Terrassenc pels quatre costats, Domènec Ferran i Gómez (Terrassa, 1957) ha estat reconegut aquest divendres al vespre al Raval com el 42è Capgròs de l’Any. El “Mingo”, com el coneixen amics i coneguts, és una d’aquelles persones que es fa estimar per la seva bonhomia i per tot el que ha fet per una ciutat, una Terrassa que se sent i s’ha sentit sempre seva. L’any 2001, els periodistes locals li van atorgar la darrera edició del premi Mola. Fa dos anys, el 2019, va ser Terrassenc de l’Any. El 28 de desembre de l’any passat, aquest prolífic historiador de l’art es va jubilar com a director del Museu de Terrassa.
Mingo Ferran ha estat el gran protagonista del primer dia de Festa Major. De fet, ha fet doblet. Ha estat l’encarregat de llegir un pregó ha estat un cant a les ganes de viure, a la diversió, a la lluita contra les desigualtats i al fet de posar en valor la cultura. Ha estat també una defensa encesa del seu innegociable terrassenquisme. “La Festa Major és temps de retrobaments, de rialles, de cants, de balls, de petons i abraçades. I també de lligar”. I ha confessat: “En una Festa Major jo vaig conèixer a la meva dona”.
Era inevitable que les seves paraules parlessin d’allò que més l’apassiona: la història. “Tenim la sort de viure en una ciutat i en un territori que fa gairebé un milió d’anys ja estava poblat pels humans. I encara hi som. Per alguna cosa serà. Terra fèrtil, bon clima…”, ha apuntat, alhora que ha demanat que es canviïn eslògans com “la Cultura és segura” o “A Terrassa la cultura és viva” per “consignar el pressupost suficient per atendre les necessitats” de la cultura.
Just després de llegir el pregó de Festa Major des del balcó de l’Ajuntament, ha baixat a asseure’s amb els seus companys “capdidats”. L’artista terrassenc Jordi Grau, que és qui fa i dona a la ciutat els Capgrossos, es troba confinat preventivament per un contacte amb un positiu i no ha pogut acompanyar el Capgròs de la Guapa. Han estat el seu capgròs i l’alcalde Jordi Ballart els que han destapat el rostre de Ferran, mentre Joan Salvador, la veu de la Festa Major, anunciava el seu nom. Sonava com el clar favorit, però tenir un Capgròs li ha fet una il·lusió enorme, una il·lusió difícil d’explicar i d’entendre per a algú que no sigui un practicant del terrassenquisme tant fidel com ell. Un Domènec Ferran exultant s’ha apropat i ha saludat per primera vegada la seva rèplica.
