Si un dron amb calculadora sobrevolés Terrassa captaria perfectament les dues velocitats econòmiques de la ciutat, que transita de les butxaques moderadament carregades del centre històric a les rendes humils de la perifèria. No és un fenomen exclusiu de la ciutat. Les grans bretxes en matèria de renda es donen a bona part dels entorns urbans i Terrassa no és l’excepció. A la vila d’Ègara, però, la renda neta anual per persona del barri més ric quadruplica la dels veïns més humils.
A la radiografia de la situació econòmica de la ciutadania, Terrassa dibuixa un dònut, amb un centre més acomodat i uns barris on hi conviuen economies contrastades, rendes personals i familiars mitjanes amb veïns més pobres. La situació empitjora als polígons d’habitatges.
Segons les darreres dades recollides per l’INE, el centre històric de la ciutat concentra les rendes més altes. Una mitjana de 22.201 euros anuals, molt per davant de la resta de la ciutat. A efectes demogràfics, Terrassa ha canviat poc en les darreres dècades i els rics continuen residint al rovell de l’ou de la ciutat.
Literalment. Perquè només cal moure la lupa una mica per comprovar com les butxaques perden “cash”. Al mateix centre, les llars situades entre els carrers de Sant Llorenç i el carrer del Nord tenen una renda 3 mil euros inferiors (19.256 euros) als seus veïns del centre neuràlgic de la ciutat. Per sobre del carrer del Nord, els ingressos tornen a caure per a situar-se en els 17.868 euros.
I si obrim el focus, veiem com la primera corona de la ciutat concentra les classes mitges. Barris com Ca n’Aurell, Pere Parres, Sant Pere o Vallparadís igualen o superen la mitjana dels 15 mil euros de renda neta anual. Els veïns que concentren les rendes més altes són a Ca n’Aurell, tot i que, com a la resta de la ciutat, la situació econòmica de les llars va per carrers. Les cases més pròximes a la Rambla d’Ègara superen la mitjana dels 17 mil euros, des de Galileu fins a Severo Ochoa ronden els 16 mil euros, i a tocar de l’avinguda d’Àngel Sallent ratllen els 13 mil euros.
Les dades de l’INE mostren com a Terrassa la realitat econòmica pot anar per carrers i fins a quin punt poden conviure a pocs metres de distància rendes molt contrastades.
Com a Ca N’Aurell i al Centre, a La Maurina la renda del veïnat pot variar fins a 5 mil euros anuals. Les més altes corresponen a les economies entre el carrer Núria i l’avinguda d’Àngel Sallent. A l’altre extrem del barri, a la Ronda de Ponent, la mitjana baixa fins als 10.407 euros i als pisos de la Vitasa (tram del carrer Núria i Passatge de l’Olivera) i als entorns de la plaça de Felip II cau fins als 8 mil euros.
6 mil euros anuals
En la Terrassa de les dues velocitats, el sector amb rendes més baixes, amb diferència, és Vilardell. L’INE comptabilitza al polígon d’habitatges una renda mitjana anual per persona de 6.336 euros, una quarta part de la renda més alta de la ciutat (22 mil al Centre).
La perifèria més humil supera els registres econòmics de Vilardell. A l’entorn dels 8 mil euros de renda estan alguns trams de La Maurina, la zona nord de Ca n’Anglada i una part de Sant Llorenç. A aquests tres barris, però, el gruix de les llars s’acosten o superen els 9 mil euros d’ingressos. En aquesta situació econòmica es troben també Can Tussell i el tram nord del sector d’Ègara, entre la carretera de Castellar i el barri de Sant Pere Nord. A l’altra banda de la carretera, les rendes s’acosten als 11 mil euros anuals.
A la resta de la ciutat les butxaques se situen a mig camí entre les economies més acomodades del centre de la ciutat i la situació més modesta d’alguns barris. Una bossa important de classe mitjana amb rendes individuals que es mouen entre ens 11 mil i els 16 mil euros. En aquesta situació estan els veïns de l’avinguda de Josep Tarradellas i de la plaça de Lluís Companys, el Poble Nou, la Zona Esportiva, els nous sectors de La Grípia, Torre Sana o Can Palet de Vista Alegre.
L’estadística mostra com els nivells de renda de la ciutat van créixer fins a l’arribada de la pandèmia. Un 10 per cent en els quatre anys que van de l’exercici 2015 al 2018, període en el que van passar dels 11.392 euros de mitjana local fins als 12.640 que es van registrar l’any 2018.
Si en lloc de valorar les rendes personals atenem a les rendes de la llar, la mitjana local és de 33. 621 euros, una xifra lleugerament per sota de Sabadell (33.876), però per sobre de municipis com Rubí, Badalona o l’Hospitalet.
