La seva és una d’aquelles històries de la gent que va construir amb les seves mans la Terrassa que avui coneixem. Nascut el 19 d’abril del 1935 a Santa Cruz de Mudela (Castella-La Manxa), Pablo Gómez va arribar amb 13 anys a una Terrassa que vivia en la negra nit del franquisme. Avui, amb 86 anys, viu encara a la casa que es va construir al barri de les Arenes, la tercera que es va aixecar al barri. Tot i que mai no va presidir l’associació de veïns, aquest terrassenc d’adopció ha estat una peça clau dins de l’engranatge d’una Terrassa que s’assembla molt poc a la que el va veure arribar. Va crear un equip de futbol, l’Agrupación Deportiva Las Arenas, que jugava partits oficials a la riera i després va devenir en l’actual Juan XXIII.
Gómez va tenir l’any 1964 un gran protagonisme en el naixement de l’escola Juan XXIII i el 1970 en l’asfaltatge dels carrers. El 1976 va presidir la Mutualitat de les Arenes i va batallar per al local per a l’associació de veïns del barri. Mai no va voler ser-ne president i va fer de tresorer entre els anys 1964 i el 1995. Ara fa d’assessor de l’associació.
L’Ajuntament de Terrassa retrà dimarts a les 19 hores al Teatre Principal un sentit homenatge a aquest encara actiu líder veïnal que, com ell mateix diu, als 86 anys té encara “el cap ben clar” i les ganes d’ajudar els altres i treballar pel seu barri i la seva gent absolutament intactes. Pablo Gómez rebrà la Medalla d’Honor de la Ciutat en reconeixement de la seva tasca en favor del barri.
“Aquesta medalla d’Honor de la Ciutat l’entenc com un reconeixement no només a mi, sinó fonamentalment a tota la feina que hem fet durant molts anys amb els meus companys del barri”, assenyala Gómez, que entén que actualment les Arenes és un dels barris que ha guanyat més pel que fa als serveis i les infraestructures. “D’entrada, fa mig segle, érem 30.000 habitants. Ara en som 15.300. La densitat de població ha baixat a la meitat. Tenim dues línies de bus, una estació de Renfe (que ens va costar sang, suor i llàgrimes), 24 zones verdes i vuit equipaments”, diu orgullós.
Un barri model
Les Arenes és avui dia “un barri model”, però no sempre va ser així. “Els promotors vam estar un parell de dècades empassant-nos pols i fang”, recorda. I explica que la Generalitat els va donar mig milió de pessetes per fer el local on encara hi ha l’associació de veïns.
Viatja Pablo Gómez per tota una vida plena de records, laborals i socials. Entre els anys 1962 i 1970 treballava a l’AEG. Formava part del comitè d’empresa i encara no ha oblidat que el van acomiadar “just després de la famosa vaga que va durar 55 dies”. I és que Gómez va ser durant quatre anys el secretari d’organització del sindicat UGT a Terrassa.
S’emociona en recordar les hores i hores de treball al costat del seu amic Benito Martínez. Parla també de la riuada de l’any 1962, que no va afectar gens el barri, però sí els dels voltants. “A partir de llavors es va crear un vincle molt gran entre els veïns de la zona. Tothom va ajudar moltíssim. Encara recordo que vam fer un mur de 150 metres de llargada per quatre de profunditat que envoltava les cases. Ara està soterrat”, assenyala.
També l’any 1962, el pare Alejandro va aparèixer pel barri. “Vam treballar molt amb ell. Ens va agradar veure un capellà que agafava el pic i la pala. A aquest l’hem de fitxar”, vam dir. Des de 1968 col·laboren amb Ferran Sans en l’ajuda al poble senegalès.
