Josep Rull torna a casa després de passar tres anys i quatre mesos a presó. Estrena la llibertat amb dos objectius: recuperar la vida familiar, la relació amb els seus dos fills i tornar a la política, a partir d’ara des del pla de les idees. Vol col·laborar amb Carles Puigdemont en la definició del futur de l’independentisme i fa un advertiment al govern de l’Estat: “Els indults són un primer pas, però no exclouen el Procés”.
Com ha viscut les primeres hores de llibertat? Amb una sensació d’irrealitat. A la presó hi ha tres recomptes diaris, moment en què t’has d’aixecar i posar al fons de la cel·la. Trencar amb aquestes rutines no serà fàcil. Tot i que havia sortit de permís, el fet de no haver de tornar em fa molt complicat de fixar-me un horitzó net, sense rutines carceràries. Haig de dir, però, que sóc molt feliç. Quan he entrat per Terrassa el primer que he fet ha estat trucar Lluís Puig per dir-li “estic trepitjant Terrassa, t’estimo molt i moltes gràcies pel que estàs fent”.
Hem vist la cara més bèstia de l’Estat i malgrat tot diem que no hem de tenir por”
Han estat tres anys i quatre mesos sense contacte amb els seus dos fills petits. Com es planteja recuperar la relació de pare? Ara el meu principal repte és recuperar el fill gran i conèixer el petit. Vaig entrar a presó que ell començava a parlar i ha passat més de la meitat de la seva vida amb el pare a la presó. Aquests dos anys he vist els nens 5 hores al mes. De fet, quan sortia de permís intuïa el caràcter del petit, però quan començàvem a agafar l’ona pam!, de nou a presó. Ells també s’hauran d’acostumar, perquè el pare era algú que veien de tant en tant, algú que trucava per telèfon. Aquesta és una etapa apassionant per a recuperar el temps perdut. Ho faré amb una vida molt terrassenca. Treballant, portant-los a escola, estant moltes hores amb ells i fent una vida familiar molt intensa amb la meva dona, la Meritxell.
Parem atenció en els infants però, i la mare? Els pares dels presos són els grans patidors, els grans oblidats. El meu pare malauradament va morir fa 10 anys, i no ho haguera suportat, però la meva mare ha patit immensament. Jo he vist a presó com dos dels meus millors amics, Jordi Turull i Quim Forn, perdien el pare i la mare. Ells han pogut acomiadar-se, però Lluís Puig ha perdut el pare i la mare i no ha pogut anar ni a l’enterrament, no s’ha pogut acomiadar. Aquesta és la part més brutal de la repressió.
Tornarà a treballar a Mútua? Sí. A l’inici del curs tornaré als serveis jurídics i reprendré el projecte d’estratègia ambiental i el comprimís verd de Mútua. Pel que fa a la dedicació política… doncs actuaré a demanda. M’agradarà fer xerrades, conferències i intervencions, però ja des d’una segona línia política. Ara no tinc cap càrrec a la direcció de Junts per Catalunya, sóc un militant de base, però el meu comprimís amb la llibertat de Catalunya continua intacte.
Josep Rull és un animal polític. Quín paper està disposat a jugar en la redefinició del Procés? Vull fer política de grans conceptes. Estic inhabilitat fins a 2028 per treballar a nibvell institucional i la política de trinxera, la de partit, ja l’he viscut molt de temps. Ara m’agradaria més explicar que vam fer, quin sentit tenia i amb l’equip de Carles Puigdemont, definir quin ha de ser el futur.
Els anys a la presó li han fet repensar el full de ruta? Jo ara necessito fer un procés de regeneració, una etapa que té molt a veure amb la necessitat de recuperar la família. Jo faig política perquè els meus fills visquin millor, i la millor manera de garantir-los és que tornin a tenir pare.
Com afectaran els indults a l’arquitectura judicial del Procés? Raül Romeva surt de la presó i encara té un altre judici pendent. I després està el Tribunal de Comptes, que és la Inquisició del segle XXI, sense cap mena de garantia democràtica ni procedimental. Si es pensen que amb l’indult es pot passar pàgina, s’equivoquen.
Els indults, per tant, no afectaran al procés polític? És que en aquest moment, o el Govern espanyol feia un pas amb els indults o el Tribunal Europeu de Drets Humans els ho feia fer d’aquí a un any i mig. El Govern espanyol s’ha anticipat al que probablement l’imposaran els tribunals europeus. Ja hem tingut una primera entrega amb la resolució del Consell d’Europa, que és demolidora amb el poder judicial espanyol i l’ubica al nivell de Turquia. Per tant, els indults són un primer pas, però no exclouen el Procés. Ara el Procés passa perquè els exiliats tornin, aquesta serà una de les meves prioritats en l’acció política. I per aturar la repressió. I canalitzar la voluntat manifesta del poble de Catalunya de decidir el seu futur.
Com? Ara el govern espanyol ens diu que podem ser independentistes des d’un punt de vista retòric, però no hi haurà referèndum ni es pot qüestionar mai la unitat de l’Estat espanyol. Doncs ha de quedar clar que la resignació no ha format part del nostre diccionari i, per tant, continuarem buscant la via de l’exercici de l’autodeterminació, sense tancar cap opció pacífica i democràtica. No estem disposats a acceptar que ens diguin que ens donem l’indult, però sobretot hem de fer bondat. Que podem mantenir intactes els nostres ideals, però mai els podrem aplicar. Doncs no. Jo sóc independentista i vull aconseguir la independència, com milions de catalans. Aquest és el gran repte.
El procés passa perquè els exiliats tornin i per aturar la repressió”
Doncs coincidint amb els indults, el Govern d’Espanya ha tornat a reiterar que ni referèndum ni amnistia. Tant de bo tinguéssim un Govern fort, perquè els governs forts pacten i els dèbils imposen. El Regne Unit iel Canadà, que són forts, van pactar referèndums a Escòcia i al Quebec perquè tenien alguna cosa a oferir. La debilitat del projecte espanyol fa que no el vulguin sotmetre a l’escrutini de les urnes. Què vol dir que si no hi ha referèndum pactat s’acaba la cursa? Doncs no. Continuo pensant com l’1-O, o referèndum o referèndum.
Diu que treballarà perquè tornin els polítics d’Europa i amb Carles Puigdemont, en la definició del futur del Procés. Quina és la seva proposta? Ara l’independentisme s’està sortint perquè va bifurcar presó i exili. Va ser un encert. Si haguéssim estat tots fora, difícilment hauriem posat la Justícia espanyola davant el seu propi mirall. I si ens haguéssim quedat tots aquí, el Tribunal Suprem hauria desplegat la seva autarquia sense límit. Ha de quedar clar que l’exili és homologable a la presó. Sobre el futur, jo crec que hi ha dos mecanismes legals per afrontar la solució: la modificació del Codi Penal i l’Amnistia. Com advocat nego que l’amnistia estigui prohibida pel marc juridicopolític espanyol. De fet, de facto del Consell d’Europa hi ha demanat una amnistia. Per tant, ni oblit amb l’exili, ni oblit amb els més de 3 mil represaliats.
L’equilibri entre el govern, liderat per ERC, i Brusel·les ha tensat el bloc independentista i ha fet trontollar el pacte . Quin paper poden jugar els presos, ara en llibertat, en recuperarla cohesió de l’independentisme? Pere Aragonès i Carles Puigdemont, el president efectiu i el president legítim, ja s’han reunit. Recuperant la confiança i la lleialtat es poden arribar a racons d’aquesta batalla democràtica que fins ara no havíem explorat. Personalment aprecio molt a Pere Aragonès, el conec de fa molts anys el valoro molt.
Vosté va entrar a presó amb un Estat a la defensiva i a l’atac, i surt amb un Govern que parla de concòrdia. Com valora aquest canvi de la cojuntura política? He de dir que als indults es reprodueix el plantejament de la sentència del Suprem. Mà dura pels que no renunciem a les nostres idees. Personalment, no em sento humiliat pels indults. Estic orgullós de sortir dempeus, no ens han vinclat, les nostres conviccions són més fortes que mai i, si pretenien que sortíssim enxopin el cap, no se n’han sortit. Crec que això ha irritat profundament al Tribunal Suprem i als jutges de vigilància penitenciària. Nosaltres continuarem defensant que el que vam fer i que l’1-O va ser una explosió de civisme i de democràcia.
A la sortida de Lledoners els presos han defensat l’amnistia i la independencia. A l’escenari polític català, però, ERC defensa trepitjar el fre i eixamplar la base. Jo defenso la tesi que el Govern de Catalunya ha de recuperar musculatura institucional, ha d’interlocutar amb el Govern d’Espanya. I tot el que no es pugui fer des d’aquí, fer-ho des de fora. I hem de fer una altra cosa, aprofitar el passat. Ara tenim una cartografia clara: L’Estat espanyol està disposat a tot per garantir la seva integritat territorial, fins i tot a desballestar el seu propi estat de dret. Ara sabem que Europa ens mira. Pensàvem que els suports vindrien dels Estats i finalment vénen de les justícies dels Estats. Jo llenço una pregunta. Per què la democràcia espanyola en molts aspectes no és homologable? Doncs perquè la cúpula del poder judicial i el Tribunal Constitucional no són homologables a escala internacional. Perquè, què passa a partir d’ara? No ens podrem manifestar per qüestionar la unitat d’Espanya o contra les decisions dels tribunals? El dret de manifestació no pot ser excessivament massiu perquè pot ser sedició? És què estan dient exactament això. I quan travessen la frontera es veuen qüestionats.
Què espera de la taula de diàleg? Doncs sóc escèptic. Jo estic convençut que si hi ha voluntat política, hi ha possibilitat de fer un referèndum de naturalesa consultiva, com el d’Escòcia o el del Brexit. Els referèndums els fa vinculants la maduresa política de la societat britànica. Quan parlem de diàleg, els independentistes hem posat tots els elements sobre la taula, arguments del dret intern i de l’internacional. Ara, a l’altra banda ens diuen que deixaran d’infringir-nos dolor, però que ja n’hi ha prou. Toca no pensar, no piular, no parlar, no fer… Doncs jo m’hi revelo. Parlaré, piularé, diré i faré. I amb la taula de diàleg tinc reserves, perquè ja han fixat un temes dels quals no es podrà parlar.
És concient de l’esgotament que hi ha al carrer, també entre l’electoral independentista? En sóc conscient i per això estic tan content del Govern Aragonès. Necessitem cohesió interna. La visita a Puigdemont ajudarà a recuperar l’autoestima col·lectiva. Nosaltres també la necessitem i tant de bo els presos hi puguem ajudar a partir d’ara en aquest procés. Els reclusos hem vist la cara més bèstia de l’Estat espanyol quan ens van detenir i el temps que hem estat empresonats. Malgrat tot diem que no hem de tenir més por.
Josep Rull, al seu primer permís carcerari, al Raval el desembre de 2017 /Nebridi Aróztegui
L’orgull terrassenc de l’exconseller
Recuperada la llibertat, Josep Rull vol reconèixer el gest de tantes persones que li han trasmès escalf. “Ha estat espectacular -diu-. M’han vingut a veure els dos alcaldes, Alfredo Vega i Jordi Ballart, amb persones dels seus equips. Això no ho oblidaré mai”. En l’àmbit polític menciona també “la gent de Terrassa en Comú i d’ERC. Isaac Albert, que fa molts anys que ens coneixem”. Josep Rull vol agraïr de manera especial a l’exconseller d’Interior “Miquel Sàmper, que sempre ha estat al meu costat”. I els Cants per la Llibertat del Raval, als que demà diumenge se sumarà personalment, per primera vegada en llibertat, alliberat de la obligatorietat de tornar a presó. “La força de la gent ha estat brutal.
