Albert Acín
Terrassa –juntament amb la resta de ciutats de l’Arc Metropolità– han patit infrafinançament en matèria d’inversions durant dècades. “Necessitem polítiques estructurals per tenir tots les meteixes oportunitats (serveis socials, educació)”, ha afirmat Lluïsa Melgares, tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, en la trobada d’alcaldes i regidors de la segona corona de Barcelona aquest matí a Mataró.
En l’últim Pla Director d’Infraestructures de Barcelona, el 80% de les inversions era per a la primera corona i el 20% per a la segona corona. El territori no està equilibrat en inversions”, ha assegurat l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral. Lluisa Melgares, tinenta d’alcalde a Terrassa, ha demanat “més recursos per tenir les mateixes oportunitats”.
Representants dels municipis de l’Arc Metropolità, al debat celeberat avui a Mataró. A l’esquerra del moderador Lluïsa Melgares, tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat de Terrassa /Nebridi Aróztegui
Els representants municipals consideren que els governs de la Generalitat i de l’Estat no han invertit prou en els seus municipis i han demanat més recursos i més capacitat d’incidència. “Necessitem diners i volem decidir”, ha reclamat l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés.
L’alcaldessa creu que cal enfortir l’Arc Metropolità, l’aliança estratègica de nou municipis de la Gran Barcelona, entre els quals hi ha Terrassa, Granollers i Rubí davant del risc de quedar absorbits per la capital catalana. Melgares comparteix aquest objectiu: “Les ciutats de l’Arc Metropolità ens hem d’unir per fer de lobby. Tan de bo tinguessim un observatori de recursos i de despeses de la població”. En matèria de segregació, ha afegit, “ens estem apropant a les poblacions franceses. Si no hi posem fre, hi arribarem”.
Farrés ha sentenciat que “si mantenim les diferències entre les nostres ciutats i la resta serà un fracàs per al país. Catalunya no pot anar a dues velocitats. No s’ho pot permetre”. Entre les prioritats, ha demanat elaborar una nova política d’habitatge, mediambiental i de repartiment de les infraestructures que “no ignori” les grans ciutats de les rodalies de Barcelona.
FALTA D’INVERSIÓ
Un estudi elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) mostra les diferències entre Barcelona i la seva regió metropolitana pel que fa a la capacitat d’inversió. A Barcelona es gasta 1.654 euros per habitant i any, un 53% per sobre de la mitjana de les grans ciutats de les rodalies.
Ciutats com Sabadell, Terrassa i Granollers depenen més dels fons propis per pagar els serveis essencials. Segons l’informe, un 57% dels diners per gastar a Sabadell provenen dels impostos del mateix Ajuntament. A Barcelona representen el 49%, i el 51% restant són ajuts externs.
Els municipis de l’Arc Metropolità sumen 2,1 milions d’habitants potencials, el 28% de la població catalana. Les comarques que l’integren representen el 35% del PIB de Catalunya. El sector industrial té un pes important a l’Arc Metropolità, en gran part per les economies dels Vallesos i el Baix Llobregat.
