L’Ajuntament de Terrassa no descarta ser un dels municipis d’acollida d’alguns dels ciutadans afganesos que estan fugint del seu país després que els talibans n’hagin pres el control. Des del Consistori asseguren estar seguint la situació amb atenció i que estan disposats a obrir-los les portes de la ciutat després que aquest dilluns el Govern de la Generalitat de Catalunya s’oferís a acollir tants refugiats afganesos “com faci falta”.
L’executiu català crearà el pròxim dimarts 31 d’agost una comissió interdepartamental que es reunirà setmanalment per accelerar la resposta a les persones procedents d’Afganistan que han sol·licitat asil, després de la presa de poder dels talibans. Aquest dilluns, alts càrrecs dels departaments de Presidència, Igualtat i Feminismes, Drets Socials i Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat van fer ja una primera trobada i van reclamar també a l’Estat espanyol que obri el contingent de persones refugiades de l’Afganistan perquè Catalunya pugui acollir el màxim nombre de persones que necessitin asil polític o que vulguin reagrupar-se amb les seves famílies que estan a Catalunya.
La competència d’oferir asil i refugi, concedir visats humanitaris i reconèixer els drets de protecció internacional de les persones arribades d’Afganistan és, però, de l’Estat i la Generalitat reclama que es puguin transferir a les comunitats els recursos econòmics necessaris per poder realitzar l’acolliment amb les màximes garanties.
La regidora de Ciutadania i Convivència, Ona Martínez, afirma que “els drets humans són la nostra prioritat i Terrassa vol ser una ciutat d’acollida”. “Creiem que ara és més necessari que mai”–diu–, però recorda que els ajuntaments no tenen competències en aquest àmbit.
A Terrassa hi ha dues entitats, amb conveni amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Creu Roja i APIP-Acam, per gestionar el procés d’acollida dels refugiats. Les dues organitzacions treballen en les dues primeres fases del Programa d’Acollida i Integració de Persones Sol·licitants de Protecció Internacional del ministeri. La primera consisteix en una acollida residencial basada en un primer aterratge a territori amb l’adquisició d’habilitats per a la integració (llengua, entorn, laboral…) i la cobertura de les necessitats bàsiques com allotjament i manutenció en centres d’acollida de refugiats o centres i pisos gestionats per les entitats socials amb finançament públic. La segona, per la seva banda, està enfocada a la recerca de feina. Els beneficiaris segueixen els programes d’acompanyament de les entitats socials, però s’espera que visquin independentment, tot i que amb ajudes econòmiques al lloguer i la manutenció.
“El que fem des de l’Ajuntament és coordinar-nos amb les dues entitats i ajudar-les en els tràmits que els fan falta”, comenta l’edil. “És l’Estat qui concedeix o no l’asil i deriva aquestes persones als recursos que té repartits pel territori”, destaca la republicana. En aquest sentit, Martínez indica que l’Ajuntament de Terrassa té la intenció de coordinar-se amb la resta de municipis que formen part de la Xarxa de Ciutats Refugi per “reclamar a l’Estat que activi totes les seves competències i recursos perquè la situació ho requereix”.
