“A penes es donen cites presencials, tot es fa per telèfon. És una utopia veure el metge de capçalera i això repercuteix en el seguiment de persones grans i malalts crònics, sobretot”. Jaume Ávalos, president de l’associació de veïns (AVV) de Sant Pere Nord, resumeix així la inquietud veïnal sobre l’estat del CAP Terrassa Nord, un equipament sanitari gestionat pel Consorci Sanitari de Terrassa que travessa una situació de deterioració, segons els denunciants. L’AVV presidida per Ávalos ha sumat forces amb altres entitats veïnals que anuncien mesures de protesta per al setembre.
José, usuari del CAP. va acudir divendres passat a una cita amb la seva doctora. Hi havia molt poca gent en l’ambulatori, però és que el desbordament del CAP no és palpable sempre. Es tracta d’una saturació subterrània, doncs bona part dels tràmits són telefònics. “Moltes persones grans necessiten anar al metge i no poden”, assenyala Ávalos. L’associació subratlla que, per filar encara més prim, el centre d’atenció primària porta més d’un mes sense director mèdic, perquè l’últim va durar dos mesos en el càrrec, la qual cosa ha provocat una autogestió forçada “en un context assistencial advers”, i aquesta no és la situació ideal “per afrontar el repte de la pandèmia actual”.
“El CAP Nord ha estat un CAP de referència a Terrassa i comarca però en aquests darrers anys ha anat tenint un deteriorament en la seva qualitat i no ha estat pels seus professionals, que han fet tot el que han pogut i això ens consta. Primer van ser les retallades en sanitat i la crisi pandèmica l’està acabant de rematar”, apunta l’AVV en un comunicat que posa de manifest el “problema continuat d’espai” d’un centre que va néixer per cobrir una població de 28.000 persones i ja en té 42.000. La plantilla és la mateixa de fa deu anys i una part “s’està envellint, amb el que això comporta: jubilacions properes i dificultat a l’hora de renovar amb nous metges”. L’equipament, per les seves característiques, no es pot ampliar. Va ser exemple arquitectònic pert la qual cosa va rebre premis, “però ja fa temps que s’ha quedat petit i això repercuteix en l’organització i en el servei”. Si tots els metges que no treballen ara, per exemple perquè estan de baixa, tornessin alhora, “no tindrien lloc”, indica Ávalos.
Manca personal per atendre les necessitats més urgents i metges i infermeres “es veuen obligats a fer hores extres de manera estructural”, el que comporta “molt desgast i estrés” a una plantilla que no pot seguir com voldria les evolucions dels seus pacients. L’AVV de Sant Pere Nord aporta una data que considera demolidora: “Demanar hora per al teu metge de capçalera significa una espera de dos mesos”. La tensió degenera en conflictivitat, i l’entitat veïnal destaca els problemes afegits de seguretat, manifestats en enfrontaments amb pacients agressius. La pandèmia genera nerviosisme que alguns paguen amb la plantilla sanitària, que porta temps demanant als responsables del CST personal de seguretat “per fer front a aquest augment de la conflictivitat”, sempre amb respostes negatives, segons l’AVV.
Més centres
S’han de posar més recursos, s’han de construir més centres d’atenció, doncs el CAP Can Roca, a inaugurar, en principi, el proper mes de gener, només absorbirà 6.000 pacients del CAP Terrassa Nord. A més, la construcció de promocions d’habitatges al solar de l’AEG augmentarà en 2.600 persones la bossa d’usuaris del CAP Nord. “La situació és preocupant i hem entrat en un bucle en el qual no s’entrelluca sortida ni solució”, adverteix Jaume Ávalos, que ha contactat amb entitats de Can Tusell i Egara. I tots estan disposats “ a emprendre una estratègia conjunta, de districte, per a pressionar”. “Hem de buscar solucions. Hi ha falta d’espai des de fa molts anys”, afegeix Cristina Valverde, presidenta de l’AVV d’Egara.
El CST diu que no ha rebut cap carta ni cap petició de reunió “per traslladar les demandes de l’associació a la direcció del centre ni a la direcció del CST”. I afirma estar “a la disposició de l’associació de veïns per asseure’ns quan ells ho considerin i poder tractar tots els punts del seu escrit”.
Mónica Polo, regidora de Salut, té la intenció de crear un “mapa de necessitats de l’atenció primària de Terrassa”. Així ho va confirmar ahir el govern municipal, que vol començar a treballar en aquest projecte a partir de setembre, de la mà dels proveïdors sanitaris de la ciutat: el Consorci Sanitari de Terrassa i MútuaTerrassa. Després, un cop detectats i posats negre sobre blanc els dèficits, el Consistori “acompanyarà els operadors sanitaris allà on calgui” en busca de solucions.
L’associació de veïns de Sant Pere Nord és va posar en contacte fa un parell de dies amb Mónica Polo per comunicar-li el cansament veïnal per la situació del CAP Terrassa Nord i va obtenir de l’edil el compromís de mediar amb el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), grup del qual l’Ajuntament forma part juntament amb la Generalitat.
Tres dels centres d’atenció primària del consorci estan a Terrassa: el CAP Sant Llàtzer, el Terrassa Est i el Cap Terrassa Nord, que va ser el primer ambulatori reformat gestionat íntegrament per una entitat aliena a l’Institut Català de la Salut. El CAP va ser inaugurat l’any 1989, el mateix dia de la presentació de l’Hospital de Terrassa.
