El cap de setmana és Modernista i hi ha la possibilitat, aquest any sí, de gaudir d’activitats al carrer encara que sigui amb mascareta i precaució. Un dels aspectes més atractius d’aquesta celebració és mirar les persones que van vestides de l’època i que es passejaran per la fira per donar el relleu necessari.
La Fira Modernista fa temps que gira al voltant d’una temàtica i enguany ha recuperat la de l’any passat, l’esport, ja que no es va poder fer res per l’esclat de la pandèmia i l’estat d’alarma. Tocava, doncs, si es volia anar vestit avui i demà, fer una immersió en la indumentària de finals del segle XIX i principis del XX adequada segons l’esport a practicar.
El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) ha estat de nou un dels llocs on guiar-se pel disseny d’aquests vestits que amb ulls d’ara es veuen molt elegants i bonics però poc funcionals per moure el cos. Aquest museu va impulsar el taller de roba esportiva l’any passat i va quedar parat, però va haver-hi persones, alumnes, que van decidir continuar amb aquell disseny que van començar i que avui i demà podran lluir perquè s’ha mantingut el tema de l’esport.
Mercè López, conservadora del CDMT, és una de les persones implicades en el taller de vestits de la Fira Modernista de Terrassa. López, que fa poc va fer una xerrada sobre aquest tema, diu que en el seu treball de recerca en museus i col·leccions privades s’han adonat que hi ha molt pocs exemples de roba d’esport de l’època. “·El CDMT conserva més de 300 peces d’època modernista, però només hi ha una de roba d’esport, un vestit de bany de nena datat de 1906 i va ser una donació. O sigui que vaig haver de recórrer a fons fotogràfics per veure l’esport que es practicava i la indumentària”.
La conservadora diu que, a partir de les imatges, es constata una clara diferència entre l’esport de les classes benestants i populars. “Els primers practicaven hípica, golf, tenis, esgrima o hockey i vestien d’una manera uniformada. Per exemple, amb vestits d’estil militar de drap en l’hípica o vestits blancs de cotó i de lli quan jugaven a tenis”. López subratlla la tria del blanc perquè és un color que dóna un aspecte polit i elegant i dissimular les taques de suor; i també la de la textura perquè el cotó i lli proporciona frescor.
Pel que fa a les classes populars, l’experta comenta que no tenien una manera de vestir determinada i que sovint reciclaven la roba usada de diari com camises i pantalons. També aprofitaven camisetes interiors de punt que, per la seva comoditat, feien servir els homes quan jugaven a esports com el futbol o practicaven l’atletisme.
ESGRIMA
“El vestit ens va fascinar per la seva elegància”
Yolanda Salvador i Araceli Monforte, alumnes del taller de disseny de roba modernista del Museu Tèxtil, lluiran un vestit per practicar l’esgrima. Diuen que és un model que les va fascinar de seguida perquè denota molta elegància malgrat estigui concebut per un esport de lluita. Expliquen que el vestit es compost d’una camisa blanca i una faldilla de vellut negre. La camisa porta un cor vermell sobre el mateix òrgan vital del cos, amb la metàfora de que si la punta del florette punxa al cor, provoca la mort. Porten mitges i sabates amb una mica de tacó i van aconseguir el florette, que és de 1930, cercant a internet. Yolanda i Araceli expliquen que s’han inspirat en imatges que han cercat a internet i que daten de 1903. També es van interessar per cercar documentació sobre dones que havien utilitzat l’espasa. Yolanda explica, amb entusiasme, que varen trobar algunes històries interessants i curioses com, per exemple, la de Ana de Mendoza, princesa d’Eboli, anomenada “la tuerta”, a causa de que havia perdut l’ull dret i la tesi de més pes es que va ser en un duel d’espases. O Catalina de Eraso, la monja Alférez, que es va escapar del convent, es va disfressar d’home i se’n va anar a les Amèriques, on va lluitar també amb l’espasa. La Yolanda s’estrena amb roba d’esport. L’Araceli ja s’havia vestit de ciclis i de jugadora de hockey.
TENIS
Parella de joc a la pista
L’Antònia Guitart ha passejat fins ara vestit de senyora burgesa i també d’obrera, per aquesta edició de la Fira Modernista estrenarà un de roba esportiva per practicar el tenis. S’ha inspirat en un model de 1890 del llibre de la moda de l’Institut Indumentària de Kyoto. Fa parella de joc amb Alèxia Salvador (a la dreta) que ha tingut com a referència imatges de 1907 extretes de Pinterest d’internet. L’Antònia porta un vestit de lli de color cru de dues peces, amb jaqueta i faldilla i a sota una camisa blanca. El vestit de l’Alèxia també és uns dos peces de cotó de color blanc, compost per una brusa i una faldilla amb cinturó.
HÍPICA
“De petita ja em semblava un vestit atractiu”
“No he muntat mai a cavall, en fa por, però la indumentària la trobo molt elegant i bonica, me’n vaig enamorar de seguida”, diu Esther Martínez., de Santa Coloma de Gramenet. Aquesta alumna del taller del Museu Tèxtil de Terrassa agraeix tota la tasca que fa d’ajuda en la recerca històrica dels vestits. L’Esther diu que li agrada molt participar en la Fira Modernista perquè ella mateixa ja treballa en el sector del disseny en complements i, per tant, està acostumada a crear i imaginar peces amb materials com la pedra i la plata. Ha triat aquest vestit d’equitació perquè conte que des de petita ja li agradava veure imatges sobre el món de l’hípica i el vestit femení el considerava atractiu. Porta un vestit jaqueta llarg de color blau plom amb una cua recollida al darrer. Els complements són guants de pell, un barret de copa negre de 1900 i una fusta de cavall antiga.
