El servei de manteniment de l’espai natural de Terrassa ha recollit prop de 50 tones de deixalles el darrer any. Durant la pandèmia, les visites a l’Anella Verda i al Parc Natural s’han disparat i amb elles la presència de residus al camp. Per frenar l’abocament de papers, ampolles, embolcalls i plàstics, la regidoria de Medi Ambient posa en marxa una campanya que recorda als excursionistes que “la brossa no torna sola a casa”.
Trenta cartells informaran la ciutadania que ha d’endur-se la brossa i abocar-la als contenidors de tornada a la ciutat. La meitat s’instal·laran a les portes del tram 1 i 2 de l’Anella Verda, a la zona de Can Candi i al Centre d’Informació Ambiental Bonvilar.
La resta, recordaran la necessitat de respectar els camps de correu i, a banda dels dos primers trams de l’Anella Verda, es penjaran a la zona on es concentren la majoria de les activitats agrícoles de l’entorn de Terrassa.
“De l’actitud de la gent depèn la conservació de l’Anella Verda –comenta el regidor de Medi Ambient, Carles Caballero–, un territori que tenim l’obligació de protegir per a conservar el patrimoni natural i perquè es desenvolupen quantitat d’activitats agrícoles i ramaderes que són una oportunitat pel territori i per a l’economia”.
Durant la pandèmia, moltes persones “han redescobert l’espectacular entorn verd” de Terrassa. No hi ha una relació causa-efecte entre l’afluència més gran i l’increment de les deixalles, afirma Caballero, però sí amb el fet que hi ha “persones amb menys nocions bàsiques que quan surten, l’esmorzar, el dinar o la taifa han d’anar a la motxilla i han de retornar a la ciutat, on s’aboquen als contenidors corresponents”.
Carles Caballero: “De l’actitud de la gent depèn la conservació de l’Anella Verda, un territori que tenim l’obligació de protegir”
A l’Anella Verda s’han retirat runa, estris vells, mobles, pneumàtics, però també residus generats pels excursionistes. A la campanya de neteja dels serveis municipals s’han sumat entitats, escoles i voluntaris, amb batudes cíviques per a mantenir un entorn natural net.
La campanya posa també l’accent en la necessitat de tenir cura de les activitats agrícoles i ramaderes, evitant trepitjar els camps de conreu i “no deixant que les mascotes lliures malmetin la feina de tot un any”.
Al terme de Terrassa hi ha una superfície conreada de 444 hectàrees. Molt a prop de les 510 hectàrees de tota la producció vitivinícola de la DO Bages. Carles Caballero recorda que al voltant de la ciutat hi ha conreus “de cereals, orbis, civada i blat, ferratges per l’alimentació del ramat i cultius per a la producció industrial, com la colza”. En total, al terme hi ha actives 22 explotacions agrícoles i ramaderes. “Malgrat que sembla que no, hi ha agricultura a Terrassa i aquestes dades ho demostren”.
Deixar residus al bosc “és intolerable per qüestió de consciència social i per respecte a l’entorn”. També perquè la brossa “és un reclam per a la fauna salvatge”. Malmetre els cultius perjudica l’activitat agrícola, un dels pilars de l’Anella Verda.
L’espai natural que envolta la ciutat ocupa 44 hectàrees i disposa d’un camí circular de 35 quilòmetres que recorre l’entorn natural i agrícola i rodeja tot el terme municipal. A finals d’any, el govern aprovarà una nova ordenança d’ús públic de l’Anella Verda que regularà la pràctica de l’esport, de l’educació i el lleure.
Liciten el tram nord del camí circular
L’Ajuntament ha tret a concurs l’arranjament del segon tram del camí circular de l’Anella Verda, 4,5 quilòmetres entre la carretera de Matadepera i la de Rellinars, al tram nord de la ciutat. Les obres, que s’executaran el primer trimestre de 2022, arranjaran dos accessos per Can Roca i Can Colomer, milloraran camins com els dels Plans de Can Bogunyà, l’enllaç des de l’escola Serra de l’Obac al barri de Can Roca, el camí vell de Can Carbonell, els de l’Escaiola i el de Ca n’Amat de la Muntanya. També es condicionaran tres àrees d’estada, se senyalitzarà la zona i es clausuraran els camins no adequats, a banda d’identificar les zones degradades per a una reconstrucció ambiental. El pressupost és de 191 mil euros.
