Manuel Leguineche, mestre de periodistes, va triar per als seus retirs una casa de camp a Guadalajara protegida per una alzina monumental, que va anomenar “La Guardiana” i a la qual es referia amb embadaliment en el seu magistral llibre “La felicidad de la tierra”. Els veïns d’Egara han triat també una mena de guardià que volen deslliurar de l’acció de les excavadores. És un eucaliptus senyorial situat dins del recinte de l’antiga AEG. Dins, doncs, dels terrenys subjectes a un pla urbanístic de millora. En el pla, l’eucaliptus desapareixia. L’Ajuntament ha assumit la petició veïnal per salvar aquest símbol i ha negociat amb èxit una modificació del projecte. L’arbre continuarà sent un guardià del temps a Egara.
Cristina Valverde, presidenta de l’associació de veïns, va intervenir en el ple municipal del divendres passat per reclamar que el solar de l’emblemàtica fàbrica inclogués un equipament cívic, una escola d’adults i una ampliació del pati de l’Escola Nova Electra –Electra es deia l’AEG abans de ser AEG–. En la seva exposició, Valverde va demanar més espais verds que places dures i la recollida d’aigües pluvials per evitar l’abocament a la riera de les Arenes, “i que no es talin més arbres, que es preservi l’eucaliptus monumental”.
El primer punt, el que al·ludia a l’ampliació del pati escolar, no va prosperar perquè, d’acord amb la resposta de Carles Caballero, regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, no podia prosperar, atès que l’àmbit d’actuació està taxat i la promotora, Acciona, té drets de propietat que no es poden infringir sota pena d’haver de pagar a aquesta empresa una indemnització milionària. “Les normes són les que són”, va dir l’edil. El pla deixa clar que més de la meitat dels terrenys, uns 16.500 metres quadrats, seran destinats a equipaments i espais verds. Uns 3.500 metres es dedicaran a la construcció d’una plaça al costat de l’escola.
Però, i el guardià? “Preservarem l’eucaliptus monumental”, va sentenciar Caballero.
Negociació
En el pla urbanístic aprovat en el 2006, la parcel·la on s’alça l’arbre era per a habitatges. És una porció de 550 metres quadrats, emplaçada entre l’anomenat “edifici de motors” i la vorera de la carretera de Castellar, en la confluència d’aquesta via amb el carrer de les Cosidores (fins fa mesos, carrer de Josep Tapiolas). Allà anava un bloc de pisos, segons el projecte de l’empresa promotora. La sort estava tirada. El govern local, no obstant això, va iniciar una negociació amb la firma propietària, que tenia dret a eliminar l’eucaliptus i altres exemplars arboris d’aquest sector.
“En les negociacions, els propietaris van acceptar traslladar el sòl residencial a una altra parcel·la”, explica el regidor Caballero. Però calia recompondre el puzle i compensar una renúncia amb un lliurament, un estira-i-arronsa que ha conclòs amb una reparació “vertical” a canvi del desistiment “horitzontal”. O sigui: alguns dels blocs d’habitatges planejats en altres porcions del solar tindran una planta més de la projectada. Una cosa per l’altra. “En termes globals, es tracta de pocs metres quadrats de compensació”, apunta Caballero.
El tros de terreny on l’eucaliptus vigila el barri serà públic i la intenció de l’Ajuntament passa per condicionar allà una entrada enjardinada a l’edifici de motors. “És un símbol sentimental del barri. Ni més ni menys que això, que no és molt però tampoc és poc”, diu Cristóbal Barco, de 76 anys, veterà resident en el barri i membre de l’associació de veïns. Va arribar a Egara des de la seva Còrdova natal l’any 1965. L’eucaliptus ja era allà.
