Podria semblar un acudit breu, de l’estil d’aquell que diu que una persona era tan alta, tan alta, que el iogurt que es menjava arribava caducat a l’estómac. Doncs bé, el solar de Sant Pere Nord cedit per l’Ajuntament de Terrassa a la Generalitat per a la construcció d’una residència pública per a la gent gran ha tornat a l’Ajuntament perquè la cessió en qüestió ja ha caducat, admet el Consistori. És un pur formalisme, però els tràmits de la cessió hauran de reiniciar-se, la qual cosa dona idea de les dilacions d’un projecte que torna a ser actualitat per aquesta raó i per una proposta (una altra més) presentada pel PSC en el Parlament.
En el 2006, la Generalitat i el Consistori van signar un conveni per a la construcció d’una residència de 120 places i un centre de dia amb 30 places al barri de Sant Pere Nord, en uns terrenys situats entre l’escola Joan Marquès Casals i el Casal de la Gent Gran i Ludoteca, a la confluència de la Rambla de Francesc Macià i la avinguda del Vallès. La proposta de resolució del PSC, presentada per la diputada terrassenca Eva Candela, recorda que el projecte constructiu està acabat des de l’any 2009 (la redacció va costar 900.000 euros), i que en data 14 de desembre del 2016, la Comissió d’Afers Socials i Famílies del Parlament va aprovar una resolució sobre aquest pla en la qual s’instava el Govern a “construir una residència i centre de dia per a gent gran al barri de Sant Pere Nord” i a incloure en els pressupostos del 2017 “la partida corresponent per licitar i construir aquest equipament”.
Solar on s’ha de construir la futura residència per a gent gran a Sant Pere Nord Rambla Francesc Macià amb Avinguda del Vallès
Doncs no s’ha licitat res. Com destaca el grup socialista al Parlament, associacions de veïns, l’Ajuntament i la Comissió per a les Residències Públiques a Terrassa han reivindicat diverses vegades l’execució del projecte, “sense resultats”.
La proposta de resolució del PSC insta de nou el Govern a incloure la construcció de l’equipament en el proper pressupost de la Generalitat, el del 2022, donat que “l’oferta de places residencials públiques és clarament insuficient per a una ciutat com Terrassa”. Una localitat amb 224.000 habitants. Una ciutat amb més de 31.000 persones amb edats compreses entre els 65 i els 84 anys, amb 5.000 dels seus habitants amb més de 85 anys, i amb una previsió per a l’any 2025 d’un 80% de dependents en el tram de més de 80 anys.
“Valorem la proposta del PSC, per descomptat, però per desgràcia és una més, no es tracta d’una novetat després de tants i tants anys. Sent realistes, tenim poques esperances immediates”, reflexiona Jaume Ávalos, president de l’associació de veïns de Sant Pere Nord i membre de la comissió per a les residències. Construir la residència reclamada tindria un cost d’uns 9.000.000 d’euros, una xifra d’envergadura si es té en compte que, a més, han de prosseguir les obres de rehabilitació de la residència Mossèn Homs, l’única de caràcter públic que té Terrassa. “La situació és preocupant”, subratlla Ávalos en comentar les grans mancances de la ciutat en places públiques per a les persones grans, doncs al clar dèficit de residències se li afegeix el fet “que tampoc augmenten les places concertades en les residències privades”.
La comissió suggereix que l’Ajuntament podria contribuir a desencallar el projecte assumint una part de la despesa, com ha fet amb la construcció del col·legi Sala i Badrinas. “Esperem que Jordi Ballart demani una reunió amb el Govern per tractar el projecte”, apunta Jaume Ávalos. El govern municipal assegura que tornarà a asseure’s amb qui sigui per reactivar el pla i per parlar de la necessitat imperiosa de tenir més residències públiques a Terrassa. “Estem oberts a totes les fórmules”, deixa clar. Terrassa té 1.286 places residencials, de les quals només el 16% son públiques. La llista d’espera per a una plaça pública és de més de dos anys.
Queda lluny aquella campanya reivindicativa anunciada per la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT) en el 2010, quan es denunciava l’any de retard en l’execució d’un projecte que devia començar el novembre del 2009. Ja són gairebé dotze els anys de retard.
