El projecte d’Acciona per transformar l’antiga fàbrica AEG en un complex residencial manté en peu de guàrdia els veïns. La comissió AEG, integrada per les AAVV d’Ègara i Sant Pere Nord, la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT), la Comissió de Rieres i ciutadans a nivell personal, reclama un paper actiu en la presa de decisions sobre el projecte i que l’Ajuntament respongui als compromisos d’un nou casal cívic pel sector i una escola d’adults.
“Acciona vol reduir espais comercials per fer residències d’estudiants i de gent gran – afirma Jaume Ávalos, president de l’AVV de Sant Pere Nord-. No pot ser que només es puguin canviar certes coses”. L’Ajuntament, afirmen, esgrimeix l’argument dels drets adquirits per la promotora com a topall per fer determinats canvis. “Respectem els drets, però han de ser compatible amb les necessitats del territori”.
La comissió AEG porta divendres al ple la seva proposta de ser escoltada en la presa de decisions sobre el pla de millora i aquesta tarda ha recordat davant l’antiga factoria quines són les seves reivindicacions. “L’any 2006 – ha explicat Cristina Valverde, d’Ègara- el regidor Josep Aran es va comprometre a un nou casal de barri per Ègara i a l’escola d’adults. Ara no val dir que eren uns altres. Aran representava a l’Ajuntament i els veïns continuem aquí, amb uns problemes que van a més”. La dirigent veïnal ha recordat que el sector ha duplicat la seva població els darrers 13 anys, passant dels 2 mil habitants a més de 4 mil, “i amb un 20% d’immigració que necessita intervencions comunitàries de primer nivell”. El complex residencial d’Acciona sumarà dos mil veïns més al sector.
L’antiga fàbrica AEG es tranformarà en un gran complex residencial /Alberto Tallón
Als veïns els preocupa també la saturació que l’arribada de nous residents pot provocar a equipaments sanitaris com el CAP Terrassa Nord i els problemes de mobilitat i d’aparcament que pot originar l’arribada de nous veïns i l’obertura de noves superfícies comercials.
Criteris obsolets
A banda, “el sector de l’AEG es desenvolupa amb criteris obsolets”, comenta l’arquitecte Òscar Galeote, membre de la Comissió de Rieres. El pla s’emmarca en el pla d’ordenació de 2003 i en la normativa de fa dues dècades. “Ni les cessions per habitatge públic, ni les normes mediambientals ni les alçades màximes permeses són ara les mateixes”. Galeote ha posat com a exemple l’eliminació d’aigües residuals. “Ara el sector de l’AEG aboca aigües pluvials a la claveguera i a la riera de les Arenes. Quan es desenvolupi el sector, les aigües residuals dels veïns aniran a la riera”.
El 4 de maig, la Comissió de l’AEG va entrar una instància a l’Ajuntament amb 27 preguntes al govern sobre la modificació del projecte que “no ens han respost. Noel Duque tampoc ha complert el compromís de reunir-se amb nosaltres per parlar dels equipaments”, expliquen. Els veïns reclamen una major transparència en la tramitació d’un projecte “que no és de barri, és de ciutat”.
Des de la FAVT, la presidenta Dolors Lledó, ha llençat un missatge al govern perquè “no utilitzi amb nosaltres l’estratègia de la por”, quan afirma que imposar determinades modificacions al projecte comportaria indemnitzacions milionàries. “Una cosa és portar una negociació discreta i altra ocultar-nos el que passa”. Els veïns veuen en la ràpida tramitació del pla de l’AEG – el juny està previst aprovar simultàniament la modificació del pla de millora urbana, el projecte de reparcel·lació i el projecte d’urbanització- una estratègia “d’opacitat en favor dels interessos d’Acciona”. La promotra té voluntat de començar obres a finals de 2021 o principis de 2022.
