P.T. és el nom en sigles d’una noia rubinenca de 16 anys, estudiant, a qui li agrada molt la música, sobretot el rap, dibuixar, fer trencaclosques i, en especial, jugar amb el seu nou gos. La P.T. va començar a autolesionar-se quan tenia 15 anys. “Em feia talls al braç. Primer només eren superficials, però cada cop van començar a ser més profunds, perquè era com si cada cop sentís menys dolor i necessités fer-me més mal encara”, explica.
Els adolescents que requereixen atenció mèdica als centres sanitaris de Terrassa per haver-se produït autolesions s’han triplicat arran de la pandèmia. “El problema de les autolesions en infants i adolescents ja era creixent abans del coronavirus, però el confinament l’ha aguditzat”, apunta la doctora Amaia Hervás, cap de servei de Salut Mental Infantojuvenil de MútuaTerrassa.
“Les autolesions solen ser una conducta apresa del grup d’amics. Abans de la Covid es donaven a partir dels 13 anys, però ara veiem autolesions en nens de 10 anys”, indica la doctora Mariette Estevez, cap de la Unitat de Salut Mental Infantojuvenil del Consorci Sanitari de Terrassa (CST).
Calmar el malestar
“En els adolescents, les autolesions tenen una finalitat ansiolítica. És a dir, no busquen morir-se, sinó que senten molta ansietat i troben, en fer-se mal, una manera d’alliberar-se”, comenta Estevez.
“Abans de la pandèmia no em tallava, sinó que donava cops de punt a la paret”, recorda P.T. “No sé explicar el motiu de per què ho faig. Bàsicament és que arriba un moment en què no saps per on sortir, i has d’intentar fer alguna cosa amb aquest malestar que tens. Al final et desborden els pensaments i els sentiments, i tu et converteixes en el teu propi enemic”, indica.
Per als especialistes hi ha diverses raons que expliquen per què creix el problema en els adolescents. “Molts d’ells han viscut fatal el confinament, el temps en què han tingut poca comunicació amb els companys de classe i s’han sentit aïllats. També hi té a veure la pèrdua de la rutina, a més de la preocupació per si la Covid afectaria els seus avis i éssers estimats. Tot això els ha pogut generar molta pressió, molt estrès”, apunta la doctora Hervás.
“Perquè un infant o adolescent estigui bé, la seva família també ho ha d’estar. En canvi ens trobem en un temps en què a moltes cases hi ha problemes d’inestabilitat laboral, de dols causats pel virus, de conflictes intrafamiliars que el confinament ha posat sobre la taula”, indica la doctora Estevez. Ambdues especialistes esgrimeixen les mateixes raons per explicar que la pandèmia també ha portat un augment, fins i tot, de les temptatives de suïcidi en adolescents.
“El primer intent va ser el novembre passat. Aquell dia tenia classes en línia. Em produeixen bastanta ansietat. Per sort, no vaig prendre massa pastilles. El gener vaig tenir un segon intent. També per sobredosi de pastilles. Em van ingressar a l’UCI del Taulí de Sabadell. Afortunadament en vaig poder sortir”, explica P. T.
Al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de MútuaTerrassa veien, abans de la pandèmia, 2 o 3 casos setmanals de joves pacients amb depressió, idees o temptatives de suïcidi. Ara n’hi arriben fins a 12 per setmana.
“Les idees i els intents de suïcidi es donen a partir dels 13 anys”, afirma la doctora Estevez, del CST. “Solen correspondre més a noies que a nois, i és habitual que formin part de famílies que senten com a absents. I sovint et trobes que et diuen: ‘Aquesta vegada he fallat, però ho tornaré a intentar’”.
