D’acord: la culpa de l’acumulació de residus que encatifa els camps ha de recaure en els incívics que embruten aquests indrets, però “si som capaços d’ajupir-nos cent vegades a agafar bolets, per què no fer-ho per recollir escombraries de tant en tant?”. Aquesta és una de les reflexions de Guillem Ramos, ciutadà terrassenc que, entre passeig i passeig pel bosc, o després d’alguna carrera, treu de la motxilla una bossa d’escombraries, s’enfunda uns guants i treu deixalles de paratges naturals, sobretot a Can Boada del Pi.
Guillem Ramos Juan té 49 anys i és veí de Ca n’Aurell, però en els temps durs de pandèmia va descobrir espais boscosos pròxims, a Can Boada del Pi, i des d’aleshores dedica bona part del seu temps lliure a recórrer aquests espais diversos dies a la setmana. El gaudi de la naturalesa pròxima, no obstant això, no va suposar una bombolla d’aïllament per molt d’aire lliure que respirés. I és que les escombraries saltaven a la vista a cada tros. Els camps eren (i són) “un focus de brutícia espectacular” i Guillem es topava en els camins amb llaunes, ampolles, embolcalls de divers tipus, vidres, un munt de deixalles que contrastava amb aquells conills que veia saltironar, fugissers. “És una llàstima disposar d’aquest luxe de zones i trobar un rastre de brutícia darrere l’altre”, diu Guillem després de recollir, un dia més, escombraries en un sector utilitzat per desenes d’individus per fer “botellons”.
Cintes
A vegades resulta difícil de creure que tanta acumulació d’escombraries en determinats llocs, sobretot en camins forestals i boscos, no tingui res a veure amb una obra premeditada, amb una acurada planificació. “Molts tenim la impressió que la brutícia ha anat a més amb el confinament”, diu Guillem. Fa uns minuts ha vist un grup de persones “amb la música a tot volum” en ple bosc. Quan marxin, com altres vegades, “deixaran les escombraries allà tirades”.
Hi ha passejants que s’acosten a Guillem Ramos per agrair-li el que fa quan es creuen amb ell i el veuen dedicar temps a ficar deixalles en una bossa. Avui, diu, “és un dia fluix” i la bossa està a mig omplir després del recorregut netejador. En altres ocasions, la recollida ha estat més fructífera: “He arribat a recollir cintes de cassette, centraletes de telèfon, paelles”. Avui ha tret del bosc “només” llaunes i ampolles. Quan surt a córrer, Guillem atalaia el paisatge durant l’anada. En el trajecte memoritza els llocs on ha vist els cúmuls d’escombraries més cridaners i dedica el camí de retorn a la tasca de neteja.
Guillem Ramos Juan, aquest conscient usuari de la perifèria de vegetació, ha participat en alguna de les batudes massives organitzades en cap de setmana per retirar tones de residus disseminats per l’espai natural del terme de Terrassa. “A vegades hem acabat aquestes batudes el doble de persones de les que l’havíem començat”, recorda, com deixant obert un forat a l’esperança.
“Aquesta és una lluita que no acaba mai, però es tracta d’un gest que no costa res. Si tots ens ajuntéssim…”, comenta mentre obre la bossa de plàstic i ensenya les ampolles i les llaunes que avui ha tret del bosc.
