En ple debat sobre el malbaratament alimentari, la reflexió sobre els fruiters urbans està servida. Què podem fer amb les olives de les 256 oliveres que hi ha escampades per la ciutat, i amb el fuit dels 127 tarongers?
Doncs la resposta és clara. Aprofitar les olives de manera conjunta seria complicat perquè quan els tècnics fessin la collita, ja no hi serien. Des de fa anys, la ciutadania fa la seva pròpia recol·lecció cada temporada, deixant pràcticament “nets” tots els arbres de la ciutat.
El fenòmen no es repeteix amb els tarongers.La causa n’és la varietat local. Són arbres agres, de fruit amargant, no apte per a fer-ne suc o menjar a taula. Només es pot fer sevir per a melmelades o tires de taronja confitada amb cobertura de xocolata.
La idea d’aprofitar el fruit que produeixen els arbres de la cituat ha mogut al departament de Biodiversitat Urbana a avaluar el seu aprofitament. La conclusió és que, a diferència d’altres ciutats, a Terrassa no seria sostenible econòmicament. Una de les raons és que les colònies d’oliveres i tarongers estan molt escampades per la ciutat i el cost de la collita i el tractament supera amb molt el rendiment que s’en treuria.
En el cas de les oliveres, la recol ·lecció hauria de ser manual per la diseminació. El cost de la collita per arbre s’enfilaria a uns 55 euros per unitat, que multiplicat per les 256 oliveres donaria un cost d’explotació de 14.080 euros. De les oliveres locals se n’extreurien 1.260 litres d’oli, que després del procés de collita, transport, manipulació i obtenció d’oli al molí, requeriria una subvenció de 16.600 euros.
Quines són les opcions per aquest “Oli de Terrassa”? Doncs vendre’l als restauradors de la ciutat, tot i que a un preu per sobre dels 13 euros el litre, o bé regalar-lo a la fira de l’Oli de Ca n’Anglada, diu la proposta municipal.
Pel que fa als tarongers, produir 6.350 kilos de melmelada costaria 24.765 euros. Només la recollida del fruit, també manual, tindria un cost de 75 euros per arbre, i caldria afegir-hi les despeses de neteja, classificació, macerat i envasat. Amb aquestes dades, diuen els tècnics de Biodiversitat Urbana, no sembla que cap entitat social pugui treure’n un rendiment sinó és via subvenció.
Collita popular i tolerada
Les olives de les oliveres de Terrassa s’esfumen cada any, tot i que l’ordenança municipal de Bon Govern i Civisme prohibeix de manera explícita retirar el fruit dels arbres.
L’Ajuntament aplica una política de tolerància, de manera que només es té constància d’una multa, anys enrere, a una parella que recollia olives a la Rambleta del Pare Alegre. Eren uns avis que ho feien de feia molts anys, van dir ells, cosa que no els va estalviar la sanció.
La passió ciutadana per les olives adobades i l’habilitat de moltes persones per fer la seva pròpia recepta, ha mogut a alguns terrassencs a demanar permis a l’administració per “explotar” les oliveres de davant de casa.
“No podem donar autoritzacions”, comenten des del departament municipal de Biodiversitat Urbana. “Legalment caldria fer un concurs públic”, una opció que ningú es planteja.
La collita popular, doncs, és tolerada a Terrassa, on tant en el cas dels tarongers com en el de les oliveres, la collita i ingesta no té cap perill. A la ciutat, els tractaments fitosanitaris estan erradicats i només caldria esbandir els fruits amb aigua per retirar-ne qualsevol presència de polució a la seva superficie.
