Com cada any, la festa dels capdidats ha marcat el tret de sortida de la Festa Major de Terrassa. Avui s’ha escollit qui serà el Capgròs que desfilarà pels carrers de la ciutat aquest 2021, tot i que el nom del guanyador o guanyadora no es revelarà fins el dia 2 de juliol, amb l’inici de la Festa Major. Els onze capdidats, cadascun nomenat per la seva implicació a la ciutat, han defensat avui les seves candidatures davant d’un públic entusiasta i amant de les tradicions populars terrassenques.
L’entitat secreta El Casinet de l’Espardenya, juntament amb el grup de cultura popular Capgrossos de Terrassa, han organitzat la festa, que ha tingut lloc avui a les sis de la tarda a la pista del Social. Habitualment l’acte es duia a terme a la Plaça Vella i aglutinava desenes de persones, però a causa de la pandèmia s’ha decidit celebrar-la en un espai perimetrat, a l’aire lliure i amb un aforament limitat de 100 persones. Tampoc hi han assistit els gegants i el drac de Terrassa, com habitualment. La festa ha reunit famílies, persones de totes les edats i antics capgrossos, així com a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.
Primerament, tots els capdidats han ballat al so de la música popular catalana, fent una demostració als espectadors. Seguidament, els presentadors, Oriol Carreras i Mariona Tomàs, ambdós de Canal Terrassa, han presentat els diferents capdidats i els han convidat a pujar a l’escenari, alhora que recordaven al públic que a les vuit es tancaven les votacions telemàtiques.
Després que cada capdidat pronunciés el seus respectius discursos, s’ha fet fotografies de cadascun amb una ampolla de vi i una espardenya petita penjant del coll, com a símbol de la cultura popular. Els discursos han estat ben diversos i s’han centrat en què va sentir cada capdidat al ser nomenat, i el perquè haurien de ser escollits com a Capgròs d’aquesta 40a edició.
El primer capdidat, Pol Mallafré, filòsof i autor d’un vídeo viral a les xarxes anomenat “Confinats amb una nena de 4 anys”, ha fet una reflexió sobre els mèrits i el reconeixement. Mallafré ha començat amb la premissa de que, al principi, ell estava convençut de que no havia fet cap mèrit com per ser escollit Capgròs. El seu discurs s’ha enfocat en el síndrome de l’impostor, que provoca que senti que els seus reconeixements a nivell laboral, intel·lectual i creatiu no són prou, però alhora s’esforçarà per demostrar que sí que val com per ser escollit Capgròs de l’any. “El meu Capgròs seria el símbol de tots aquells i aquelles que s’han cansat de sentir-se invisibles i impostors i han dit prou. Tu també pots tenir un Capgròs”.
Seguidament ha estat el torn de Mabel Flores, cantant, que, tot i que no ha pogut assistir a la festa a causa d’estar en un concert a Sant Celoni al moment de l’acte, ha escrit un discurs que la Mariona Tomàs ha llegit al públic. La cantant mostrava al públic el seu amor per música i la cultura popular, a la vegada que també apel·lava a Terrassa com la ciutat que la va acollir amb els braços oberts fa deu anys i que ha permès que pugui fer el que l’apassiona, que és compartir les seves cançons. El discurs ha finalitzat amb l’exclamació “Que guanyi el millor, visca Terrassa i visca la cultura segura!”.
La tercera candidata, Gemma Miralda, és una fotògrafa que ha treballat per diferents mitjans de comunicació de tot el món i que ha expressat la satisfacció que li suposa haver estat nomenada: “Ser capdidata a Capgròs a Terrassa no és cosa menor”. La fotògrafa ha fet una comparació entre situar-se darrere la càmera per fer una fotografia i situar-se dins d’un Capgròs, veient-ho tot des d’una obertura petita, com en el cas de l’objectiu d’una càmera. També ha reivindicat paritat dins del món dels Capgrossos, ja que dels 41 capgrossos escollits en quaranta edicions, 32 han estat homes i només nou dones. Miralda ha acabat el discurs proclamant: “Visca la cultura, visca la igualtat i visca Terrassa!”.
A continuació, ha estat el torn de Joan Peñarroya, entrenador de bàsquet que ha portat el San Pablo Burgos a conquerir dos títols continentals i un d’internacional, i que es va formar com a jugador a l’Sferic, històric club de bàsquet de la ciutat. Peñarroya no ha pogut assistir al festival, però la resta de capdidats i el públic li han desitjat sort en les votacions.
La cinquena capdidata ha estat Irene Trullàs, editora d”Omnia Books, editorial terrassenca de quilòmetre 0 que enfoca els seus llibres a donar a conèixer la ciutat. Durant el seu discurs, Trullàs ha destacat la guia turística sobre Terrassa que ha creat la seva editorial: “Val la pena conèixer tots els racons de Terrassa”. La capdidata també esponsoritza l’equip de futbol femení del Terrassa FC i ha reivindicat, igual que Gemma Miralda, la paritat necessària en tots els camps, tant en el de l’esport com en el dels capgrossos. “A través de l’esport, s’ha de fer cultura, i s’ha de fer amb igualtat”.
Uri Bonet, sisè capdidat i bateria del grup de rock Love of Lesbian, no ha pogut assistir a l’acte perquè tenia concert, però igual que Mabel Flores, ha escrit un discurs que ha llegit Mariona Tomàs. El bateria, que va actuar en el primer concert davant d’un públic sense distància com a part d’un experiment social des de la pandèmia, ha afirmat de manera humorística que “M’han dit cap de suro i capsigrany, i ara em nominen a Capgròs” i, per finalitzar, ha proclamat: “Tinc un somni d’epitafi: Uri Bonet, bateria de Love of Lesbian i Capgròs de Terrassa”.
La setena capdidata, Emma Viñas, és una dona que va néixer a la ciutat però sempre ha volgut ser grangera. Actualment té, juntament amb el seu marit, un ramat de 500 ovelles que fa pasturar pels camps de Terrassa, apart d’una formatgeria, “Turó de les nou cabres”. Vinyes ha enfocat el seu discurs en l’honor que suposa per ella que qui l’hagi nomenat hagi volgut representar la dona rural a Terrassa: “Seria un honor molt gran que hi hagués un Capgrós rural, que honrés a la dona pagesa i a la ramaderia de Terrassa, que n’hi ha poca, però encara n’hi ha”.
Seguidament ha estat el torn de Paula Leitón, jugadora de waterpolo del Club Natació Terrassa i de la selecció espanyola que amb només 16 anys va competir als Jocs Olímpics de Río de Janeiro. Leiton no ha pogut assistir a la festa a causa de ser contacte d’un positiu, però el públic l’ha animat a que es millori i li ha desitjat sort en les votacions.
El novè capdidat ha estat Josep Rodríguez, director general de la Fundació Educativa de Terrassa i gran defensor dels drets dels infants. El discurs de Rodríguez s’ha centrat en l’ajuda social que permet combatre la pobresa infantil a Terrassa, i el capdidat ha remarcat que aquesta nominació no només l’inclou a ell, sinó a “tota la gent que està treballant cada dia per combatre el 30% de la pobresa que tenim a la ciutat”. Ha dit que el votin com a símbol de lluita contra aquesta pobresa, i ha expressat que, si ell surt escollit, espera poder cremar el Capgròs un cop la pobresa infantil de la ciutat arribi al 0%.
Ferran Moreno ha estat el desè capdidat del festival. El periodista de TV3 reivindica les desigualtats a través del micròfon i l’esperança a través de les seves cròniques. Moreno ha vingut vestit amb una samarreta blava amb el seu possible futur Capgròs caricaturitzat, igual que els seus amics, que l’aclamaven amb entusiasme des de baix de l’escenari. El seu discurs ha anat enfocat a la labor de periodista, que li ha permès conèixer gent que sense exercir la professió no hagués pogut. També ha expressat que es sent privilegiat de poder viure dignament i ser nomenat capdidat, especialment en un context de pandèmia on hi ha molta gent que no té tanta sort com ell. Sent el capdidat més jove, amb 26 anys, Moreno ha demanat especialment el vot dels terrassencs per promoure la cultura als joves de la ciutat: “Demano un vot pels joves”.
Finalment, l’últim capdidat ha estat Mingo Ferran, historiador i promotor del Carnestoltes i els museus de la ciutat. Ferran ha entrat triomfalment en escena, disfressat de dona del segle XX amb espardenyes i un ukelele, representant un diàleg entre la dona i el propi Mingo Ferran. El discurs de l’onzè capdidat s’ha caracteritzat pel seu humor blanc, que ha fet riure al públic en més d’una ocasió. Ferran ha proclamat diversos acudits relacionats amb la ciutat i, per acabar, ha cantat un himne titulat “Bon capdidat”, parodiant el cant dels segadors.
Jordi Grau, artista i escultor de cada Capgròs des de l’inici de la tradició terrassenca al 1982, ha creat expectació entre el públic a l’anunciar que ja té el Capgròs d’aquest any mig fet. També ha rendit homenatge a les víctimes de la Covid, recordant el capgròs anònim de l’any passat, que representava una infermera per simbolitzar l’esforç dels sanitaris durant la pandèmia.
