Missioner, escolapi i antic mestre de l’escola Joan XXIII de Terrassa, en Ferran Sans ha dedicat pràcticament els 75 anys de la seva vida a ensenyar i ajudar als altres. El 1996 va volar fins al Senegal per oferir una mà solidària al barri oblidat de Sam Sam, abraçat per la pobresa i les dures condicions climàtiques, amb inundacions que compliquen la vida dels que hi viuen diàriament.
Durant 17 anys va iniciar diversos projectes per millorar la situació dels nens, nenes i joves de la zona i contribuir a la seva escolarització, com la construcció d’una escola elevada del nivell del terra per evitar el greu impacte de les inundacions. Des de fa uns quatre anys, però, en Ferran Sans s’ha traslladat a Dakar, capital del Senegal, on predica els projectes dels escolapis.
“El nostre objectiu principal és garantir la formació integral dels joves en tots els aspectes, per tal que siguin autosuficients” ha explicat Sans. Entre els projectes en marxa destaca el programa de beques universitàries, dedicat a ajudar als joves sense recursos de la ciutat a accedir a l’educació universitària.
Per aconseguir aquestes beques és necessari tenir una bona nota mitjana escolar, per la qual cosa en Ferran Sans ofereix classes de recuperació a tots els nens i nenes de l’escola que ho necessitin, juntament amb joves voluntaris. La seva vessant de mestre i d’educador social, per tant, segueix latent en el seu dia a dia al Senegal, tot i que ja no imparteixi classes a l’escola Joan XXIII, de les Arenes: “Ser mestre és apassionant. La recompensa més gran és aconseguir treure el millor de cada nen i nena, encara que tinguin bloquejos o ho amaguin” ha expressat Sans, amb convicció. Pel que fa a la seva missió com a escolapi, Sans afirma que no és cap càrrega. sinó tot el contrari; un privilegi: “La vida no tindria sentit si no fos per donar-la als altres, com jo la dono als nens i nenes. Si tornés a néixer, tornaria a ser escolapi”.
L’ensopegada amb la pandèmia
Tot i les dificultats que la pandèmia va arrossegar al Senegal, Sans no va deixar de banda la seva missió. Si les condicions del barri de Sam Sam i de la capital Dakar ja eren prou dures en normalitat, l’ensopegada amb la pandèmia va desestabilitzar la situació i va alentir-ne les millores. Amb el confinament i la pujada dels casos positius per COVID, l’economia es va ressentir greument i l’escola on els escolapis i en Ferran Sans impartien classes va haver de romandre tancada. Amb els seus fills i filles sense poder assistir a l’escola, molts pares van deixar de pagar les quotes mensuals als professors, que van haver de recórrer a les subvencions per poder subsistir. Les donacions i ajudes que rebien els escolapis es van reduir.
Els nens i nenes de l’escola van tornar a passar-se el dia voltant pels carrers: “Això va ser molt contraproduent, els nens i nenes van estar vuit mesos sense anar a l’escola” ha comentat Sans amb preocupació. El programa de beques universitàries també va ressentir-se, ja que la universitat no podia assolir el repte de la virtualitat, perquè no tothom tenia els recursos necessaris. Per aquest motiu, els joves del programa van quedar-se un any sense assistir a la universitat, de la mateixa manera que els nens i nenes van perdre un any d’escolarització.
Les colònies anuals pensades perquè els nens i nenes coneguessin més zones del seu país tampoc van poder-se dur a terme. L’associació encarregada d’organitzar-les, Amics d’en Ferran, actua des de Terrassa i vol reconèixer la funció solidària del missioner, escolapi i mestre, que a la vegada els dona les gràcies: “Tenir gent que t’ajuda des de la teva ciutat és privilegiat. Ells no veuen els fruits de la seva ajuda, però tot i així continuen contribuint”.
Per solidaritzar-se amb la situació i al comprovar que la seva ajuda era més necessària que mai, en Ferran Sans va decidir no retornar a Terrassa, sinó romandre a Dakar durant el confinament i la major part de la pandèmia. L’arrelament de les mesures de prevenció contra la COVID va ser tardà, però de mica en mica els habitants de Sam Sam i Dakar van habituar-se a la pandèmia. Les xifres del Senegal, però, no són tan alarmants com les d’altres països. Fins avui, hi ha hagut al voltant de 1300 morts per COVID comptabilitzats, dels 16 milions d’habitants.
“El Ministeri de Salut del Senegal no arriba a tothom, i segur que hi ha moltes morts que no han estat comptabilitzades. Tot i així, posant-ho en comparació amb altres països, les xifres no són tan altes” ha explicat el missioner i escolapi. Amb l’entrada del 2021, semblava que la situació revifava, però la variant delta del virus està causant el caos de nou als barris del Senegal amb el ritme accelerat de contagis.
La solidaritat d’Amics d’en Ferran
El Senegal és el cor dels projectes solidaris, però l’Associació Amics d’en Ferran aporta el seu granet de sorra des de Terrassa recaptant donacions perquè els escolapis tirin endavant els seus projectes i ajudin a nens, nenes i joves del país a progressar. L’Associació és de les Arenes, com l’escola Joan XXIII, on en Ferran Sans feia de professor.
