Només enquedava una i la supervivència està garantida. Per la protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de la ciutat , i perquè la nova propietat, la família Salvador, ha decidit restaurar la façana i tornar al carrer del Col·legi una de les joies del modernisme local.
Es tracta de la casa unifamiliar de principis del segle XX situada al número 3 del carrer. Un habitatge de planta baixa i pati que formava part d’un conjunt residencial de sis edificis idèntics.
Els cinc restants o bé han desaparegut o han estat reformats, fins al punt d’esborrar qualsevol element del seu passat modernista. Ara, la darrera casa supervivent mantindrà l’esperit de l’arquitectura de fa un segle i regalarà als vianants un viatge el passat a cop d’ull.
Gisela Salvador, propietària de l’immoble, explica com va arribar a la casa modernista del carrer Col·legi. Buscàvem un habitatge amb façana gran al centre de la ciutat i vam anar descartant opcions perquè la majoria tenien 4 metres o poc més”. Un anunci a un portal immobiliari va posar la família sobre la pista de la casa modernista.
El 1930 el contractista José Badia Morera presenta la llicència d’obra, amb plànols de Lluís Muncunill
“Sincerament, teníem al cap fer-nos una casa amb espais grans, però en trobar aquesta casa plena de sentiment, història, valor artístic i arquitectònic, ens van decidir a quedar-nos-la”.
L’empenta final la va donar l’arquitecte Santi Villanueva, que va dissenyar un projecte “que ens va encantar. També als nens, que de seguida es van enamorar de la idea de viure en una casa moderna, però amb passat”.
Casa nova, façana renovada
El projecte de Villanueva contempla la rehabilitació total de la façana i del pati, els dos elements protegits. La resta de l’habitatge s’enderrocarà per donar pas a una nova residència de dues alçades que emergirà uns metres endins, per respectar el protagonisme de la façana modernista.
A la primavera de 2022 acabaran els treballs de rehabilitació de la façana, el patí i de la construcció de la nova casa
Villanueva explica que, en accedir a la casa, després de la compra, “vam trobar el mosaic hidràulic original. En alguns trams estava deteriorat, però a altres es conservava en bon estat, tot i que col·locat sobre xapa de morter”.
Les peces s’han pogut recuperar, s’estan restaurant i decoraran diverses estances de la nova casa, ara ja instal·lades sobre formigó”.
“Em fa molta il·lusió treballar sobre un edifici històric amb elements catalogats. Jo sóc més de línies rectes, però rehabilitar aquesta façana modernista ha estat un estímul professional”.
Les obres es troben en fase d’enderroc i durant la tardor i l’hivern afrontaràn els treballs de restauració i construcció. La previsió és que el conjunt estigui enllestit a la primavera de 2022.
On són els plànols de Muncunill?
Hi ha pocs dubtes que el conjunt de sis cases modernistes del carrer del Col·legi és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, però la desaparició dels plànols originals no permet certificar l’autoria de manera totalment documentada.
L’Arxiu Municipal de Terrassa conserva l’expedient d’obres del conjunt residencial. La sol·licitud de llicència la signa Josep Badia Morera, professional encarregat d’executar els treballs. Actuava en nom del promotor del projecte, l’igualadí Jose Maria Ollé.
L’any 1930, Badia Morera demana permís a l’Ajuntament de Terrassa per iniciar la construcció de 6 habitatges de planta baixa al carrer Col·legi, de conformitat, diu, amb uns plànols que “por duplicado acompaña, confeccionados por el Arquitecto D.Luis Muncunill Parellada”.
No hi ha rastre dels plànols d’aquest conjunt de cases a l’Arxiu Municipal i, per tant, no es pot afirmar amb rotunditat que les sis cases que es van construir al primer tram del carrer del Col·legi van ser les dissenyades per l’arquitecte modernista.
No consta, però, que al carrer del Col·legi s’edifiqués cap altra promoció de sis cases d’aquest estil arquitectònic. La cartografia històrica municipal i les fotografies aèries de 1957 permeten veure amb claredat les úniques sis edificacions petites del carrer Col·legi, situades una al costat de l’altre al primer tram del carrer.
Un segle després de l’edificació de la casa que encara sobreviu, la seva nova propietària, Gisela Salvador, recorda la sensació que va sentir en entrar per primer cop a l’habitatge. “Estava tot bastant com l’original, però amb moltes humitats a les parets i part del paviment hidràulic saltava”, explica. La filtració d’aigües a l’estructura havia malmès l’edificació, de tal manera que la millor solució era enderrocar i aixecar de nou, conservant tots els elements que fos possible.
Entre ells, bona part de la ceràmica hidràulica del terra que s’ha pogut recuperar i que, un cop restaurada, es reutilitzarà com a terra de diverses estances.
La família Salvador té pressa per la nova casa amb història. Actualment viuen a un pis del carrer Major i “traslladar-nos a una casa on poder viure sols i al centre, prop de l’escola, era el nostre somni”. El nou habitatge serà, també, un edifici accessible. “La meva mare de 75 anys, la Maria Dolors Garcia Rufet, s’instal·larà amb nosaltres i volíem que la casa estigués adaptada”. Els fills ja l’han fet seva. “Primer van dir que no volien anar a viure a una casa vella, però en veure el projecte estan il·lusionats i desitjant estrenar-la”.
Pistes de la restauració
L’arquitecte Santi Villanueva ha dissenyat la restauració de la façana, amb dos elements claus per a recuperar l’aspecte original.
El temps ha deteriorat la cromàtica de la façana de la casa, que recuperarà el joc de blancs de la primera versió. Villanueva ha triat diferents tons de blanc trencat per a la paret , els marcs i la resta d’elements.
La fusta de la porta i les finestres està molt malmesa, però el projecte fa una aposta per a la seva recuperació. La fusteria es restaurarà i es pintarà d’un color verd oliva.