Se’ls denomina “hotels d’insectes” i són una mena de refugi que reprodueix l’hàbitat de diverses espècies considerades beneficioses per al medi ambient, i a Terrassa hi ha unes quantes d’aquestes estructures amb pedres, branques, forats i canyes. I n’hi haurà més en les pròximes setmanes, perquè l’Ajuntament duu a terme una campanya per ampliar la xifra i la ubicació d’aquestes instal·lacions fins arribar, de la desena que existeix en l’actualitat, a les quaranta unitats.
N’hi havia dues, una a la plaça de Ricard Camí i una altra a la del Segle XX, i en la tardor passada el Consistori va crear-ne cinc més: a la Casa Alegre de Sagrera, al Parc de Sant Jordi, a la carretera de Matadepera (davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra), i a les places de les Magnòlies i de Francesca Llonch. La xifra es va ampliar fins arribar a la desena d’estructures i enguany, d’aquí fins el 31 de desembre, multiplicarà per quatre les unitats, a ubicar per tota la ciutat: a la Rambleta del Pare Alegre i a indrets del Parc de Vallàradís, però també a la carretera de Montcada, la rotonda de l’avinguda de Béjar amb la carretera de Matadepera, l’avinguda de Can Jofresa, el pont de Vacarisses o la carretera de Rellinars. I a Can Petit, al polígon Els Bellots i la Nacional 150.
Això, pel que fa als models de dimensions més grans, que hi ha hotels i hotels. Els models més petits s’instalaran a llocs com l’hort de les Esglésies de Sant Pere, la plaça de Rosa Mora, el carrer del Mont Perdut, el camp del Roure, el Parc del Nord o les places del Progrés, Salvador Dalí i Paulina de la Serra, i el carrer de Salmerón.
Els habitacles es fabriquen amb diferents materials (poden ser inerts o orgànics) i són concebuts per atreure’n diversos grups d’insectes amb l’objectiu d’afavorir la biodiversitat urbana, proporcionant a determinats animals pol·linitzadors uns espais on viure. Amb els “hotels” s’imiten estructures, com les cavitats, que serveixen d’hàbitat per a aquests animals, però no es poden col·locar en qualsevol lloc. Abans de decidir la seva ubicació “s’avaluen els llocs més adequats” en funció, per exemple, de la flora, destaca Jordi Chueca, cap del Servei de Gestió de l’Espai Públic. Millor que hi hagi en l’entorn flors mel·líferes i arbustos dispersos, o arbres com els cirerers o similars.
La propera implantació massiva dels habitacles cobrirà tota la ciutat i donarà per conclòs un programa de foment de la biodiversitat que a partir d’ara s’ocuparia només del control anual de les unitats i la seva substitució o arranjament quan sigui necessari. Els “hotels” estan pensats per insectes solitaris, com abelles que així poden trobar un refugi.
Pol·linització
Abelles, borinots, vespes de galet, tisoretes, escarabats, papallones, marietes, centpeus, aranyes, porquets de Sant Antoni. “La presència de determinats insectes és molt beneficiosa en un àmbit urbanitzat. Volem oferir espais on no existeixen, tant per a la pol·linització com per a l’eliminació d’insectes no beneficiosos”, afirma Chueca. Anys enrere, a penes es veien libèl·lules a Terrassa. Ara sí, subratlla el cap de Gestió de l’Espai Públic.
El programa dels “hotels”, insisteix, “estableix les bases per a una naturalització de l’espai urbà”, per trobar un equilibri amb espècies “que la ciutat ha expulsat durant dècades, des de fa uns cent anys”. I els insectes criden els ocells. La cadena biològica.
