Terrassa

17 milions per implantar la zona de baixes emissions i digitalitzar la mobilitat

L’Ajuntament presenta als Next Generation un projecte amb 58 actuacions

Les propostes sumen 17,3 milions d'inversió

Terrassa porta als fons europeus Next Generation un ambiciós projecte per transformar la mobilitat de la ciutat amb 58 projectes. La proposta té un pressupost de 17,3 milions euros i inclou la implantació de la zona de baixes emissions, amb càmeres de control d’accés i aparcaments dissuasoris, la compra del primer bus elèctric i l’aplicació de sistemes de gestió intel·ligent de la mobilitat.

Els tinents d’alcalde Lluïsa Melgares i Isaac Albert, avui durant la presentacio del projecte.

Es tracta del projecte “més important per volum i per impacte” dels que l’Ajuntament de Terrassa presenta als fons Next Generation, ha comentat Isaac Albert, tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert. El regidor ha presentat el projecte aquest migdia acompanyat de Lluïsa Melgares, tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat. Els més de 17 milions de la proposta, han dit, igualen les inversions municipals previstes per a l’exercici 2022, que ronden els 18 milions d’euros.

Lluïsa Melgares: “Esperem tenir resposta en un mes i mig. Els projectes s’han de licitar com a molt tard l’abril de 2022”

Entre els 58 projectes de la proposta municipal per la mobilitat hi ha la implantació de la zona de baixes emissions, que els municipis de més de 50 mil habitants han de crear abans de 2023. El pla preveu la implantació de càmeres per al control de l’accés de vehicles mitjançant la lectura de les matrícules associada a l’etiqueta ambiental. Aquest filtre permetria monitorar els accessos a la ZBE i també a les àrees de vianants, així com el comptatge dels vehicles que hi accedeixen per cadascuna de les portes d’entrada als espais restringits.

Un autobús de la línia 1 de Tmesa. La flota incorprorarà un bus elèctric.

L’actuació relacionada amb la zona de baixes emissions inclou la instal·lació de panells que informarien en temps real de les restriccions, de la situació de la circulació, d’incidències com accidents o manifestacions i d’indicadors com la qualitat de l’aire, entre altres dades.

Per a facilitar l’accés a la zona de baixes emissions es proposa la creació de dos aparcaments dissuasoris, un a l’estació de Rodalies Terrassa Est i un altre a l’estació de FGC a les Fonts. Serien “park & ride” monitoritzats amb càmeres equipades amb lectura de matrícula, per vincular els usuaris de l’aparcament als viatgers del tren. Aquest projecte inclou també la incorporació de sistemes intel·ligents de gestió als parquímetres de la ciutat. La intenció és vincular la política tarifària a l’etiquetatge ambiental dels vehicles.

El primer bus elèctric
La candidatura municipal als fons Next Generation en l’àmbit de la mobilitat inclou la compra del primer bus elèctric. El vehicle s’incorporaria a la flota municipal del transport públic, que ja disposa de vehicles híbrids. Aquest projecte es complementaria amb la implantació de marquesines i parades de bus accessibles i amb la instal·lació de noves plataformes d’accés al bus.
En l’àmbit de la gestió intel·ligent de la mobilitat, la proposta municipal inclou un paquet de projectes per a la digitalització del trànsit i de la mobilitat. Entre ells, el monitoratge dels desplaçaments a peu, en bicicleta o la detecció mitjançant Bluetooth dels recorreguts en temps real dels vehicles. La tecnologia permetrà també la gestió intel·ligent de la xarxa semafòrica, per adaptar la regulació a la situació real de la circulació.

L’Ajuntament de Terrassa ha presentat el projecte de mobilitat a la convocatòria del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que gestiona els fons Next Generation en aquest àmbit. L’administració local espera “tenir resposta en un mes i mig”, ha dit Lluïsa Melgares. El calendari d’execució dels projectes europeus marca l’abril de 2022 com a data límit per l’inici de la licitació dels projectes, que han d’estar executats el 31 de desembre de 2014. “Tenim l’esperança que s’aprovi una llei que permeti agilitzar els processos”, ha dit Melgares.

Isaac Albert: “Tenim l’oportunitat d’avançat entre 6 i 8 anys en la transformació de la ciutat”

La ciutat espera que el seu principal projecte als fons Next Generation obtingui finançament europeu. “La nostra és una de les candidatures més madures”, han coincidit en afirmar Albert i Melgares. Una part dels projectes ja estan redactats o en projecte d’execució (la convocatòria ho contempla) i la resta, la majoria, són nous. Tots ells s’emmarquen en els objectius dels fons europeus per “una mobilitat sostenible, segura i connectada a entorns urbans i metropolitans”. Dels 17,3 milions pressupostats, 12,7 els finançaria Europa, 4,5 els assumiria l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona faria una aportació complementària de 100 mil euros.

Operaris instal·lant el cartell que anunciava el juliol la nova àrea de vianants del centre /Nebridi Aróztegui

L’Ajuntament de Terrassa va als Next Generations amb projectes per un import global proper als 30 milions d’euros. A banda del relacionat amb la mobilitat, ha presentat altres pel foment del turisme industrial, el projecte Vapor.0, i el rellançament del comerç i els mercats, entre d’altres.

El pressupost econòmic de l’aposta municipal als fons europeus – prop dels 30 milions d’euros- equival al doble de les inversions municipals de tot el mandat, ha comentat Isaac Albert, que ha volgut destacar el paper com a motor econòmic que tindrà aquesta convocatòria de la UE. Si arriben els fons ,tenim l’oportunitat d’avançat entre 6 i 8 anys en la transformació de la ciutat“, ha dit.

Si finalment els projectes locals no són seleccionats, “els executarem a un altre ritme, però el camí està marcat, la feina està feta. Els projectes estan redactats i s’executaran a mesura que hi hagi recursos”. Albert ha insistit en el fet que la ciutat “té els fonaments de la transformació, sabem cap on anem. Els Next ens aporten molts recursos i fan d’accelerador dels canvis”.

17 milions per implantar la zona de baixes emissions i digitalitzar la mobilitat
To Top