Sergi ha vist la caravana camí de casa després del col·le, ha preguntat de què anava això, Marta li ho ha explicat i Sergi ha pujat a casa, ha baixat amb dos pantalons i una dessuadora i ha tornat a la llar amb roba remodelada. La tasca no ha consistit a arreglar teixits desgastats o foradats, no s’han sargit teles ni aplicat pedaços. “A vegades no reparem, sinó que millorem alguna cosa que no ens agrada, per una transformació estètica”, diu Marta Lofi.
Està a punt de recollir les tisores, els didals i les màquines de cosir que introduirà en la furgoneta, la DidalTruck, que ha estat aparcada durant una tarda a la plaça de Marta Mata per donar a conèixer, en el cicle Terrassa Cooperativa, les bondats de costures d’antany.
Marta Lofi (30 anys) és tallerista i és la responsable del projecte DidalTruck, de l’empresa d’inserció sociolaboral Solidança, col·laboradora de Roba Amiga. Alguns dies, la Marta agafa la “furgo” i recorre ciutats per difondre el que, en realitat, “s’ha fet tota la vida”. O sigui: reciclar, com feia l’àvia de la Marta “quan canviava tres o quatre vegades les mànigues d’un vestit”, com feien moltes àvies i moltes mares sargint aquest mitjó, pitjant aquest botó a punt de desprendre’s.
Eren altres temps però la Marta i molts altres, com Jairo Echávez, per exemple, creuen que es pot “replantejar un sistema de consum” en el qual “unes empreses s’instal·len en altres països més barats i fabriquen roba que després venen en aquells països dels quals procedeixen. Al final, hi ha pobres comprant a pobres”, diu la Marta. Jairo, membre de la cooperativa Sprintcoop i suport tècnic de l’Ajuntament en el programa de Terrassa Cooperativa, assenteix.
La compra compulsiva
“Parlem de reparar i reutilitzar en un context en el qual impera la compra compulsiva precisament d’articles d’una qualitat tan baixa que no poden ser arreglats. Intentem oferir eines perquè la gent aprengui a arreglar-se la roba. Volem trencar el gel, promoure que es perdi la por”. I és que la costura arrossega dècades “d’estigmatització generacional”, perquè mares que van tenir mares que cosien van voler apartar-se d’unes labors associades a la servitud, a un model de dona a superar. Cosir, recorda Marta Lofi, no és només cosa de dones. Comprant roba barata “hem comprat també temps”, i fins i tot amics de Marta”, “superconcienciats” amb això del reciclatge, admeten que no cusen ni res que se li assembli “perquè no tenen temps”.
Aquí està el nus de la qüestió. Aquest és molt de molí per a un quixot de l’agulla. A poc a poc, la Marta desmunta el quiosquet, didals, fils, temps entre costures.
Terrassa Cooperativa
La DidalTruck, que es va instal·lar durant la tarda de divendres passat a la plaça de Marta Mata, és una de les iniciatives incloses en el programa Terrassa Cooperativa, que es desenvolupa a la ciutat durante el mes de novembre. La setena edició del cicle, concebut “per difondre els valors de la cooperació i l’economia social i solidària”, va començar el dia 2 i acabarà el 30 de novembre. Ha recuperat la presencialitat que l’any passat va haver d’abandonar per les restriccions sanitàries, i reunirà 111 entitats cooperatives i serveis i un total de 42 activitats, com tallers i conferències. L’acte central del programa serà la tradicional Fira de l’Economia Social i Solidària, que tindrà lloc el 27 de novembre a la Plaça Vella, el carrer Major, el carrer de la Unió i la plaça de Salvador Espriu i que comptarà amb la presència de 55 entitats.
