Amb la llum es poden observar capes de la retina per tractar el glaucoma i amb la llum es generen efectes tèrmics per coagular teixits, o es pot obrir un forat per alliberar pressió en l’ull. I què és el làser sinó un feix de llum? I amb la fotoablació, usant molta potència en poc temps, es poden tallar teixits amb llum ultraviolada. Per a tot això serveix la fotònica, que és un terme desconegut per al gran públic però que segurament en pocs anys serà tan conegut com l’electrònica, perquè és el mateix però amb diferents components: fotons en un, electrons en un altre.
Meritxell Vilaseca, catedràtica a la UPC, doctora en enginyeria òptica, ha protagonitzat avui una de les sessions del Mobile Week i ho va fer a Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) amb la conferència “Tecnologies òptiques i fotòniques en l’àmbit de la salut: Aplicacions i nous reptes”. Amb un estil divulgatiu, ha començat la seva ponència resumint segles d’història d’una branca de la física, l’òptica, que estudia les propietats de la llum i que experimenta un present i prepara un futur amb múltiples aplicacions.
L’any 700 abans de la nostra era ja hi havia lents, i Euclides i Ptolomeu van dissertar sobre òptica, i Alhacén va estudiar fenòmens com la refracció en el segle XI, dos segles abans de la creació de les primeres ulleres. Les fites es van succeir: el microscopi i el telescopi en els segles XVI i XVII, el descobriment de Newton sobre la llum blanca com a mescla de colors, la successió de troballes en els segles XVIII i XIX, fins a la concessió del Nobel a Einstein per descobrir l’efecte fotoelèctric. L’any 1960 es va inventar el làser i va arribar la fibra òptica i …
I això és la fotònica: la branca relativa als fotons, cadascuna de les partícules que constitueixen la llum i, en general, la radiació electromagnètica, segons la física quàntica. Els electrons, ha recordat Vilaseca, “tenen una velocitat limitada”. Un exemple: l’ADSL. “Hi ha més capacitat d’emmagatzematge i velocitat amb l’ús de fotons”, ha assenyalat la catedràtica, i ha afegit: “Es diu que la fotònica serà l’electrònica del futur”.
Medicina
De fet, ja està entre nosaltres: amb el làser, sensors com els que detecten en els automòbils si s’han d’encendre les llums o no, els LED (díodes emissors de llum), les tecnologies de pantalles (TV, tauletes), la metrologia òptica (per a mesurar topografies d’objectes a distància), els lectors QR, els espectacles làser com els de creació d’hologrames, o la computació òptica.
I en medicina, per descomptat. Vilaseca ha repassat els avanços en diagnòstic i teràpia relacionats amb l’ús de la llum. Hi ha visors per facilitar la detecció de venes per extreure sang. Hi ha aparells utilitzen llums de diversos colors per localitzar un teixit maligne. Se sap que la llum vermella penetra més en el teixit biològic que la blava, per exemple, i amb el pas del temps han adquirit importància tècniques com la tomografia de coherència òptica, una ecografia amb llum amb la qual es poden veure les capes de la retina. I amb la llum ultraviolada es pot canviar la forma de la còrnia.
Si gairebé tot és electrònica, en un futur potser gairebé tot serà fotònica, branca científica que, com ha ressaltat Meritxell Vilaseca, forma part de la nostra quotidianitat i té reptes com el de l’aplicació delas noves tecnologies, la telemedicina i la cirurgia remota i la combinació amb els algorismes d’intel·ligència artificial.
