L’aventura va començar el passat 3 de juliol quan l’egarenca Laura Santfeliu va sortir de Barcelona cap a Malta, a on anava per assistir a una acadèmia d’anglès, en una estada organitzada per una empresa que s’anomena Sheffield, i que ofereix cursos d’idiomes a l’estranger. Tot es va desencadenar el dia 12, quan els hi van fer una prova d’antígens als 50 estudiants que estan allà, i 24 de la totalitat van donar positiu, entre ells l’egarenca, encara que, afirma, que és asimptomàtica.
A partir d’aquell instant, el grup va quedar confinat. Es troba a l’Hotel Bellavista, que està enclavat a la badia de San Pawl il-Baħar, a la localitat de Qawra. “Fa nou dies que estem de confinament i els ànims estan baixos i tenim moltes ganes de tornar a casa”, assegura la Laura, que afegeix que “voldríem tenir més informació, però no ens la donen i estem desconcertats”.
El dia 18 de juliol, explica, semblava que repatriarien a tot el grup, però els que van donar positiu, finalment, es van haver de quedar i només van tornar els estudiants que havien donat negatiu, si bé tres d’ells van tornar a donar positiu, entre ells un monitor. En teoria, l’estada havia de finalitzar el dissabte dia 24 de juliol, però, de moment, no tenen cap certesa que serà així. “No tenim garanties”, diu la jove terrassenca.
La por que tenen els confinats és que “ens facin la PCR per tornar i que sigui positiva, i ens facin quedar catorze dies més a un país que no és el nostre i lluny de la nostra família”. Admet sentir-se abandonada “pel personal de l’hotel, pel govern de Malta i pel govern espanyol que, ens volia repatriar, però no ens van repatriar i no ens han donat cap resposta”.
Les condicions amb què es troben a l’hotel, manifesta la Laura, “són lamentables”. Posa alguns exemples, com que “l’altre dia vam demanar una tovallola a les nou del matí i ens la van portar a les deu de la nit” o que “per dinar ens donen un entrepà més petit que la meva mà”. A més, lamenta, “no ens donen llençols nets, no netegen les habitacions i tampoc ens donen res per netejar-la nosaltres”, que defineix com “amb poc espai i que s’ha de compartir”. També explica que “aquí sopen a les sis de la tarda i hem d’aguantar fins a les vuit del matí de l’endemà”.
Poc a fer
Durant el dia no hi ha moltes coses a fer. La Laura comenta que el dia a dia es basa en “aixecar-nos, esmorzem, estem amb les companyes, arreglem l’habitació com podem, traiem la brossa i escoltem música o xerrem o mirem la televisió. No podem fer res més”. Els monitors són el seu consol i els que s’encarreguen de fer d’intermediaris amb el personal de l’hotel per demanar llençols nets o altres materials que necessiten.
Un altre punt que denuncia és la manca absoluta d’assistència mèdica. “No hem rebut cap assistència mèdica i no han passat a prendre’ns la temperatura”, comenta, i afegeix que “si tenim accés a medicaments, és gràcies als que ja portàvem nosaltres de casa o pels que ens compren els nostres monitors”. Explica que “un company es trobava molt malament i es va demanar que vingués un metge, però mai va acabar de venir”.
Tampoc està gaire satisfeta amb la resposta per part de l’administració espanyola i la sensació que té és que “ens han deixat una mica tirats”. D’altra banda, considera que estan fent més dies de quarantena que els que mana el protocol “del nostre país”.
La seva mare, Fina Valls, recorda que “la incidència de la Covid a Malta llavors era molt baixa, quan van marxar cap allà, i aquí també, i ens van dir que era totalment segur” viatjar cap allà. Però els casos a aquest país van pujar des de l’arribada del grup gestionat per l’empresa Sheffield i les proves van determinar 24 positius i, per tant, el confinament a l’hotel. Aquesta situació, i especialment tenint en compte que la Laura és menor d’edat, provoca angoixa en la seva família.
Tot i que els han mantingut informats, tampoc està gaire contenta amb l’empresa organitzadora que, considera, podria. “Ells diuen que la culpa és de les autoritats de Malta i allà diuen que els culpables són les autoritats d’Espanya i es van passant la pilota els uns als altres”, es queixa la mare de la Laura.
A més, tem que, quan repatriïn a la seva filla, espera que sigui finalment el dia 27, la portin cap a Madrid, el que obligarà la família a desplaçar-se allà per anar a buscar-la, amb un cost que anirà a càrrec seu. “Ho estan vivint d’una manera bastant terrible i se senten abandonats. Nosaltres estem en contacte cada dia, fem videotrucades i enviem Whatsapps, però ells estan en una nòria de sentiments”, afirma la mare. La família de la jove egarenca espera que tot acabi positivament i tan aviat com es pugui.
