L’executiu municipal va presentar ahir la seva proposta d’ajustos estructurals a les taxes municipals anunciada al setembre. Ho va fer davant els portaveus municipals, en el marc de la comissió extraordinària de Serveis Generals i Govern Obert prèvia al ple de pressupostos i ordenances, que se celebrarà el 3 de novembre.
Del paquet de propostes destaca la reducció de la bonificació que des de 2008 s’aplica als contribuents que liquiden impostos i taxes en un sol cop, i no de forma fraccionada. Fins ara les bonificacions oscil·laven en funció del tribut, un 2% l’IBI i un 1’5% la taxa de residus. Si s’aprova, a partir de 2022 la bonificació serà de l’1% per a tots els impostos i taxes municipals.
Isaac Albert, tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, va explicar que la bonificació “es va crear el 2008 davant el descens d’ingressos de l’Ajuntament i la manca de tresoreria”. Ara el context és diferent i la caiguda del preu del diner fa que “surti més car tenir els diners al banc, amb les corresponents quotes de manteniment, que demanar finançament”.
2008 és l’any en que es van començar a aplicar les bonificacions al pagament únic d’impostos i taxes
Les bonificacions per paament immediat” havien anat disminuint els darrers exercicis i ara s’unifiquen a l’1% a tots els tributs.
Les reformes de l’estructura dels tributs afecten també a l’impost de béns immobles (IBI), en concret a la bonificació que s’aplica als rebuts pel retorn del cànon autonòmic. La Generalitat, que penalitza econòmicament l’enviament de la fracció resta al centre de tractament de residus, també premia l’esforç fet en reciclatge, amb un import de 195 mil euros l’últim exercici.
“Ara els percentatges de reciclatge estan estancats i el retorn no funciona com a estímul”, va explicar Albert en comissió. La bonificació deixa de tenir sentit també perquè té caràcter general, es beneficia qui separa a casa i també qui no ho fa. El govern proposa suprimir-la i assegura que la mesura no tindrà pràcticament repercussió en el rebut. “Serà de cèntims, no arribarà a l’euro –explica Albert. No té una afectació en la ciutadania i 195 mil euros són un recurs important pel servei”.
Les reformes també s’apliquen en l’àmbit de l’ocupació de la via pública. L’executiu planteja crear una llicència per utilització de l’espai públic per activitat comercial, com seria el cas de fruiteries i floristeries. “La llicència no està associada a cap taxa ni és contempla com ingrés en el pressupost”, explica Albert. La voluntat municipal és “posar ordre” en l’ocupació de les voreres.
També en via pública, el govern vol regular les terrasses de bars i restaurants a la calçada i l’estacionament sobre la vorera amb fins comercials.