Ramon Tremosa va presentar dijous a Terrassa el seu llibre “Catalunya potència logística natural. L’Estat contra el mercat”, a la llibreria Cinta. El conseller d’Economia i Coneixement defensa el potencial exportador i captador d’inversió de Catalunya, qualifica de “depredador” el model de creixement de Madrid i reclama un 25% dels fons Next Generation per afrontar amb múscul econòmic i tecnològic la recuperació postcovid.
Els indicadors econòmics de rècord que afirma tenia Catalunya l’any 2019 van ser un miratge? Els anys que van de 2014 a 2019 són els millors de la història de Catalunya. Va ser un pic d’exportacions, inversió internacional, ocupació, nombre de pimes, d’autònoms i de treballadors assalariats. Un rècord històric amb un PIB de 250 mil milions d’euros, una xifra mai vista que ens equipara al de Dinamarca i Finlàndia. Van ser set anys d’èxit en què Catalunya va créixer via captació d’inversió i talent internacional.
La fuita d’empreses posterior a 2017, doncs, no va ser veritat? Les dades trenquen un relat fet a Madrid per una premsa interessada. Jo sé d’inversors internacionals a Catalunya que ho comuniquen a la premsa de Madrid i que no són notícia. El que surt és que les empreses marxen i la culpa és dels independentistes, Les xifres desmenteixen aquest relat. Cal dir que el model de creixement de Madrid és depredador i suma zero. Creix a costa de les regions veïnes i de l’Espanya ‘vaciada’. Enfront del model català, que és una suma positiva, Creix exportant i captant inversió neta internacional.
La realitat que descriu tornarà quan superem la pandèmia? És que no és un miratge. Una dada: de les 20 ciutats del món amb hub tecnològic, només Barcelona és a dalt del rànquing sense un Estat que injecti diners. Això vol dir que l’ecosistema és més sòlid que el de Munic, Milà o Manchester. L’economia tornarà a funcionar sempre que funcionin els mecanismes de mercat i no siguin distorsionats per l’Estat.
Doni un exemple d’aquesta distorsió. Mercedes Benz volia anar a Tarragona, però va marxar a Eslovènia perquè el corredor del Mediterrani ni era ni se l’esperava. Malgrat això, Catalunya ha passat de 3 mil multinacionals el 2010 a 8.900 l’any 2019.
“Si funciona el ‘café para todos’ que vol Madrid només rebrem el 8% dels Next Generation”
Al llibre culpa l’Estat de fer la traveta, però també al Govern de bloquejar la pista central de l’aeroport del Prat i de frenar les renovables amb la burocràcia. Per negligència o mala fe, diu. Autocrítica des del Govern? Òbviament. L’expresident aragonès Marcelino Iglesias va dir un dia que el model a seguir era Catalunya. Jo ara he de dir que l’Aragó és el model a seguir per Catalunya en molts àmbits.
Quins? Per les facilitats a les empreses, la voluntat d’agilitzar tràmits, de reduir burocràcia i de fer efectives les inversions al territori.
Això ho diu un conseller d’Empresa que té la solució a les seves mans. Això està passant perquè aquí tenim 8.900 multinacionals, 650 mil pimes, 550 mil autònoms i 2,7 milions de treballadors. Hi ha qui pensa que ho tenim tot fet. Que no cal córrer per atraure inversió.
Insisteixo, vostè té cadira a l’Executiu que ho pot resoldre. Però no sóc conseller de Territori. Ho dic amb llibertat de càtedra. El vaig escriure l’estiu passat, quan era professor universitari i ara com a conseller també ho penso. No podem perdre inversions d’empreses que volen venir i que acaben marxant per la teranyina burocràtica. El món va molt de pressa i no podem perdre temps.
Estem a les portes de rebre els fons Next Generation. Quin paper hi jugaran en la recuperació? En els darrers vint anys de fons europeus, Catalunya s’ha endut el 25% en un concurs de mèrits a Europa. Si funciona l’auditoria europea amb els Next Generation aquí vindrà el 25% dels fons, però si funciona el ‘café para todos’ que defensa Madrid ens tocarà el 8% habitual.
Els Next Generation arribaran a les pimes? Quan vaig preguntar a la Comissió Europea si hi havia un paquet garantit per a les pimes, la resposta va ser que serà el Congrés el que decidirà com s’ha de repartir. A l’hemicicle hi ha 350 diputats i 48 són catalans, dels quals depèn que les pimes s’emportin molles o el pa sencer.
Hi ha sectors com el comerç, la restauració i la cultura que viuen lluny dels macroindicadors econòmics del seu llibre.
És clar! Hi ha sectors que han hagut de tancar per decisió administrativa o per la caiguda del turisme internacional. S’ha destruït renda i s’han empobrit molts empresaris, Però en canvi, la taxa d’estalvi s’ha triplicat.
Preveu doncs una punta de consum? Viurem una nova edició dels “Feliços anys 20”? La renda disponible ha crescut del 8% al 17%, a les famílies i a les empreses. Això vol dir que quan la vacuna elimini la incertesa pandèmica, la tornada del consumidor i de la inversió serà a Catalunya l’equivalent a obrir la comporta d’un pantà. Amb els Next Generation i amb les compres de deute públic que ha fet el Banc Central Europeu, anem a una intensa recuperació.