Dependrà del mannà dels fons Next Generation, concebuts per la Unió Europea per tal de pal·liar els efectes de la pandèmia. Si a l’Ajuntament de Terrassa li concedeixen el que ha demanat, o demanarà ens els propers dies, el Consistori podria abordar el problema de l’alta densitat de trànsit dels carrers d’Arquimedes i Galileu. Un projecte municipal preveu instal·lar càmeres en totes dues vies per rebaixar el trànsit de vehicles de pas.
“No entenc perquè no obren la Rambla d’Ègara durant la setmana, com a Sabadell, i la tanquen el cap de setmana”. El comentari de Maria Eugènia Rosiñol no és un mera reflexió d’una empresària cansada. És una anotació, una opció potser, per solucionar un problema que té cansats a molts veïns, empresaris, comerciants i hostalers dels carrers d’Arquimedes i Galileu: el trànsit de vehicles s’ha posat impossible.
Això afirmen els ciutadans més crítics, amb l’associació de veïns (A. VV) de Ca n’Aurell al capdavant. La seva presidenta, Ester Nosas, està a l’espera d’una reunió amb responsables municipals de Via Pública per fer-los arribar queixes, reclamacions i alguna proposta per tal de donar solució a un problema endèmic: la saturació de la circulació als dos carrers, esdevinguts un eix d’ús habitual per creuar la ciutat malgrat les seves dimensions, que no semblen les més idònies per assimilar aquest volum de trànsit. L’Ajuntament no disposa de dades concretes i actualitzades d’intensitat mitjana diària de vehicles, però afirma que “una valoració qualitativa de les condicions de circulació” no fa pensar en un augment del trànsit en comparació amb l’any 2019.
El futur immediat passa per un sistema de càmeres, se suposa que similar al que regula la circulació per la Rambla d’Ègara. El projecte està en embrió, però la intenció de Via Pública és aprofitar els fons europeus, si arriben, per afrontar els canvis. I aquests consistiran a desplegar “un sistema tecnològic de control de càmeres” amb un objectiu clar: disminuir el trànsit de pas pels dos carrers. En el millor dels escenaris possibles, el pla es podria executar en el 2023 o el 2024.
Els vehicles que circulen per la Rambla d’Ègara en direcció Sud han de girar cap al carrer de Galileu per arribar a la carretera de Martorell. I molts del que circulen per aquesta carretera i volen pujar cap al Nord fan el mateix però en sentit contrari, després de girar per la rotonda del Doré. Perquè en això han esdevingut Arquimedes i Galileu: una és una via de pujada i una altra de baixada. Són un circuit paral·lel a la Rambla d’Ègara per a vehicles particulars, fora dels autobusos i els taxis. La Ronda de Ponent, a la zona Oest del nucli urbà, no absorbeix la circulació suficient per descongestionar els dos vials.
Què s’aconseguiria amb la mesura proposada per Maria Eugènia Rosiñol? Segons ella, i segons altres veïns de la zona, s’aconseguiria l’absorció de part dels vehicles que transiten diàriament pel carrer de Galileu, de baixada, i pel d’Arquimedes, de pujada. És una possibilitat. És el que passava fa anys, deu ja, quan la Rambla d’Ègara estava oberta a la circulació de cotxes i motos privats i el carrer de Galileu i el d’Arquimedes “només” suportaven un augment considerable de trànsit durant la Festa Major. Ara totes dues vies engoleixen el trànsit que no pot passar per la Rambla d’Ègara i s’han convertit en un dels eixos més importants de pas Nord-Sud en un tram paral·lel al Centre.
“Semblen les entrades i sortides de tota la ciutat”, indica Ester Nosas, president de l’A. VV. “Crec que la forma d’aquests carrers no està dissenyada per ser una via principal, com si fossin avingudes, i funcionen com a això”, diu Elena Wong, responsable del bar La Penya, ubicat al carrer d’Arquimedes. Als problemes d’embussos, sorolls i contaminació que implica l’alt volum de trànsit s’han sumat en els últims temps un augment d’accidents. Elena Wong i altres veïns asseguren que en tres setmanes han tingut lloc quatre col·lisions en la intersecció del carrer d’Arquimedes amb el de l’Infant Martí.
Increment
Diuen alguns veïns, inclosa la presidenta veïnal, que la recent conversió en zona de vianants de bona part del Centre (el passeig del Comte d’Ègara, el carrer de la Font Vella, el del Puig Novell) ha incrementat encara més el pas de cotxes per tots dos carrers, encara que el problema no és d’ara: “Aquesta lluita la venim emprenent des de fa molt temps. Fa anys que demanem una solució a aquesta situació perquè els dos carrers deixin ser ser aquesta espècie de vies d’entrada i sortida de la ciutat”, explica Ester Nosas.
El volum de trànsit no constitueix l’únic motiu de queixa del veïnat. Francesc Casas, veí del carrer de Galileu, denúncia “les altes velocitats” de molts vehicles i la impunitat amb què molts motoristes campen a pler, amb les fuites lliures, despertant la gent a hores intempestives: “Això ha empitjorat molt en els últims mesos i és necessari un major control, possiblement amb bandes de rodadura o elements similars que obliguin els conductors a baixar la velocitat”, proposa Francesc Casas abans d’assenyalar dos punts conflictius de la zona: una foradada en la calçada, a l’altura del número 23, i la filera de contenidors de residus col·locada al costat d’un pas de vianants i que impedeix una òptima visibilitat: “Si passa un nen o una persona de curta alçada, no se’ls veu”.
“Hem notat un augment de trànsit en comparació amb l’any passat. Més volum de cotxes i més velocitat, sobretot a partir del carrer de l’Infant Martí”, apunta una veïna del carrer d’Arquimedes, Marina Gui. “Patim cues, soroll, contaminació, perqué tenim una de les entrades a Terrassa. Ara, si tanquen uns carrers, els vehicles han d’anar per un altre”, afegeix Marina Gui.
L’increment de vehicles en els dos carrers de la polèmica és una realitat palpable des del 2011, amb el tancament de la Rambla d’Ègara. En el 2013 ja es parlava en el govern municipal de llavors de convertir en zona de vianants les dues vies i en el 2017 el servei municipal de Mobilitat va apuntar la possibilitat de convertir un tram del carrer d’Arquimedes, entre el de Blasco de Garay i el del Pare Llaurador, en trajecte exclusiu per a vianants.
El Pla de Mobilitat Urbana 2016-2021 assenyalava que el carrer de Galileu comptava “amb una intensitat molt més elevada que el carrer Faraday” pel que respectava al pas de vianants, malgrat que Faraday formava part de la xarxa principal i Galileu “només en un tram”. El trajecte entre la carretera de Martorell i el carrer del Doctor Salvà concentrava “intensitats pròpies d’un itinerari principal de vianants”, segons el document. Aquest posava de manifest també que la majoria de voreres del carrer de Galileu no eran accessibles, ja que comptaven “amb una amplada reduïda”.
Vehicles de pas
No hi havia data per a la implantació d’aquestes mesures de vianalització. Tampoc per a una altra opció pensada per al carrer de Galileu, consistent a ampliar voreres en el tram central i instal·lar càmeres de vigilància per controlar els vehicles que només anessin de pas i anar traient-los d’aquest itinerari per deixar el vial només per a residents i usuaris d’aparcaments. De fet, els estudis que sustentaven el Pla de Mobilitat feien constar que el 20% del trànsit per tots dos carrers corresponia a vehicles de pas, tot i que el percentatge havia baixat un 10% respecte anys enrere.
La intensitat mitjana diària era de 10.000 vehicles en cada via els dies laborables. El tram Nord del carrer de Galileu era un dels sis punts de la xarxa primària urbana de Terrassa on s’havien detectat “problemes de saturació”.
