El curs escolar 2020-21 va acabar dimarts de manera festiva. Docents i alumnes omplien els patis per celebrar les graduacions, especialment les d’etapa dels més grans perquè per a molt d’ells suposa tancar un cicle vital i començar un de nou en un altre centre. Les celebracions es van fer amb mascareta, un element de protecció que des de fa més d’un any que forma part de la nostra vida quotidiana. Com ho és també el gel desinfectat, la presa de temperatura, la distància…
Els docents han reflexionat sobre el curs que s’ha tancat i que ha estat especial per la Covid-19. Tot coincideixen a fer una valoració positiva perquè, a la fi, s’ha desenvolupat amb més normalitat de la que esperaven. Així ho manifesta la directora de l’Escola Marquès Casals, Àngels López. “Tot feia preveure un curs difícil i incert, però ens hem de felicitar. Les pors dels primers dies dels alumnes, de les famílies i fins i tot dels professors i mestres es van anar reduint. I de mica en mica vam agafar confiança perquè tots hem treballat per evitar mals menors”, indica López, que afegeix: “Nosaltres som un centre d’infantil i primària amb més de 400 alumnes. Hem tingut pocs confinaments. Ens hem de felicitar”. L’opinió d’aquesta directora és compartida des d’altres centres.
Col·laboració
En aquest sentit, la directora del Cim, Maria Teresa Claret, ha valorat que “hi havia molta inquietud, però ha estat un èxit compartit gràcies a tota la comunitat escolar i dels sanitaris. El missatge va ser que ‘l’escola és segura’ i s’ha demostrat que els centres no eren amplificadors del virus”. El director del Cingle, Oriol Ventura, ho subratlla: “Tothom ha col·laborat molt i els confinaments d’aules no han estat excessius. I si hi havia algun cas era per transmissió via exterior, de l’entorn fora de l’escola no pas de dins del centre”. Amb tot, els professionals de les aules són conscients que la pandèmia ha trastocat i capgirat moltes coses, com la manera de relacionar-se. La directora del Marquès Casals en parla. “Les mascaretes i els grups bombolla han fet que el dia a dia fos diferent perquè no era possible interactuar com fèiem abans. Crec que això ha estat el més dur de tot”.
En la mateixa línia es pronuncien els seus companys de feina. Claret, del Cim, considera que “la pandèmia ha activat el teletreball, però a l’educació, amb petits, adolescents i joves, és essencial que hi hagi un contacte presencial. I tot i que els centres tenien previst el pla B, ensenyament en línia, tots preferíem l’A”. El director del Cingle, Oriol Ventura, ho corrobora. “És fonamental que hi hagi aquesta proximitat i aquesta relació pedagògica i social. Hem hagut de portar la mascareta de manera obligada, però no és el mateix. Hem perdut moltes expressions i les mateixes també comuniquen”.
Grups bombolla
Els centres diuen que, com en tots els sectors i feines, es van haver d’adaptar i gestionar plantilles, grups bombolla i espais com millor van poder. Tot això va ser més senzill en equipaments educatius de grans dimensions i més complicat en altres més reduïts. Els centres, com al carrer, tenien itineraris definits per controlar la mobilitat. I el grup bombolla exigia pocs desplaçaments per tant les direccions van haver d’idear plans perquè tothom pogués fer les activitats (música, idiomes, informàtica) en l’exclusivitat. El Marquès Casals afegeix que tot plegat ha tingut una cosa bona i és que “han arribat més subvencions i nosaltres tindrem colònies gratuïtes”.
Els directors esperen que el curs pròxim hi hagi més relaxament encara que per ara les instruccions són pràcticament les mateixes que s’han aplicat aquest curs. Expliquen que en el full de ruta que Educació va enviar el maig només hi ha una diferència, que té a veure amb el fet que hi haurà més flexibilitat en la distància, però que s’hauran de mantenir els grups bombolla. Això si, el nou curs començarà amb tot el professorat i personal d’administració i serveis vacunat.
“Èxti col·lectiu”
La regidora d’Educació, Teresa Ciurana, també ha fet balanç d’aquest curs excepcional per la pandèmia sanitària. Ciurana ha manifestat, a través del seu compte a Twitter, que “ha estat un èxit col·lectiu de ciutat amb molts protagonistes; claustres, equips directius, personal d’administració i serveis de neteja i menjador, famílies i sobretot dels nens i nenes, nois i noies que amb una paciència exemplar, han fet brillar un curs que semblava molt fosc”. La regidora acompanya la valoració d’una estadística de l’evolució de l’impacte de la Covid en els centres, en la que s’observa que l’últim dia hi havia sols un grup confinat d’un total de 1.500 grups bombolla al sistema educatiu. També destaca que el punt més àlgid va ser el 29 d’octubre amb 95 grups confinats.
Els pares, crítics
La plataforma la Pepeta d’associacions de pares (Ampes i Afas) consideren que “el curs ha anat prou bé malgrat que la situació excepcional provocada per la pandèmia” però insisteixen que “a l’escola pública s’ha viscut complicat perquè ha aflorat més la manca de recursos, de personal especialitzat i d’espais”. Són paraules de Tiago Ferreira, membre de la plataforma, qui espera que el nou Govern de la Generalitat hi posi remei. “Esperem que el nou, el 2021-22, sigui més normal i hi hagi més dotacions”. Ferreira elogia la tasca que han fet els docents i també les famílies col·laborant des del principi en totes les mesures sanitàries que manava el protocol anticovid. El representant confia també que es pugui restablir la relació social com abans. “La pandèmia també ha provocat que les famílies tinguessin poc contacte amb els alumnes i entre nosaltres. Moltes coses a comentar del dia a dia també han quedat pel camí”. Quant a les activitats extraescolars, Ferreria explica que han estat condicionades pel grup bombolla i pels espais, i que, per tant, no tot l’alumnat ha pogut gaudir de la mateixa manera. També confia que aquestes activitats complementàries es puguin fer el curs vinent amb més normalitat.
