La consellera de Drets Socials aposta perquè la renda garantida i el nou ingrés mínim ital es puguin gestionar a Catalunya en una finestra única. Diu que si hi ha cessió de sÒl públic i promotors disposats a edificar, es construirà lloguer social a Terrassa. El sí a la residència, anuncia, és imminent.
Arribaran 400 milions d’euros a Acció Social. Quines són les seves prioritats? Doncs han d’anar prioritàriament a millores per l’efecte Covid. La meitat anirà a la construcció i rehabilitació d’habitatges de llarga estada per a gent gran, malalties mentals i discapacitats i sensellarisme; a domòtica, teleassistència i telemedicina. A partir d’aquí, destinarem recursos a joventut i infància, joves extutelats i a altres necessitats. Entre elles la transformació tecnològica dels serveis socials per reduir les llistes d’espera.
A la renda garantida no hi ha llista d’espera, però sí moltes persones que no hi tenen accés. Els ho permetrà la renda bàsica i l’ingrés mínim vital? Com els gestionarà? L’ingrés mínim és una prestació estatal. Hem lluitat pel traspàs, però el Tribunal Constitucional ens ha dit que no. Tancada aquesta porta, estem treballant per signar un conveni amb el Ministeri per fer compatible l’ingrés mínim amb la renda garantida en una finestra única.
Estem treballant per fer compatible l’ingrés mínim vital i la renda garantida en una finestra única
Les dades de l’Idescat sobre pobresa a Catalunya són molt preocupants. Ens empobrim com a país? Les dades a Catalunya són millors que a la resta de l’Estat, tot i que és cert que això no ens ha de consolar. Estem molt atents a si es confirma aquest 2022 el repunt de l’economia, frenat per la Covid. Mentre això passa, com a país hem d’aconseguir donar els ajuts a qui ho necessita per transitar aquesta situació greu i treballar amb el Servei d’Ocupació de Catalunya perquè puguin trobar una feina.
Precisament el seu departament ha perdut treball, vinculat estretament amb la sortida de la pobresa, i ha incorporat habitatge. Que farà per passar de l’1% d’habitatge públic actual al 15% que fixa la llei? Pel que fa a Treball, ens estem coordinant per col·laborar de manera més intensa del que ja ho fem. En habitatge, reconec que tenim un dèficit d’habitatge social i els fons europeus no ens ajudaran tant com voldríem. Dels 700 milions que arribaran, 540 van a rehabilitació i a eficiència energètica i 160 milions a la construcció d’habitatge en sol públic dedicat a lloguer social.
Veurem alguna d’aquestes promocions a Terrassa? Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya. Si l’Ajuntament posa a disposició de promotors sòl públic, hi haurà promocions d’habitatge per a lloguer social.
Els joves ex tutelats tindran permís de residència i de treball. A partir d’ara els podrem oferir formació i una feina
Com gestionarà el bonus de 250 euros per lloguer dirigit als joves perquè no quedi en paper mullat com renda d’emancipació? Sembla que el bonus el gestionarem des d’Habitatge, però he de dir que aquest bonus no ens agrada. És un ajut lineal als joves que no permet territorialitzar-lo. I no és igual pagar un lloguer a Barcelona que a un poble petit. Tenim totes les competències en polítiques socials i en habitatge i voldríem que ens transferissin l’ajut i que poguéssim decidir els criteris. Però no serà així. Segurament tornarem a fer de gestoria. Ens traspassaran la gestió, però no els recursos per gestionar l’ajut, que requereix personal i tramitació. Dit això, benvinguts siguin els 250 euros.
Terrassa és mercat tens d’habitatge, amb un 41% d’increment dels preus dels lloguers en quatre anys. Defensa posar topalls al lloguer? Crec en la propietat privada, però davant la realitat d’una mancança greu d’habitatge i la dificultat per accedir-hi, l’administració ha d’actuar. L’ideal no existeix i crec que la nostra responsabilitat com a Govern és regular. Mentre hi hagi zones tenses i tanta manca de lloguer social, per desgràcia les regulacions seran bones. També vull dir, però, que no és just que el propietari hagi de pagar el cost de la manca de lloguer social.
Terrassa té una trentena de residències i només una pública. La residència de gent gran pendent des de fa dècades a Sant Pere Nord entrarà en els pressupostos de 2022? Els fons europeus ens permetran construir residències de llarga estada i centres de dia i Terrassa és una prioritat. No puc concretar perquè encara no m’he reunit amb l’alcalde de Terrassa per acabar-ho de tancar, però puc dir que som conscients de la necessitat. Ara no puc avançar calendari, però aviat espero poder fer-ho. Intento no prometre res que no tingui tancat. Aquests diners vénen dels fons europeus mitjançant un conveni amb el Ministeri que encara no hem signat.
En el debat sobre el model d’atenció a la gent gran, el Govern aposta per la concertació. Abandona el projecte d’una xarxa pública? Al departament de Drets Socials estem immersos en un debat sobre l’autonomia personal. Ens agradaria desinstitucionalitzar i oferir alternatives perquè les persones puguin viure on vulguin, com vulguin i quan vulguin. Si una persona vol estar en residència pública que pugui fer-ho, però si vol restar a casa ho pugui fer amb les atencions necessàries. Dit això, no podem dedicar els fons europeus a despeses ordinàries del departament i la nostra prioritat és, a banda del contracte programa amb els ajuntaments i els serveis socials bàsics, poder créixer en places públiques i amb serveis d’atenció domiciliària.
Terrassa aposta per un model d’intervenció socioeducativa en la població infantil i juvenil. El comparteix? Hi col·laborarà econòmicament? Els serveis bàsics són competència municipal. coparticipades amb la Generalitat, que és qui els ajuda a finançar-los. La llei diu que hem de pagar el 65% dels temes marcats a la cartera de serveis. Ara treballem amb les federacions de municipis per tancar el conveni marc i després seurem amb els municipis i consells comarcals. A Terrassa intentarem ajustar-nos al que ens demanin.
Pel que fa als menors no acompanyats, es va fer una distribució per municipis, però quan fan els 18 anys queden totalment desemparats. I mentre no s’actua, l’extrema dreta està utilitzant aquesta realitat per a vincular immigració i delinqüència. Van arribar en un nombre elevat i no estàvem preparats per tractar la situació amb les necessitats que tenien. Ara, aquella situació d’urgència ha passat i hem après molt. Els nois estan repartits per diferents centres de Catalunya i l’arribada és més esglaonada. És cert que als 18 anys perden aquesta condició de tutelats per l’administració i, sense papers ni permís de residència, no elspodies ajudar ni amb la renda garantida perquè no podien tenir ni número de conte.
Com contribuirà la reforma del Reglamento de Estranjeria a solucionar la situació? Recordem que van arribar 9 mil joves a Catalunya que acabaven sent usuaris dels serveis socials. Davant d’aquesta situació, la consellera de Feminismes i jo mateixa van remetre una carta al Ministre Jose Luis Escrivà demanant la regularització d’aquests joves, cosa que els ha de permetre viure d’una feina. El nou Reglemento de Estranjeria permet que aquests joves extutelats, si no han delinquit, tinguin permís de residència i de treball. És una excel·lent notícia, perquè els podrem oferir formació i una feina. Seran ciutadans de ple dret i podran guanyar-se la vida.
