L’Ajuntament de Terrassa ha recordat aquest divendres les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista i el 81è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys amb un acte que s’ha celebrat a la plaça que porta el nom del president republicà. Representants de tots els grups polítics municipals, a excepció de Ciutadans, han participat en una ofrena floral al peu del monument que hi ha ubicat a aquest emplaçament, mentre una parella, a veu i piano, interpretava la peça musical “A cau d’orella”, d’Isidre Molas.
L’homenatge ha estat presidit per la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, que ha destacat la importància de celebrar actes com aquest tot i estar en pandèmia “perquè no podem permetre que aquesta esdevingui el cau de cultiu ideal per aquells que volen alimentar l’oblit”.
“Avui commemorem la memòria del president Companya però també de totes aquelles persones anònimes que van lluitar per defensar els valors democràtics, els drets i les llibertats del nostre país davant del feixisme”, ha manifestat Martínez, que ha assegurat que “recuperar la memòria de les víctimes és una responsabilitat de tota la societat però sobretot una obligació moral per a totes les institucions públiques”. “L’Administració ha de ser la primera a vetllar per restaurar la dignitat de tantes persones que van perdre tant, i per recordar el perill que representa el feixisme”, ha puntualitzat.
En aquest sentit, la regidora ha recordat que ara fa un any es va publicar una primer llistat de les víctimes del feixisme a Terrassa fruit del treball d’investigació d’historiadors, arxivers i ciutadans recollit pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i l’Arxiu Històric de Terrassa. La llista incloïa aleshores 3.677 noms de persones nascudes o residents a la ciutat que, entre 1939 i 1977 van ser condemnades a mort, empresonades o deportades. S’ha anat, però, revisant i ara ja compta amb 5.901 noms.
Els darrers estudis han incorporat avui un total de 1.662 persones a les 4.239 que ja figuraven als llistats, publicats en forma de dades obertes al portal d’Open Data Terrassa. La recerca dels darrers mesos s’ha centrat en documentació dels anys 1940 i 1941, quan es va incrementar la pressió del règim contra els sectors de la població considerats enemics o perillosos.
Martínez també ha destacat que els propers dies començarà la instal·lació d’onze llambordes Stolpersteine que recorden alguns dels terrassencs deportats als camps de treball i extermini nazis.
L’acte ha finalitzat amb la interpretació d'”El cant dels ocells” i “Els segadors”.
