El primer ple de dones de la història de Terrassa aposta per redefinir el full de ruta de les polítiques feministes. Durant dues hores, les 76 dones de 47 entitats, partits polítics i col·lectius feministes que han participat en el debat previ a la sessió plenària, han posat sobre la taula els temes que més preocupen: els drets de les dones en els treballs productius i de les cures, i les violències masclistes i basades en el gènere. El ple extraordinari, que s’ha pogut seguir al Cinema Catalunya i en “streaming“, ha culminat amb una crida a posar la igualtat al centre de les polítiques públiques.
En un gest decidit per trencar la invisibilitat, les regidores han exposat de manera clara com d’arrelades estan les desigualtats en una societat de base patriarcal.
Pel que fa a l’àmbit laboral, la regidora d’ERC Teresa Ciurana ha recordat que “si les dones treballen a l’economia informal, en jornades incompletes, no és perquè ho han triat, és l’única opció que han trobat”. Per a la política “les dones vivim la paradoxa de tenir un paper fonamental a la societat, el reproductiu, el de ser mares, i sovint ser castigades per això”. Elles han d’assumir feines de cura “imprescindibles però poc reconegudes econòmica i socialment i, per tant, penalitzades”. Trencar aquestes dinàmiques serà una realitat quan, amb la implicació i el compromís dels homes, “equilibrem els temps que dediquem a la vida laboral, familiar i personal”.
La segona tinentad’alcalde Núria Marín ha presidit el Ple de Dones / Nebridi Aróztegui
L’entorn condiciona
El ple de dones ha deixat palès que la lluita pels drets de les dones, per una societat i una ciutat igualitàries, és plenament vigent també entre les joves. Isabel Martínez, regidora de Ciutadans, ha denunciat com “l’entorn ens condiciona, no ens ajuda. Quan de petit algun infant veu a casa algun tipus de violència i ho acaba normalitzant”. També quan “els adolescents tenen com a referent influencers amb cossos perfectes, les pel·lícules representen un ideal d’amor romàntic que aguanta actituds insanes o quan les noies entren gratis a les discoteques com a objecte de reclam, mentre els nois paguen entrada”. A les entrevistes de treball, ha recordat la regidora, “ens pregunten si volem formar una família, si estem casades o si tenim fills. Rarament aquestes preguntes van dirigides als homes”.
I la “subtil càrrega mental” a casa, a la quotidianitat: “Hem de recordar que falta a la nevera, que s’ha de comprar, els aniversaris” i la cura de fills, tot i tenir parella, i dels pares, tot i tenir germans. El resultat, “sovint ens toca escollir entre família i feina“. I en aquesta dicotomia “qui ens ajuda? – ha preguntat la regidora-. Doncs la realitat és que ningú ens vindrà a salvar”.
Dues de les set propostes de resolució que s’han votat en el ple de dones han girat entorn dels drets de les dones en el treball productiu i en els treballs de les cures. Per unanimitat, el Consistori ha aprovat la concessió d’ajuts les dones emprenedores, accions per a visibilitzar les desigualtats per raó de gènere i la implantació de clàusules socials a les licitacions públiques que garanteixin les condicions laborals a sectors feminitzats com la neteja, els menjadors o el servei d’atenció domiciliària.
Violències masclistes
Pel que fa a les violències masclistes, la regidora de Junts per Terrassa Teresa Ciurana ha posat de manifest que “el masclisme sovint es presenta disfressat de tradició, de normalitat”. Cal desemmascarar-lo, ha dit, perquè “la violència masclista és la violència física, sexual o psicològica i s’exerceix específicament contra les dones“. Es tracta d’una realitat sustentada en el temps i recolzada “en els micromasclismes”. Per detectar-los, ha afegit, “cal que restem atents tots. Ens hem de coeducar”.
El ple ha defensat el paper de les dones com a “motor de transformació social”, com a impulsores de polítiques que erradiquin “les noves formes de masclismes presents en l’entorn digital, institucional, polític, educatiu i sociocomunitari”. En aquest sentit, el primer grup de treball ha portat al ple l’aprovació de diferents acords, entre els quals l’impuls de campanyes continuades al voltant de les violències masclistes adreçades a totes les dones, amb criteris de diversitat i interseccionalitat, perquè puguin identificar-les. I també dirigides als homes, per reforçar la seva implicació en la erradicació de totes les violències. El ple també ha aprovat estudiar la creació de Punts Lila als barris que informin les dones sobre violències masclistes i derivin els casos als serveis especialitzats.
Homenatge a Quitèria Tarragó i a Carmen Pablos
La sessió feminista al ple de Terrassa ha defensat la pluralitat del moviment i l’aposta per elaborar un full de ruta de les polítiques feministes a la ciutat. També ha reconegut el paper de dues terrassenques que simbolitzen, en moments diferents de la història, el compromís amb la defensa dels drets de les dones.
La primera és Quitèria Tarragó, per a qui demana la concessió del títol de Filla Adoptiva de Terrassa i la seva incorporació a la Galeria de Terrassencs i Terrassenques Il·lustres. Tarragó va ser la primera regidora a l’Ajuntament de Terrassa, el 9 de juliol de 1937. En homenatge a aquella dona que va obrir camí, el ple de dones s’ha celebrat avui, 83 anys més tard.
Carmen Pablos, presidenta de l’Associació de Vídues de Terrassa /Nebridi Aróztegui
La segona figura destacada és la de Carmen Pablos Martínez, feminista, activista i fundadora de l’Associació de Vídues de Terrassa. El Ple de Dones proposa aprovar un reconeixement municipal la propera tardor. La Carmen “és i ha estat una líder -ha lloat la regidora d’ERC Ona Martínez-. Sempre activa, sempre amb un somriure, amb mentalitat oberta als canvis”.
