L’edifici dels antics jutjats llangueix al capdamunt de la Rambla d’Ègara a l’espera de trobar un llogater que recuperi el cèntric immoble i li doni una utilitat. Des de 2009, any en què les oficines judicials van marxar de manera esglaonada al nou Palau de Justícia de la Rambleta, l’edifici busca un llogater que li retorni la vida i que recuperi una construcció emblemàtica de la ciutat.
Dotze anys després que el darrer funcionari judicial tanqués la porta, l’edifici de jutjats envelleix sense un projecte en ferm que permeti albirar un futur actiu. Des del punt de vista urbanístic, però, l’edifici està obert a usos diversos.
Poc temps després del tancament, l’Ajuntament de Terrassa va negociar amb la Generalitat una modificació del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) que acabés amb les restriccions a activitats judicials. La modificació va obrir la porta a acollir equipaments, de titularitat pública o privada, una maniobra que no ha impedit que fins ara totes les propostes hagin fracassat.
Durant els darrers anys han passat per la porta de l’edifici de jutjats un projecte per convertir-lo en una universitat de l’esport i la salut, un altre per acollir una residència d’estudiants i un tercer, el més recent, per adequar-lo com a escola d’FP.
Nebridi Aróztegui
Fa anys, una escola de Matadepera es va interessar per ubicar-hi una part de la seva oferta formativa.
La Generalitat, propietària de l’edifici, va avaluar fa més d’una dècada traslladar el CAP de la Rambla. També ha valorat, i descartat, la possibilitat de convertir-lo en residència per a MENAs i, més tard, en seu de part dels serveis del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Funcionaris municipals i autonòmics, gestors, inversors i tècnics han desfilat els darrers anys per un edifici que sedueix a tots, però fins ara no hi ha aconseguit tancar una operació sòlida. Fa una dècada, la Generalitat va posar a la venda l’immoble per un preu de 4 milions d’euros, una oferta que va decaure amb el deteriorament posterior de l’edifici.
Sense comprador, les dependències dels antics jutjats han anat deteriorant-se. Les fortes ventades de 2014 van malmetre la ja precària façana i, l’agost de 2018, l’administració catalana va haver d’intervenir d’emergència per rehabilitar les quatre façanes de l’edifici, que literalment queien a trossos.
Sense comprador a la vista i amb un munt d’aspirants a llogaters que es passegen per la façana dels antics jutjats, l’edifici i la ciutat esperen una solució per a un espai emblemàtic.
Amb la voluntat d’embellir-lo, la Generalitat va arribar el 2020 a un acord amb el llavors Centre Cultural de Terrassa, que va instal·lar a les façanes sud i nord de l’edifici dues lones gegants amb ballarins clàssics, recordant a la ciutat que Terrassa és Ciutat de la Dansa.
El futur de l’edifici dels antics jutjats torna avui al ple de la mà del PSC, que coincidint amb la polèmica per la manca de places d’FP, ha proposat convertir l’immoble de la Rambla en un centre de cicles formatius.
El govern municipal s’ha mostrat disposat a negociar la proposta socialista, tot i qüestionar-la públicament. El primer tinent d’alcalde l’ha considerat “una ocurrència”, donat que el Consell de l’FP ja ha valorat altres ubicacions a la ciutat per a un centre d’FP. El govern coincideix, però, en l’oportunitat de buscar una sortida per l’edifici de jutjats.
Nebridi Aróztegui
Un indret privilegiat i una rehabilitació costosa
L’edifici de quatre plantes i entrada noble, amb façana de doble pell i aspecte gris i vetust, ocupa un indret central al tram nord de la Rambla d’Ègara. El juliol de 1984 obria portes per centralitzar les oficines judicials, fins aquell moment disperses per la ciutat i, sis anys més tard, el 1990, era objecte d’un atemptat de Terra Lliure. Avui, l’edifici dels antics jutjats és un immoble en procés d’envelliment, però amb una estructura sòlida, amb pilars de formigó. Rehabilitar la façana, modernitzar instal·lacions i adequar els accessos a la normativa requerirà una inversió important. Per contra, no hi ha envans. Les compartimentacions dels antics jutjats són modulars.
UNIVERSITAT DE L’ESPORT I LA SALUT
Un projecte persistent. És l’alternativa més treballada. L’Assessoria BAC, amb l’aval de diferents inversors, projecta la ubicació a l’antic Palau de Justícia d’una universitat de l’esport i la salut. Han mantingut contactes com la facultat de Salt, amb Patrimoni de la Generalitat i amb l’Ajuntament. El projecte acumula 5 anys de negociacions infructuoses amb l’administració, la darrera fa només sis mesos.
RESIDENCIA D’ESTUDIANTS
L’aposta dels inversors. El 2019 un fons d’inversió va aterrar a la ciutat amb la intenció de transformar l’edifici de jutjats en una residència d’estudiants. Bora 6 mil universitaris cursen grau a Terrassa, molts d’ells procedents de Catalunya, Espanya i el món. Els inversors van valorar la viabilitat del projecte i està per veure si el reactiven amb la recuperació de les classes presencials.
Nebridi Aróztegui
CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
El PSC vol encabir cicles formatius. El grup municipal del PSC ha estat l’últim en formular una proposta per l’edifici de jutjats. La formació demana adaptar l’edifici com a centre de formació professional i alhora dignificar el cèntric espai. Les 175 places extraordinàries d’FP creades per Educació “són insuficients davant l’emergència educativa”, diuen. Un gran centre d’FP, defensen, oferiria un futur laboral als joves i “dinamitzaria l’economia”.
Nebridi Aróztegui
LES OFICINES DE DRETS SOCIALS
La Generalitat ha avaluat diferents projectes. L’edifici de jutjats és propietat de la Generalitat, que l’ha assignat a la conselleria de Drets Socials. Fa uns anys, aquesta va valorar ubicar un centre de menors estrangers no acompanyats (MENA). Projecte que va quedar descartat, Més tard, l’opció d’ubicar a Terrassa les seves oficines també ha quedat al calaix.
Nebridi Aróztegui
UN GRAN CONTENIDOR DELS SERVEIS MUNICIPALS
L’Ajuntament de Terrassa no pot decidir sobre un edifici que no és de la seva propietat, però l’adminitració local veu l’antic Palau de Justícia com a un immoble interessant per a la ciutat, per la seva dimensió i per l’emplaçament privilegiat, en plena Rambla d’Ègara, a l’eix que confirmen la Factoria Cultural i l’oficina central del BBVA. En el seu moment el govern de la ciutat va valorar la possibilitat d’adequar els antics jutjats com un gran contenidor de serveis municipals. En aquest moment, però, no hi ha un projecte sobre la taula. Isaac Albert, primer tinent d’alcalde i responsable de la Hisenda municipal, va dir dijous en roda de premsa que “l’Ajuntament té interès en l’espai”. El tema es debatrà avui en el ple municipal, en el torn de les propostes de resolució.
Nebridi Aróztegui
CENTRALITZAR ELS SERVEIS AUTONÒMICS AL VALLÈS
Aquesta opció és una de les que s’han valorat en l’àmbit institucional com a alternativa més viable. L’Ajuntament de Terrassa va proposar la Generalitat centralitzar a l’edifici de jutjats les oficines dels diferents serveis que l’administració catalana té dispersos a la comarca: els Serveis Territorials d’Educació i el Servei de Salut Pública del Vallès Occidental, tots dos a Sabadell, i l’Agència Tributària de Catalunya, ara de lloguer al carrer de Joan Artigas, de Terrassa, entre altres serveis. Les dues administracions van negociar durant mesos aquesta possibilitat, que va quedar descartada per la inoportunitat del moment. El projecte centralitzador es va plantejar coincidint amb la crisi econòmica del 2009, quan la Generalitat venia patrimoni per recuperar liquiditat.
