És consultor en estratègia, innovació i emprenedoria. És president del patronat de gestió de l’Euncet Business School. I llicenciat en Història. El terrassenc Xavier Marcet Gisbert (1961) és moltes coses alhora, però la seva figura despunta com a popa del paper de les noves tecnologies en el món empresarial, de la necessitat d’usar les noves eines sense caure en la servitud de l’algoritme. Publica el llibre “L’impacte de la intel·ligència artificial a les empreses”. Parlem amb Marcet de la pandèmia del coronavirus, dels reptes que s’obren amb aquesta crisi sanitària, de les màquines que no saben fer-ho tot, de les persones, de com som d’insubstituïbles.
Com resumim què és la intel·ligència artificial? És un conjunt de programes que intenta emular la intel·ligència humana i proveir-nos de capacitat de predicció i de suggeriments.
És raonable que susciti pors? Em preocupa la necessitat de sumar intel·ligències. Ve una època en la qual les màquines faran algunes coses millor que nosaltres. I seria bo que ens especialitzéssim en allò que les màquines no poden fer.
Per exemple? Les màquines tracten grans volums de dades i això ho fan molt millor que els humans. Poden analitzar 15.000 radiografies, no es cansen, no perden l’atenció, i diagnostiquen millor. Però després volem que el personal mèdic ens doni les explicacions. En la primera onada de la pandèmia, als balcons no sortíem a aplaudir el treball de les màquines, sinó a les persones. Les màquines no ens arraconaran. Hem de sumar intel·ligències, no substituir-les.
S’intueix una nova divisió del treball? Hem d’insistir: haurem de treure les nostres millors capacitats, especialitzar-nos en el que no saben fer les màquines. Els éssers humans podem afrontar solucions complexes als dilemes, i les màquines no entenen de dilemes, com el de la dicotomia entre economia i salut.
Com serem després d’aquesta crisi? La pandèmia ha estat una experiència traumàtica i ha durat més del que es preveia. El primer canvi que comportarà en el món econòmic serà la tendència a crear organitzacions més flexibles en les empreses. I no parlo de teletreball a tota hora, ni de presencialitat total. En segon lloc, hem detectat la importància de les dades, dels índexs, de les eines per prendre decisions. Es diu que als Estats Units es formen més parelles en el món virtual que amb les formes tradicionals de socialització. I les empreses filtren personal amb eines tecnològiques. Però la relació entre persones és insubstituïble. Tenim a prop el record de la revolució d’internet. En el període 1995-2000, moltes botigues en línia van tancar. Van fracassar. El mateix va ocórrer amb la formació en línia, que va tenir èxit a partir del 2010.
Terrassa està preparada per al nou repte? Terrassa sempre ha gaudit d’una base tecnològica important, Cal sintetitzar en un nou món 4.0 la tradició clàssica industrial de Terrassa. Una ciutat com la nostra, amb un ecosistema industrial, està millor preparada per al futur, però hem de tenir clar que la responsabilitat és compartida. Em preocupa la gent que de manera natural no entrarà a acceptar el repte. Hem de ser capaços d’aconseguir que no es generi divisió social.
