Un sensor ultrasònic de nivell mesura el cabal d’aigua de la riera del Palau a la confluència del carrer d’Edison amb l’avinguda de Joaquim de Sagrera. Si el cabal puja en excés, llança una alerta. Un altre sensor fa el mateix al carrer de la Carena de Mas Bellver, a l’altura de l’autopista C-58. I quatre barreres automàtiques s’aixequen per evitar el pas de vehicles en moments de perill en aquest punt i més avall, a prop de Can Casanovas, quan els detectors llançen l’alerta. Sensors i barreres són els mecanismes de control de la riera del Palau i la riera de Terrassa que ha posat en marxa l’Ajuntament per augmentar la seguretat en prevenció de riuades.
Terrassa és ciutat de rieres i torrents. De fet, és la localitat de Catalunya amb més rieres i torrents que la creuen. La nostra història està jalonada de ferides d’aigua i la necessitat de neteja i plans de protecció ha estat objecte de reivindicacions recurrents en les últimes dècades. L’Ajuntament té una regidoria pròpia de Rieres, dirigida per la regidora Jennifer Ramírez, i una Taula de Rieres es va constituir al desembre passat com a plataforma de deliberació integrada per partits, entitats, ciutadans i tècnics municipals. El nou sistema de sensors i barreres és un pas més en la lluita històrica, no sempre sostinguda en el temps, dels terrassencs contra els desbordaments dels llits de la riera de les Arenes i la del Palau i la seva continuació, la de Terrassa.
L’actuació municipal, que l’alcalde, Jordi Ballart, ha visitat avui, té com a objectiu “controlar els accessos en aquesta zona de la riera -que està normalment seca- i minimitzar així els riscos per a les persones provocats a causa de creuar la riera amb una crescuda sobtada del seu cabal degut a les precipitacions intenses”, afirma el Consistori. El sistema, en paraules de l’alcalde, permet controlar els accessos a la zona i protegeix les persones davant possibles situacions de risc”, en moments de grans avingudes d’aigua, que es registren durant els períodes de pluges intenses. “Ara, gràcies a aquest sistema de barreres automàtiques, és pot tallar la circulació en aquests passos de forma automàtica o a distància”. Per a l’alcalde, “disposar d’un sistema de seguretat en aquests punts, on al llarg de de la història de la ciutat hem hagut de lamentar accidents o pèrdua de vides, era i és una dels principals preocupacions de l’equip de govern”.
Els elements d’aquest sistema són quatre. El primer: la instal·lació d’un sensor ultrasònic de nivell ubicat a la Cogullada, a la intersecció del carrer d’Edison amb l’avinguda de Joaquim de Sagrera. Està programat per tal d’activar una alerta quan el nivell de cabal arriba als 0.70 metres i funciona amb un sistema d’alimentació elèctrica. Un mecanisme similar de mesurament s’ha instal·lat al carrer de la Carena de Mas Bellver, cerca de Can Santfeliu, a uns metres de l’autopista C-58.
A aquesta zona arriba molta més aigua, doncs a la de la riera del Palau se suma la que ve del torrent de Vallparadís i del colector de la Rambla d’Ègara. Per això en aquest cas l’alerta s’activa quan el calat arriba als 1,65 metres. L’alimentació de l’aparell és fotovoltaica (amb panell solar) amb una autonomia de 72 hores com a mínim, amb un sistema que avisa si el nivell de bateries és baix. Les quatre barreres, situades a cada extrem de la llera als dos encreuaments de la riera del Palau al carrer de la Carena de Mas Bellver i el carrer dels Horts, funcionen també amb energia d’origen fotovoltaic. Els estudis d’inundabilitat indiquen que als dos punts l’aigua pot sobrepassar la riera en cas de crescuda, suposant un perill per a la circulació. Quan els sensors avisin, les barreres seran baixades per evitar el pas de vehicles. I si un falla, l’altre posa en marxa les barreres. Tenen senyalització LED que adverteix durant l’aixecament i la baixada.
La instal·lació, adjudicada a l’empresa Lafcarr, disposa d’un sistema de comunicacions amb “router” per GPRS/3G. Aquesta tecnologia permet el control de nivell de l’aigua a temps real i el telecontrol de les barreres automàtiques, de manera que els mecanismes es poden accionar de forma manual, mitjançant una clau, “però també de forma remota si el servei ho considera necessari”, diu l’Ajuntament. Així, les barreres es posen en funcionament a través d’una aplicació de control o si el sensor envia una alerta que activa la baixada.
Si un dels dos sensors genera una alerta en detectar un calat d’aigua igual o superior al llindar indicat en el programa, les barreres es tanquen automàticament en aquests trams considerats punts d’acció prioritària. S’impedeix el pas pels dos trams i s’envia un avís a la Policia Municipal i al servei de Protecció Civil. Si tot funciona com ha de funcionar, no serà necessari que agents municipals es desplacin a aquestes zones durant un episodi de pluges intenses. Podran ser destinats a altres actuacions. “D’altra banda, les barreres no s’obriran mai automàticament sinó un cop donada l’ordre d’obertura, després que la Policia Municipal hagi revisat l’estat de la zona i comprovat les condicions de seguretat per poder-hi restablir la circulació”, diu Protecció Civil.
Jordi Ballart ha destacat que aquest sistema permet controlar els accessos a la zona i protegeix les persones “davant possibles situacions de risc, en moments de grans baixades de cabal d’aigua, que es registren durant els períodes de pluges intenses”. Ara, va afegir, “gràcies a aquest sistema de barreres automàtiques, es pot tallar la circulació en aquests passos de forma automàtica o a distància” .
Per a l’alcalde, una de les principals preocupacions del govern local és “disposar d’un sistema de seguretat en aquests punts, on al llarg de de la història de la ciutat hem hagut de lamentar accidents o pèrdua de vides”. Cal establir mecanismes de prevenció i protecció i minimitzar els riscos”. No es descarta instal·lar més sensors de cabal a altres sectors del terme municipal. Milers de terrassencs encara recorden les riuades catastròfiques de 1962.
