“Els homes bisexuals o pansexuals no estem ben vistos. M’estic trobant que dic que sóc bisexual i el que pensen és que sóc gai, i no és així”, aquestes van ser les paraules de Miguel Ángel Álvarez mentre pujava a la Mola, amb motiu del Dia Internacional de l’Alliberament LGTBI+.
El Consell Nacional LGTBI, la xarxa SAI LGTBI i les entitats LGTBI de Catalunya han organitzat la campanya “Els cims pels drets LGTBI” amb la finalitat de posar la bandera amb l’arc de sant Martí a llocs emblemàtics de cada població. L’Associació LGBT Terrassa es va adherir a la campanya i va decidir pujar a la Mola, ja que és una muntanya emblemàtica del territori i tothom la coneix.
Quinze persones que formen part del col·lectiu es van reunir a les 17 hores al pàrquing de Can Robert i, després de repartir les diferents banderes, com ara la lèsbica, la bisexual i la trans a alguns participants, van pujar juntes fins al pic per fer onejar les banderes.
“El significat és conquerir espais, conquerir l’espai públic i portar orgulloses les nostres banderes”, va explicar Verònica Lafont, membre de LGBT Terrassa. Des de la pandèmia l’entitat està bastant aturada, abans feien sobretot temes culturals, com ara un concurs de fotografia i un de literari. En temes socials estan força desactivats i es volen reactivar de cara al setembre.
Tenen diferents objectius, entre d’altres, promoure la igualtat legal i social de les persones LGTBI+, lluitar contra l’homofòbia i la transfòbia i defensar i informar sobre el fet LGTBI+.
Tal com va indicar Lafont, “s’han aconseguit força coses sobretot en el tema de l’emmarcament legal, però encara queda molt camí per recórrer, per exemple la llei trans, a veure com s’aprova i quines són les reclamacions del col·lectiu que realment contempli la llei”.
Entre els participants de la pujada al cim, hi havia la ginecòloga i doctora de trànsit Anna Carmona, que explicava que a Mútua “fa dos anys” que atenen setanta persones trans. Fins ara, les persones trans per canviar el seu DNI necessiten un informe psicològic que acrediti que són persones trans, com si fos una patologia, i també cal que aprovin dos anys de tractament hormonal. Fa molts anys que reivindiquen acabar amb això i estan a l’espera de l’aprovació de la llei trans.
A poca distància, Marc Sánchez explicava que el col·lectiu LGTBI no ha aturat la seva “lluita per la integració durant la pandèmia”. Com a activista, va crear la comunitat OMG Vallès, on hi ha persones de diferents municipis de la província de Barcelona que s’uneixen per fer diferents activitats. Acullen persones “que arriben d’altres províncies o de l’estranger. Fem moltes activitats. És una manera de conèixer-nos i de treballar junts per la integració”. Jennifer Ramírez, regidora LGTBI de l’Ajuntament de Terrassa, també va participar a la caminada i va explicar que “hi ha molta gent que sense voler fa agressions LGTBI fòbiques, el que es potencia no només és atendre les víctimes, sinó també intentar fer un gest i no ser-ne còmplice”. Va afegir que les mateixes persones del col·lectiu fan molta pedagogia amb les seves amistats, la família i l’entorn i que a través d’aquesta xarxa s’arriba a molt, “però també necessitem el suport de les administracions, en aquest cas de l’Ajuntament, per poder prestar un servei, com és el Servei d’Atenció Integral DASIG”.
