Està a punt de fer 50 anys i de renovar-se, per passar a ser una infraestructura encara més emblemàtica. El pont de Montserrat presenta patologies associades a l’envelliment de l’estructura i carències de mobilitat que recomanen una intervenció integral per garantir les condicions d’ús i la seva durabilitat.
Renovar un dels ponts més transitats i populars de la ciutat requerirà sis mesos de treball i un milió d’euros de pressupost. El projecte opta als fons Next Generation en matèria d’accessibilitat, de manera que si l’obra s’incorpora finalment al llistat de projectes finançats, el total dels treballs es pagaran amb fons europeus i s’hauran d’executar abans de 2024.
Secció del projecte del nou pont de Montserrat / Enginyeria Reventós
La necessitat d’intervenir al pont de Montserrat va sorgir arran de l’inventari de ponts que l’equip de govern va fer l’any 2020. “Vam detectar que era la infraestructura prioritària”, comenta Raúl Ibáñez, regidor d’Obres Públiques.
El regidor Ibáñez explica que després d’analitzar “els ponts i passarel·les de la ciutat, cap d’ells presenta patologies associades a un perill imminent”. El pont de Montserrat, però, “és el prioritari donat que necessita una doble intervenció, pel que fa a la infraestructura i també de mobilitat”. Fa uns anys, el viaducte havia registrat despreniments que van obligar a sotmetre’l a maniobres de contenció mitjançant la instal·lació de malles protectores.
15 mil vehicles circulen cada dia pel pont de Montserrat, que l’any 2016 trevessaven entre 1.000 i 2.500 vianants
El projecte d’actuació, redactat per l’equip Enginyeria Reventós, ha detectat diferents patologies. Al tauler s’aprecia degradació dels paraments laterals de la llosa amb encrostonament del formigó i corrosió de les armadures. A les bigues del tauler hi ha infiltracions d’aigua, degradació generalitzada als voladissos i a les piles s’observen despreniments del formigó i corrosió de l’armadura, patologia que també s’ha localitzat als estreps.
Raúl Ibáñez assegura que cap de les patologies detectades comprometen la seguretat de la infraestructura, que sí que necessita una reparació integral per solucionar els desperfectes i transformar-lo en un pont modern i funcional.
El projecte de l’Enginyeria Reventós proposa dues fases d’execució, una a l’estructura, sota el tauler del pont, i una de més intensiva a la superestructura, en la superfície. En total, els treballs requeriran 6 mesos i inclouen la reurbanització de la carretera de Montcada en la zona d’actuació. El projecte també preveu perllongar la vorera sud fins a la nova parada d’autobús.
Pel que fa al viaducte, “volem que es transformi en un pont amb caràcter, que sigui un element significatiu”, comenta Ibáñez. “Aquesta no és la reparació convencional d’un pont de carretera. Volem que integri a la trama urbana, que el pont de Montserrat sigui un element singular”.
El nou pont estrenarà paviment amb estructura sanejada i dos carrils de circulació de 3 metres per cada sentit de la marxa. Les voreres s’ampliaran. La nord tindrà una amplada útil d’1,73 metres i la sud d’1,93 metres. Ambdues es pavimentaran amb rajola hidràulica tipus panot.
El viaducte té 91,35 metres de longitud i 10,50 metres d’ample. Tot i que resulta pràcticament imperceptible, el pont descriu un pendent constant del 2,5% baixant en direcció a Sabadell. Transversalment és pla i mancat de peralt
El projecte renova el sistema de protecció amb noves baranes tant interiors com exteriors que “milloren la seguretat dels vianants, mantenint la dels vehicles”, figura al projecte.
La intervenció inclou la reparació de l’estructura de formigó, amb el tractament d’esquerdes i fissures, i la protecció de l’estructura superior, amb la impermeabilització del tauler, la instal·lació d’embornals i la col·locació d’una falca de morter per eliminar l’espai on nidifiquen els coloms sobre el carregador de les piles.
El nou pont estrenarà enllumenat led i els 4 arbres situats al parterre proper a la parada de bus es retiraran per instal·lar el rec. Se substituiran per altres de la mateixa espècie.
Molt transitat
El pont de Montserrat és un dels més emblemàtics de la ciutat i un dels més antics. Va ser projectat l’any 1966, quatre anys després de la riuada de 1962, i es va construir el 1972, de manera que suma cinc dècades en funcionament.
És el pont que utilitzen habitualment els veïns dels barris de Montserrat, Vilardell i del tram sud de Ca n’Anglada per desplaçar-se d’un cantó a l’altre de la riera de les Arenes i la ruta més concorreguda a peu en direcció a l’eix de la carretera de Montcada i al Complex Funerari. El darrer estudi de mobilitat d’aquest tram data de 2016 i situa el flux de vianants entre els 1.000 i els 2.500 cada dia.
El govern municipal té sobre la taula un informe detallat dels 46 ponts i passarel·les de vianants de la ciutat. L’estudi conclou que cap presenta patologies de risc i preveu intervenir per prioritats
El de Montserrat és també un pont popular per als conductors. El travessen diàriament una mitjana de 15 mil vehicles, tant d’entrada com de sortida de la ciutat, en direcció Sabadell.
És alhora una infraestructura de connexió amb la xarxa de rondes de l’avinguda del Vallès.
Els treballs de reparació i reurbanització del pont de Montserrat no tenen calendari. Si obtenen finançament dels fons Next Generations serà en els dos anys vinents i si no arriben els recursos, “tindrà caràcter prioritari en el debat de futurs pressupostos”, avança Raúl Ibáñez.
El projecte d’actuació va rebre l’aprovació inicial de la junta de govern el mes d’octubre i ara es troba en fase d’informació pública. Si durant 30 dies no rep al·legacions, esdevindrà aprovat definitivament.
La tramitació urbanística inclou l’obertura d’un període d’informes per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), com a administració competent en matèria de rieres. S’estima que aquesta documentació no estarà enllestida abans d’entre 3 i 8 mesos.
Un projecte de 1966 i una ampliació frustrada
La història del pont de Montserrat arenca el 3 d’octubre de 1966, quan l’Oficina Regional de Proyectos adscrita a la 5a Jefatura Regional de Carreteras va redactar el projecte original. Va ser aprovat el 17 de setembre de 1971 per a la Dirección General de Carreteras y Caminos Vecinales per un pressupost de 16 milions de pessetes. Amb la tragèdia de la riuada de 1966 encara a la retina de la ciutadania de Terrassa, l’administració de l’Estat posava fil a l’agulla per trencar la barrera física de la riera de les Arenes, creant una infraestructura que facilités el pas de vehicles i vianants.
Construir el viaducte va costar finalment 15,5 milions de pessetes i les obres es van adjudicar pel sistema de concurs-subhasta. El pont es va estrenar l’any 1972 i un any després, es va encarregar la redacció d’un projecte de desdoblament. Tot indica que el creixement de la ciutat, de la mobilitat i del parc de vehicles durant els anys 70 aconsellava reforçar una infraestructura que s’havia quedat petita poc després d’estrenar-la. Aquell pont bessó es va dissenyar l’any 1974, però mai es va construir.
