Poc s’ho pensaven els germans Vargas que sota la seva sabateria s’amagava l’origen del carrer més emblemàtic de la ciutat. L’enderroc del taller de reparació de sabates i de l’edifici veí, als números 9 i 11 del Raval de Montserrat, ha permès trobar un tram en corba de la muralla medieval, conèixer la configuració del fossat i saber com eren les primeres construccions domèstiques fora muralla. Ara, l’inventari del material del jaciment permetrà als científics fixar amb força precisió en quina data es va començar a configurar el Raval.
Els historiadors situaven la creació de les primeres cases de l’antic carrer del Raval entre mitjan segle XVI i principis del XVII, un marge de temps que fins ara no han pogut acotar amb rigor científic. Dues excavacions prèvies, una entre els carrers Cremat i Unió, amb motiu de la construcció del pàrquing del Raval, i l’altra a la cantonada del carrer de la Unió, coincidint amb la construcció d’un nou edifici, havien permès situar la configuració d’aquest tram del Raval durant la primera meitat del segle XVII.
La casa dels sabaters, però, està situada just a l’extrem est del Raval, tocant la cruïlla dels carrers de Sant Pere i Gavatxons, vials que es van configurar amb els primers habitatges a mitjan segle XVI. Els experts creuen que les primeres cases del Raval es van edificar en aquest punt i sobre aquesta època, i que el carrer va anar a poc a poc avançant cap a l’oest, en direcció al carrer de la Unió. La data exacta del naixement del Raval s’amaga en el jaciment de la casa dels sabaters i seran les ceràmiques de l’època les que en donaran la pista definitiva.
L’equip dirigit per l’arqueòloga Júlia Miquel, d’Ager Arqueologia, ja ha tancat al Museu de Terrassa l’inventari del material extret de les finques. A partir d’ara comença la fase d’estudi del llegat i la concreció de la cronologia.
De moment, l’excavació ha permès saber on se situava el fossat de la muralla medieval i quin tram passava sota el taller dels sabaters. A partir del setembre, el jaciment revelarà en quin moment es va construir a sobre.
La clau de la troballa està als materials que es van dipositar al fossat per reomplir-lo i anivellar-lo, amb l’objectiu de construir a sobre els primers habitatges. A l’època s’hi abocaven tota mena de materials constructius, pedres i deixalles, incloses peces de ceràmica catalana que, cinc segles més tard, són la clau de volta de la investigació.
Ceràmiques i modes
Tal com passa ara, les formes, els materials i la decoració de la ceràmica catalana variaven amb les modes, de tal manera que les peces dipositades al fossat permetran fixar la data de construcció de les primeres cases. Hi ha ceràmiques de diferents èpoques. Seran les més modernes les que desvetllaran la data de les construccions originals, les que van configurar el primer tram del Raval, des de Gavatxons fins al carrer de la Unió. La façana nord, on ara és l’Ajuntament, és més tardana.
Es creu que el Raval va tenir per primer cop cases a banda i banda entrat el segle XVII, després que el mercat de la ciutat es traslladés de la plaça Vella al Raval.
Un segle abans, el rei Carles I va autoritzar construir fora de la muralla medieval i és a partir d’aquell moment que la ciutat creix, primer amb habitatges literalment adossats a la muralla, edificats sobre el fossat cobert amb runes, i posteriorment metres enfora.
Façanes datades
Actualment algunes edificacions del centre històric recorden la data d’aquella expansió fora muralla amb la inscripció a la façana. És el cas de l’immoble situat al número 30 del carrer de Sant Pere, que al marc de la finestra del primer pis informa que l’edifici data de 1594. De fet, consta que a mitjan segle XVI la configuració del carrer de Sant Pere ja era una realitat fins a la meitat del vial que coneixem avui.
Un altre edifici a la plaça Vella prova que l’expansió urbana fora muralla va arribar a aquest indret superada ja la frontera del segle XVII. La Casa Baró, on hi ha la pastisseria Turull, té una inscripció a la finestra on informa que va ser edificada el 1603.
