“Tota iniciativa que aporti gent al Centre, benvinguda sigui”. L’associació de comerciants Terrassa Centre no té dubtes: un mercat ambulant amb data fixa setmanal a la Rambla d’Ègara constituiria un pol d’atracció comercial gens menyspreable. És una possibilitat recurrent, d’aparició periòdica, en el debat ciutadà, però en les darreres setmanes s’ha convertit en un rum-rum, en alguna cosa més que una hipòtesi a llarg termini. Terrassa Centre admet que ha parlat d’això en reunions pròpies, però sense que l’opció s’hagi compartit amb l’Ajuntament de nou en una proposta formal. El Consistori no tanca la porta a la creació d’un mercat no sedentari a la Rambla d’Ègara.
A hores d’ara, l’activitat a l’àrea municipal de Comerç és trepidant, però centrada, sobretot, en recuperar la normalitat poc a poc en mercats com la Fira de Nadal. De moment, l’Ajuntament assegura que no té a sobre de la taula cap projecte específic per a la instal·lació d’un nou mercadal al carrer, però deixa clar que veu amb bons ulls qualsevol pla “que fomenti el comerç de proximitat” i millori els números d’un sector estomacat per la crisi. Tota proposta que vagi en aquest sentit, com la del mercat ambulant, “serà tinguda en compte i estudiada”.
Amb millors ulls, si cap, analitza l’opció l’associació Comerç Terrassa Centre. La seva junta ha parlat de l’assumpte en petit comitè i es mostra favorable a un mercat no sedentari a la Rambla d’Ègara, tot i ser conscient dels ajustos logístics que comportaria el projecte “en una via peculiar” on seria difícil donar cabuda a un nombre alt de parades.
El Mercadal Martí l’Humà, que té lloc a l’avinguda de Béjar cada dimecres, té més de 320 llocs de venda i no seria factible col·locar tantes parades a la Rambla d’Ègara, al tram que en principi podria acollir el recorregut, entre el Mercat de la Independència i el Portal de Sant Roc. Un estudi municipal elaborat fa uns anys indicava que la xifra màxima de parades hauria de ser de 200, segons ha pogut saber aquest diari. El fet que la Rambla d’Ègara ja estigui tallada al trànsit de vehicles particulars tots els dies podria aplanar el camí per a la decisió. Un inconvenient, no obstant això, el generaria el canvi d’itinerari dels autobusos urbans, que en cas de concretar-se el projecte haurien de ser derivats pels carrers de Galileu i d’Arquimedes, ja prou congestionats de circulació.
El projecte del qual es parla en cercles del comerç local passa per crear un mercat ambulant els dissabtes al matí. Seria un mercat ambulant que no substituiria el dels dimecres a l’avinguda de Béjar, sinó que seria complementari a aquest i es diferenciaria d’ell en dos aspectes primordials: la tipologia de venda, amb prioritat per a articles tèxtils i no alimentaris, i el perfil del visitant, més familiar si es té en compte l’horari i el dia d’activitat. “El públic seria diferent. Nosaltres estaríem encantats de donar suport a qualsevol iniciativa que pugui suposar un atractiu per visitar el Centre. El comerç de la zona podria beneficiar-se de la irradiació de visitants. Estaria bé unir esforços per a això i per nosaltres que no quedi”, afirma Anna Roque, gerent de Terrassa Centre.
Matisos
Per als representants del Mercat de la Independència, el projecte seria també positiu, però amb matisos quant al dia d’activitat. “Tenir més persones al voltant sempre és bo, però un mercat ambulant de dissabte no ens aportaria molt valor extra. Des del nostre punt de vista, no tindria sentit. Sí que el tindria en jornades en les quals experimentem menys activitat, com els dijous. No ens oposaríem a un mercat ambulant de dissabtes, però per a nosaltres no seria l’opció més idònia. Cal tenir en compte que el 80% de les nostres vendes les fem divendres i dissabte”, apunta Joan Font, dinamitzador del Mercat de la Independència.
L’eventual materialització de la proposta no faria mal al mercadal de dimecres a l’avinguda de Béjar, segons Jaime Santiago, representant de l’Associació Comarcal de Venedors Ambulants de Terrassa: “No dividiria la clientela, perquè aquesta seria diferent a la de dimecres. Crec que seria una opció complementària”.
Opinions
“Qualsevol projecte que provoqui moviment aquí m’agrada”, diu Josep Maria Pujol, responsable de l’administració de loteria número 6, situada a la vessant de Ca n’Aurell de la Rambla d’Ègara. Això sí, la ubicació de les parades hauria de ser, pel Josep Maria, doble: les del recorregut Sud mirant cap a Ca n’Aurell i les del Nord, cap al Centre: “Si ens posen parades per la part posterior, no ens serveix de res. La doble orientació seria la correcta”. La possibilitat d’instal·lar un mercadal a la Rambla d’Ègara provoca satisfacció en alguns comerciants de la zona i escepticisme en uns altres.
Jordi Molina, de la popular Xurreria Molina, pertany al segon grup: “Ni fu ni fa”, diu. Fer ambient, tot i això, ”sempre és positiu, sempre cau alguna cosa”. Però, amb un somriure a la boca, en broma, posa una condició per donar el seu suport: “Que no hi instal·lin xurreries”. David Rodríguez, responsable de Mallorca Sabaters, considera beneficiosa la creació, per exemple, d’un mercat d’antiguitats, però no la d’un mercat genèric amb un biaix “tronat”, diu. Amb la remodelació de la Rambla d’Ègara ja es preveia la possibilitat de convertir el passeig en lloc per a mercats ambulants o fires, d’aquí el seu disseny. Moltes parades de la Fira Modernista s’han col·locat a la Rambla d’Ègara, que ja va tenir mercadal molt abans, entre els anys 1909 i 1927, i entre 1934 i 1954.
