Laura Tremosa (Espolla, 1937) va ser la segona dona titulada en enginyeria industrial a Catalunya i el 1964 va aconseguir el doctorat en aquesta especialitat i en tecnologia, la seva passió. Pionera en ciències dures i feminista compromesa, fa una crida les noies a incorporar-se a les titulacions tecnològiques. Ha estat guardonada aquesta tarda amb el Premi LLuís Muncunill a la Innovació 2021 honorífic.
Elles són el 30% dels matriculats en enginyeries. Com poden influir les dones en el futur de la tecnologia? La tecnologia és cosa femenina. A la prehistòria, les primeres que van construir un lloc on aixoplugar-se i que van fabricar ceràmiques van ser les dones i això era tecnologia lligada a facilitar la vida. De fet, quan la tecnologia es converteix en poder i en poder econòmic, surt de les mans de les dones. Ells la utilitzen per exercir el poder, per la guerra, i aquí quedem arraconades.
“Quan la tecnologia es converteix en poder i en poder econòmic, surt de les mans de les dones. Ells la utilitzen per exercir el poder, per la guerra, i aquí quedem arraconades”
Què li sembla rebre el Premi Muncunill a una ciutat d’enginyeries com Terrassa? Estic sorpresa. El meu únic mèrit ha estat estudiar enginyeria quan només ho feien els homes. Terrassa té una tradició industrial i em fa molta il·lusió aquest reconeixement.
“Els robots ens han de fer la vida més fàcil. Depend de nosaltres que si generen atur, treballem menys hores i repartim la feina”
És enginyera industrial, però la seva passió és la tecnologia. He vist néixer la informàtica industrial i tot el procés fins a la intel·ligència artificial. Com a divulgadora a revistes especialitzades vaig tenir accés als primers avenços. A la indústria em deien que hi posava molta imaginació. Està clar que no era així.
Què diria als estudiants del campus de la UPC de Terrassa? Primer, que no deixin d’aprendre mai i, segon, que treballin en el que els agradi, encara que cobrin menys. Seran més feliços, jo ho he estat. La indústria em va oferir grans sous, però m’agradava l’edició tècnica i ho he gaudit molt. Vam crear la revista tècnica de robòtica quan no h’hi havien pràcticament robots.
Anem cap a una societat robotitzada, També deshumanitzada? És un perill si. De fet ja passa. Només cal veure els adolescents en grup i mirant cadascú el seu mòbil. La tecnologia és fantàstica, però té els seus perills. Els robots ens han de fer la vida més fàcil. Dependrà de nosaltres que si, per exemple generen atur, treballem menys hores i repartim la feina.
El 1976 va organitzar les Jornades Catalanes de la Dona, un punt d’inflexió del feminisme català. Com veu el feminnisme compromès i combatiu de les noves generacions? Que les noies siguin combatives m’encanta, però veig poc impacte social en el moviment. I percebo un cert integrisme. Ens ofenem si ens diuen guapa pel carrer i en canvi no ho fem en l’exercici de l’autoritat. Volíem canviar el món, però persisteix aquesta realitat vertical.
