cal tenir en compte condicionants que caracteritzen situacions de risc: l’exclusió econòmica, l’aïllament per falta de transport, la malaltia psiquiàtrica, la depressió dels cuidadors. “És difícil detectar-ho perquè a vegades es perceben com a comportaments rutinaris, però és cert que veiem situacions de vulnerabilitat, sobretot després de la pandèmia”, diu Carlos Carrasco.
Certa deixadesa pot donar pistes. L’objectiu no és que el botiguer detecti el maltractament, que s’arribi massa tard. “El propòsit és la detecció precoç tenint la màxima informació possible”, avança la Paqui.
Alzheimer Catalunya treballa a Terrassa des del 2013, acompanyant a persones grans amb deterioració cognitiva. El 65,5% dels beneficiaris es troben immersos en “situacions complexes”: han de bregar amb l’exclusió social o directament amb situacions de maltractament. Gairebé 16.000 de les 41.000 persones ateses pels Serveis Socials tenen més de 65 anys. Una altra dada demolidora: el 75% de les situacions de maltractament és produeix dins de l’àmbit familiar i, segons la fundació, actualment no hi ha eines per poder detectar aquesta problemàtica de manera precoç. El programa “Parem el cop. Actua contra el maltractament a les persones grans” es desenvolupa en comerços i comunitats veïnals de sis barris: Sant Pere Nord, Pla del Bon Aire, Can Roca, Centre, Vallparadís i Ca n’Aurell.
Solitud
Esbossar un perfil de la persona maltractada no és fàcil, però un esbós apunta que és una dona (el 80% ho són), amb alt grau de dependència i en situació de solitud o amb demència. El 25% dels maltractaments són efectuats en centres residencials o per part de professionals domiciliaris. L’estrès del cuidador és patologia comuna en molts familiars, per la qual cosa parlar de víctimes i victimaris no sembla el més adequat, segons els responsables del programa, quan en moltes ocasions les negligències són involuntàries. “Molts cuidadors no tenen ajuda”, tèrcia Antonia Fernández des de darrere del taulell.
“En dos anys hem vist com es duplicaven els casos de vulnerabilitat, sobretot amb la pandèmia”, diu la Lourdes. Hi ha abusos o agressions, però també l’anomenat “maltractament farmacològic”, com la negació de subministrar fàrmacs, la prescripció sense recepta o el seu ús incorrecte. També es detecten casos d’explotació econòmica, de persones que usen diners o propietats dels afectats sense el seu consentiment. I hi ha negligències i abandó.
El projecte demana a comerciants de confiança i veïns que s’informin i observin blaus, ferides, cremades, lesions de difícil explicació, símptomes de angoixa, por, depressió, canvis sobtats, despeses no habituals, deutes, pèrdues de patrimoni, manca d’higiene. I tot això sense por, i sense jutjar ni culpabilitzar a ningú. “Els botiguers implicats només han de fer el primer pas. Els experts som nosaltres”, aclareix Paqui Gómez.
“Aquest programa està molt bé. Si es pot ajudar en alguna cosa, s’ajuda. Porto 39 anys darrere d’un taulell i, sense ser psicòloga, es veuen moltes coses útils: mirades d’intimidació, per exemple”, diu la propietària de Frutas Neus. I ho té comprovat: qui paga, mana.
