De ben segur que en alguna ocasió ens els hem creuat pel carrer, amb el seu uniforme color verd i una identificació ben visible. Tenen un ofici, si més no, poc freqüent. Qui pot dir que és Inspector de Residus? A Terrassa hi ha nou persones que es dediquen, sempre vigilants del correcte ús de l’espai públic, a comprovar que els ciutadans particulars, els comerços, les empreses de la construcció i tota activitat econòmica gestionen les restes que generen de forma correcta i segons l’ordenança municipal.
“En realitat, d’inspectors, en som molts, perquè comptem amb la col·laboració de molts ciutadans. Quan els preguntem per la procedència d’un residu dipositat d’una forma incorrecta, ens acaben donant pistes d’on ha sortit”, explica la Montse V., inspectora de 46 anys.
Aquests “investigadors” de l’espai públic, presents a Terrassa des del 2005, controlen que no es deixin residus voluminosos (mobles, electrodomèstics o aparells electrònics) als contenidors del carrer sense autorització prèvia.
Tampoc hi pot haver residus especials (pneumàtics, fluorescents, pintures…), que cal dur a la deixalleria. O, senzillament, i aquesta és una infracció que resulta per desgràcia habitual, els inspectors de residus vigilen que no es deixin bosses d’escombraries i altres restes (ampolles de vidre, cartrons, plàstics, roba…) fora dels contenidors.
En equip
La inspectora Montse V. fa equip amb en José B., de 40 anys, també inspector com ella. “La nostra missió és evitar els actes incívics; unes caixes de cartró llançades a la vorera poden causar un accident si acaben a la calçada, o poden fer caure una persona invident”, exposa en José mentre assenyala una placa de fusta deixada just al costat d’un contenidor de fracció resta. Just on no ha d’estar.
D’on deu haver sortit? A base d’intuïció i experiència, en José se n’adona que aquesta placa l’han arrossegada, perquè ha deixat un rastre pel terra. El camí marcat el du fins a l’obra en un edifici proper, d’on previsiblement, algú ha dut la placa fins al contenidor. “Altres vegades només es tracta de resseguir les petjades de les sabates de l’operari”, apunta.
“En la llicència d’obres ja t’indiquen com has de gestionar els materials que no et fan falta; sempre ha de ser a través d’una empresa autoritzada per l’Agència de Residus de Catalunya; en cap cas s’han de deixar als contenidors públics”, assenyala.
Adreces “ocultes”
No hi ha treva en la recerca, perquè, malauradament, l’incivisme és habitual, de manera que aquest “CSI Terrassa” dels contenidors se les ha d’empescar totes per conèixer qui ha causat la irregularitat al carrer.
“Una vegada vam trobar caixes plenes d’ampolles de vi abandonades a la via pública i vam saber d’on procedien perquè només aquell restaurant venia aquella marca concreta de vi”, diu l’inspector.
“Una cosa semblant ens va passar amb uns fluorescents que hi havia al carrer –afegeix la Montse-. Per la caixa on eren vam saber el tipus de comerç d’on provenien. Aleshores vam entrar a la botiga en qüestió i vaig preguntar: ‘Que heu canviat els fluorescents fa poc temps?’”. La resposta els va delatar.
La Montse també revela que de vegades, tot regirant i obrint les bosses d’escombraries, troben el rastre del possible infractor en una carta mig estripada en què figura la seva adreça. Els paquets de cartró en què arriben les comandes d’Amazon i altres serveis d’entrega de paquets també donen per a molt a l’hora de trobar als infractors. Cercant aquestes deixalles, per cert, s’han arribat a trobar una serp en cloroform…
Enganxina
Els inspectors de residus també poden actuar en cas que els ciutadans no dipositin les diferents fraccions (restes orgàniques, vidre, paper i cartró, i fracció resta) als contenidors corresponents (marró, verd, blau i gris).
El procediment que segueixen aquests vigilants de l’espai públic quan es troben davant d’una possible infracció és sempre el mateix. Primer col·loquen una enganxina al terra de l’indret on han detectat el problema. “Multat/ada per abocament incívic”, diu l’adhesiu, que du el logotip de l’Ajuntament de Terrassa.
“Com la nostra tasca també és divulgativa, l’objectiu és que el ciutadà que passa pel carrer i veu l’adhesiu sigui conscient que allà s’ha produït un acte incívic que està tipificat en l’ordenança”, assenyala en José.
Tot seguit, els inspectors fan una foto amb l’adhesiu col·locat al paviment. Una tasca tan “detectivesca” requereix proves gràfiques.
A continuació, si els inspectors troben la persona que ha causat el problema, li pregunten pels fets. Si l’explicació no és convincent, aixequen una acta.
L’últim any (del 16 d’abril de l’any passat al 14 d’abril d’enguany) se n’han aixecat 1.106. Un cop feta l’acta, l’Àrea d’Urbanisme i Sostenibilitat de l’ajuntament decideix si s’imposa una sanció. La multa va dels 200 als 6.000 euros. La majoria de les que es posen, però, oscil·len entre els 400 i els 600 euros.
