La cantant terrassenca Gemma Humet va compartir el seu nou disc “Màtria“, que parla sobre la figura de la dona i el seu empoderament, a l’Auditori Municipal de Terrassa amb les entrades exhaurides. Humet va actuar acompanyada de Jordi Casadesús, teclats, baix i caixes de ritme, i Andreu Moreno, bateria i seqüències. La cantant, al piano, va interpretar els deu temes que componen el seu nou àlbum, així com altres de treballs anteriors editats a “Encara” i “Si canto enrere” i es va acomiadar amb la versió “Un núvol blanc”, de Lluís Llach, i una pròpia, “Les veus del mar”, amb el públic dempeus.
En un escenari gairebé en penombra, Humet va obrir el concert amb “Damunt un cel de fil”, un poema de Maria Mercè Marçal i “La mesura de la passió”, escrit per ella mateixa. Trencat el gel dels primers minuts, la cantant va manifestar que li feia molta il·lusió està a l’escenari de l’Auditori i que era feliç de poder cantar en la situació actual. Va destacar que “Màtria” és “la veu de la dona, la mare, la casa, el refugi”… Una reflexió profunda i sensible sobre la dona embolcallada en univers sonor diferent, més electrònic, més energètic. Va afegir que més de la meitat de les cançons són poemes de dones contemporànies que ha musicat i que les havia triat perquè escriuen molt bé parlant de soledat, de llibertat, d’amor i desamor, de ser mare…
Humet va posar la seva veu, intimista, delicada i harmoniosa, a un seguit de poemes de firma femenina com “Interpreta’m”, de Mireia Calafell, “Furt”, Sònia Moll, “Les vocals que no dic”, d’Estel Solè, i entre elles una firma masculina “Lila clar” de Roc Casagran.
Els moments més emotius de la nit, però es van viure quan va interpretar dues composicions del seu oncle, Joan Baptista Humet, que van ser “Solitud”, del nou disc, i “Si te me’n vas” , del disc “Si canto enrere”. Les dues van entusiasmar per ser tan properes amb lligams familiars i a la ciutat. Humet, que es va emocionar, va reconèixer que cada vegada que interpretava temes del seu oncle vivia una sensació molt especial.
La cantant va tancar el concert amb “Ales al vent”, un tema propi de “Màtria, que tributa homenatge a les dones. Els forts i llargs aplaudiments van reclamar que Humet sortís de nou a l’escenari i ho va fer sola per interpretar la versió “Un núvol blanc” de Lluís Llach, que forma part de la campanya “Jo em corono” per reclamar fons en la lluita contra la Covid. I encara va oferir un regal més fora programa, “Les veus del mar”, del disc “Encara”. Humet, amb els seus dos músics, es van acomiadar d’un públic que li va expressar el seu agraïmet per sentir una de les veus de casa que està considerada de les millors del panorama actual català.
