Jacqueline Gaultier ha visitat Terrassa convidada per la Fundación Nuestros Pequeños Hermanos, que porta programes de desenvolupament a Haití. La doctora ha modernitzat les cures pal·liatives del VIH i la SIDA al país més pobre del món i ha contribuït a la millora de l’oncologia pediàtrica. Avui el repte és augmentar la vacunació de la Covid i reconstruir el país després del terratrèmol.
Quina és la darrera hora del terratrèmol de l’agost? Seguim vivint un autèntic drama. A banda dels més de 2 mil morts que va provocar la tragèdia, hi ha moltíssima gent desplaçada. Al poble li està costant molt anar refent les seves vides. El terratrèmol ha passat, però encara n’estem gestionant les conseqüències i són realment greus perquè som el país més pobre del planeta.
Un cop més, els nens són doblement víctimes d’aquesta catàstrofe. Són els més febles. Aquest desastre natural i les seves terribles conseqüències, però, han afectat greument tota la població.
Haití va patir un terratrèmol devastador fa onze anys i la història es torna a repetir. Què s’ha fet per prevenir els efectes d’aquests fenòmens? S’hauria de fer. Es parla molt que no s’hauria de permetre construir a llocs perillosos, però malauradament ningú no fa res. És veritat que no es poden controlar aquestes catàstrofes, però sí que es poden prendre mesures per minimitzar-ne els riscos. I això a Haití no s’ha fet.
Les ONG i els mitjans es bolquen amb Haití els primers dies de les tragèdies. Què passa després, quan ningú en parla? Quina és la resposta de la comunitat internacional? Ja hi estem acostumats. Com diem, una tragèdia tapa una altra tragèdia. Una notícia amaga una altra notícia. Al principi, l’ajuda internacional arribava i Haití era el focus d’atenció d’aquest món globalitzat. Però ara, els mitjans internacionals ja no en parlen. Els corresponsals se’n van, però el problema es queda. Així funcionen les coses.
L’OMS parla de més de 2 milions de desplaçats a Haití. Com afecta el futur del país perdre generacions de joves? Realment és un gran problema, tant immediatament com a llarg termini. Els joves són els que han de fer rutllar el país, els que l’han de canviar, els que l’han de fer créixer. Però emigren buscant un lloc on començar una vida millor. I aquesta “desertització” li fa molt de mal al país.
Ha treballat de valent per millorar els tractaments pal·liatius a pacients amb VIH-SIDA a Haití. Quina és la situació de la patologia, que ja és una malaltia crònica al món? Està relativament controlada, tot i que continua sent un dels greus problemes de la societat haitiana. Un 70% de la població infectada pren la medicació i això ens fa ser optimistes.
I la Covid? Haití està encara en la segona onada. És que els paràmetres són molt diferents dels europeus. Efectivament, estem en plena segona onada. Fins a finals de juliol no es va començar a vacunar i ara la cobertura està al voltant del 10% de la població. A Haití hi ha molta gent no les accepta. Les vacunes els generen dubtes i por.
Com ha viscut l’assassinat del president Moïse i que el primer ministre estigui sota sospita? El problema polític ve de molt lluny i afecta la vida de la gent. És molt més profund i estructural que un fet puntual. A Haití li falta estabilitat política i seguretat. Són els dos pilars sobre els quals s’hauria de reconstruir el país. Però és clar, és que el nostre problema és que tenim molts problemes.
