La construcció d’obra nova a la comarca es va reduir gairebé un 29% l’any 2020 respecte al 2019. L’obra nova va caure per segon any consecutiu al Vallès Occidental, després de cinc anys de pujades, però fent-ho amb més intensitat aquest últim any. L’any passat es va iniciar la construcció de 1.574 habitatges a la comarca, 637 menys que a l’any anterior.
Tot i que al conjunt de Catalunya, també hi va haver una davallada intensa del 21,7%, continua minvant el pes relatiu de la comarca sobre el conjunt del territori català. Les obres iniciades al Vallès Occidental el 2020 van suposar un 13,8% del total d’obres noves de Catalunya (11.395).
A més, la comarca presenta un índex de construcció d’1,7 habitatges iniciats per cada 1.000 habitants i és el territori on més s’ha reduït tot i que encara se situa per sobre de la resta. La província de Barcelona registra una ràtio d’1,6 i el conjunt de Catalunya un 1,5.
A Terrassa, l’índex és molt menor, només d’un 0,7, després que l’any passat s’iniciés la construcció de 157 habitatges. Així s’extreu de l’Informe anual d’habitatge al Vallès Occidental, un estudi que analitza els principals indicadors en matèria d’habitatge a la comarca.
En canvi, la finalització d’obres ja començades va créixer un 34,3%. El 2020 es van acabar 1.821 habitatges, 465 més que un any abans al Vallès Occidental, seguint la tendència d’augment dels últims cinc anys tot i que amb més moderació que el 2019.
Per 1.000 habitants, l’índex comarcal arriba als 1,9 habitatges acabats a la comarca, quan a Catalunya en són 1,5. A Terrassa, però, són menys, només un, ja que el 2020 es van finalitzar 2.229 habitatges a la ciutat.
Les reformes agafen força
Toni Palet, president del Gremi de la Construcció del Vallès, explica que la pandèmia ha provocat una baixada quant a noves construccions. De fet, considera que la reactivació de les llicències no es notarà fins al 2022. “Hi ha força projectes que el 2020 van quedar aturats per la pandèmia i que ara s’han reactivat, però les llicències no es començaran a demanar i atorgar fins a finals d’any o principis del que ve”, comenta.
Tot i això, assegura que aquest 2021 està sent bo per al sector, millor que el 2020 i que les reformes s’han reactivat amb força. “Amb la pandèmia hem passat moltes més hores a casa i això ens ha fet veure les carències dels nostres habitatges. Força famílies han optat per arreglar els banys, fer menjadors i sales d’estar més grans i adequar les terrasses”, diu.
A més, destaca que a la comarca estan notant l’aturada de la construcció a Barcelona. A la capital la normativa que obliga a destinar un 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a pisos protegits està frenant els promotors, que s’estan movent cap a altres zones com el Vallès.
En aquest punt, Palet exposa que a Sant Cugat la plaça és cara i queda poc sol disponible i que a Sabadell tampoc en queda gaire. Així, apunta Terrassa com una ciutat interessant per a construir-hi. “Queda força sol disponible, està al costat d’un gran pulmó verd i cada cop té més bones comunicacions”, comenta.
D’altra banda, però, es queixa de la manca de mà d’obra. “La majoria d’empreses van justes de plantilla. Si ara hi hagués una gran demanda de constructors, tindríem un problema. El nostre sector ha evolucionat molt i ens falta gent qualificada. Estaria bé poder recuperar els contractes d’aprenent en obra a partir dels 16 anys”, suggereix.
El president del Gremi de la Construcció del Vallès també lamenta la falta d’estocs de material que ha comprat una pujada de preus que en el cas de l’alumini ha estat del 180% des de principi d’any.
Transaccions i preus
Aquesta última mancança ha vingut provocada per la pandèmia i les situacions derivades d’aquesta, que també han alterat la dinàmica del mercat immobiliari residencial amb una crisi socioeconòmica que ha afectat la demanda i l’oferta de l’habitatge. Per una banda, ha provocat baixades significatives del nombre de transaccions de compravenda i de lloguer per segon any consecutiu, però amb un descens més accentuat, i, per l’altra, s’ha moderat la pujada dels preus que s’anava produint des de l’any 2015, tant de venda com de lloguer.
La compravenda d’habitatges es va reduir el 2020 un 17% respecte del 2019, el que significa 1.696 transaccions menys sobre un total de 8.268 a la comarca, 2.121 a Terrassa. La majoria de les transaccions van ser per habitatge de segona mà (un 88%).
Al seu torn, la formalització dels contractes de lloguer va baixar anualment un 14,2%, amb un total de 13.792 (3.924 a Terrassa) i una disminució de 2.282 contractes. Tot i això, el règim de lloguer va ser predominant en el mercat immobiliari comarcal concentrant el 62,5% del total de transaccions (el 64,9% a Terrassa).
Quant a preus, compravenda i lloguer presenten un comportament diferent. Pel que fa al primer tipus d’operacions, el preu va créixer un 6,3% el 2020 i es va situar en una mitjana de 2.316,64 euros per metre quadrat, un augment provocat per la important pujada experimentada el primer trimestre (de més d’un 8%) i que la disminució o manteniment registrat durant la resta de l’any no va aconseguir apaivagar. La xifra suposa el valor més elevat dels darrers anys i és superior a la mitjana catalana (2.227,10 euros per metre quadrat) però inferior a la de la província de Barcelona (2.573,23).
A Terrassa, el preu és força inferior i se situa en 1.957,68 euros, sent el vuitè municipi de la comarca amb un preu més baix. Tot i això l’augment anual va ser superior al de la mitjana comarcal, amb una pujada del 10,4%.
La mitjana del preu de lloguer també va pujar al Vallès Occidental, un 1,9%, i es va situar en 743,90 euros al mes, continuant la tendència alcista iniciada el 2015, però amb increment més moderat (els anys anteriors la pujada havia estat d’entre un 3,7% i un 9,7%). De fet, el preu del lloguer a la comarca va augmentar el segon i el tercer trimestre, però va patir una davallada significativa de vora el 5% al quart, després de l’entrada en vigor de la llei de contenció dels lloguers aprovada a finals del tercer trimestre de 2020 al Parlament de Catalunya.
A Terrassa, el preu del lloguer es va situar per sota de la mitjana comarcal, concretament en 623,36 euros al mes (amb un augment interanual de l’1,3%), sent el cinquè municipi del Vallès Occidental amb una xifra més baixa.
Pocs certificats d’eficiència energètica
Més de la meitat dels habitatges del Vallès Occidental requereixen millores en matèria d’aïllament tèrmic. Això són més de 230.000 habitatges.
D’altra banda, només disposa de certificat d’eficiència energètica (document obligatori per a edificis, habitatges i locals que es posin a la venda o lloguer, així com per edificis de nova construcció) el 29,1% dels habitatges. D’aquests, una de cada tres tenen la més baixa qualificació energètica. I és que el 31,8% de les certificacions són per edificis enèrgicament poc eficients, amb les qualificacions més baixes (F i G).
A Terrassa, la majoria de certificacions, un 30,6% són també F i G, però el nostre és un dels municipis amb una proporció més elevada d’edificis amb certificats en relació amb el seu parc residencial cadastral. De fet, la nostra ciutat ocupa la tercera posició comarcal amb un 30,7% dels edificis amb certificació energètica, només superat per Matadepera (34,2%) i Sant Cugat del Vallès (35,2%).
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol compta amb una inversió en programes de rehabilitació energètica i integral d’habitatges, edificis i barris en entorns rurals i urbans que ascendeix a 6.820 milions d’euros. De moment s’ha acordat el repartiment dels primers 1.631 milions i tot i que des del Gremi de la Construcció del Vallès diuen que encara no saben com es traduirà tot això, però confien que ajudi a acabar de reactivar el sector.
